TRIBANDA

Mitja marató de Granollers

2012-02-13T13:07:00.000+01:00

Gran participació de l'equip en la que és probablement la mitja marató més important de casa nostra. Fins a Granollers hi van anar l'Albert, en Xavi, en David, en Cèsar, en Tomàs i en Per. En plena onada de fred, a quarts de 10 tots som al pavelló de Granollers, recollida de dorsals, deixar motxilles al guardaroba... i els quatre preparatius de cada competició. El termòmetre marca 4 graus sota zero. Quin fred! Buff... de curt? de llarg? Dubtes. Però de seguida toca anar cap a la sortida.
Tret de sortida. Sortim tots des del segon calaix. L'Albert surt fort i tira endavant, seguit per en David. En Xavi i en Per es quede una mica enrere i en Cèsar i en Tomàs pugen plegats fins a la Garriga. Aquest any el recorregut té alguns canvis, tot i que manté l'escència de pujar fins a la Garriga i mitja volta cap a Granollers de nou. Pujada llarga i contínua, però que permet anar per feina.
Com cada any, ambientàs a la Garriga. Molta gent al carrer, totalment abocada, animant els milers de corredors. Ara ja és tot baixada fins a meta, amb algun tobogant, però calen cames per córrer ràpid. L'Albert ho acaba de donar tot, llançant-se per sota 3'50", però al final li falta un punt per acabar d'apretar un pèl. En David baixa a 4' clavats i s'exprem en un últim quilòmetre a 3'30", tot acabant amb molt bones sensacions. En Xavi acaba muscularment molt trinxat i poc satisfet amb la seva cursa. En Per acaba eufòric, havent millorat la seva marca personal i corrent els últims quilòmetres a 4. Tanquen la participació de l'equip en César i en Tomàs. En César fa una cursa de menys a més, sense acabar de donar-ho tot. I en Tomàs també millora la seva marca personal en mitja marató.

Així doncs, una gran jornada d'atletisme. Freda, però que ha dut força alegries. Millores de marques personals, bones sensacions... qui més qui menys tothom va afinant.

Albert - 1h23'05"
David - 1h24'50"
Xavi - 1h28'25"
Per - 1h30'51"
César: 1h45'56"
Tomàs: 1h48'02"

CAP DE SETMANA D'AIGUA, ASFALT I RODES...

2012-01-25T08:05:00.017+01:00

Com diu el títol de la crònica; cap de setmana d'aigua, asfalt i rodes.

Dissabte alguns membres de l'equip de Triatló vàm assistir al Clínic de Natació que ens va organitzar TFSwim a les instal.lacions del CN Mediterrani. Van ser dues hores molt ben aprofitades i on ens van ensenyar, individualment, per millorar la tècnica nedant. Al finalitzar tothom estava molt content del resultat; ara s'ha d'anar aplicant als entrenaments rutinaris del dia a dia.

Diumenge era hora de posar-se les bambes de còrrer. La Secció Runners del Tribanda va participar a la sempre popular Cursa de Sant Antoni de 10Km. Recorregut completament urbà i plà per dins de Barcelona passant per La Gran Via, Ronda Sant Antoni, Sepúlveda, Paral.lel, etc... Temperatura molt agradable per l'època que estàvem, gens de fred, sol i força ambient pels carrers. Tothom va acabar força content amb els resultats que havia fet: Xavi ( 39'14''), Per (42'17''), Tomàs (46'02''), Esther (49'10''), Txabi (50'50''), Belén (55'41'') i l'Ana (59'30'').

El mateix diumenge es va participar també a la I Duatló de Carretera a Cerdanyola, no puntuable a La Lliga de Clubs. En aquest cas els Tribanderus que hi van formar part van ser l'Alberto Moreno i el Gerard Estruch.

Duatló força atractiva en quant al circuit de còrrer, 5km de 1r tram i 2,5Km al final en plena natura, i el de bici amb 20Km que compaginaven trams planers amb algunes pujades que podien marcar les diferències.

En Gerard amb 1h11'30'' va acabar en la posició 211º i l'Alberto amb 1h25'04'' a la 368º.

Destacar també el bon entrenament del diumenge amb bici de carretera de l'Albert i el Jordi Riera acabant amb 82Km a les cames.

La temporada de Duatlons de Muntanya s'acaba i comença la de Carretera. Animar a la gent a participar-hi també amb l'afluència que ho ha fet a la de Muntanya.

A entrenar Tribanda que la temporada promet!! WE ARE TRIATHLON!!

P.D. Txabi; quina potra tens aparcant!!!

Duatló de muntanya de Mataró / Mitja marató de Sitges

2012-01-15T20:53:00.000+01:00

Aquest cap de setmana hem tingut representació de l'equip al duatló de muntanya de Mataró i a la mitja marató de Sitges.
El duatló de Marató s'ha disputat en les distàncies de 6-22-2'5. Amb uns trams a peu molt corribles, ràpids i rodadors i un circuit de bici molt tècnic. Hi han participat l'Alberto Blanco, en Gerard i en Toni, que han acabat en les posicions 88, 216 i 158 respectivament. Per equips hem aconseguit sumar una vegada més, tot acabant en 24a posició. Això dels duatlons de muntanya ja es va acabant, comencen a aparèixer els primers de carretera, però cal fer una últim esforç, que encara queda molta feina per fer a Tavèrnoles i Òdena.

A Sitges hi han estat en Celma, en Riera, l'Albert i en Txabi. Una mitja amb un recorregut prou atractiu i ràpid, però una organització amb molts punts a millorar. L'Albert, en la recta final de la preparació per la marató de Sevilla, ha fet una molt bona tirada llarga amb uns quilòmetres previs per acabar sumant gairebé un parell d'hores a 4'11". Tot i no córrer gaire a gust per unes molèsties al soleo, un gran entrenament. En Celma ha fet acabat en 1h29'14" i content. Els "desacatus" dels dia els han protagonitzat en Txabi i en Jordi. En Txabi ha decidit córrer 10 quilòmetres; això de fer circuits a 2 voltes és massa temptador. I en Jordi ho ha deixat córrer al quilòmetre 14 sense saber encara ben bé per què; però content amb les sensacions i el ritme.

2011-12-18T19:59:00.000+01:00

En l'última entrada comentàvem el paper de Tribanda Triatló a la Behobia, la mitja marató d'Igualada i el duatló de Viladecavalls. Des de llavors ha plogut molt i això no ha parat. No ens hi extendrem gaire, però no està de menys fer-ne un petit resum.

L'últim cap de setmana de novembre Tribanda Triatló va tenir una gran participació a la mitja marató de Tarragona. A destacar especialment el gran temps de l'Albert Barrachina (1h23'40"), que va per molt bon camí en la seva preparació per la marató de Sevilla. També hi van ser l'Albert Plans (1h38'45"), en César Roda (1h52'51") i en Txabi Albert (1h52'50').
Mentrestant en Jordi participava a la Marató de Donosti. Després d'un bon pas per la mitja marató, s'enfonsà muscularment i acabà arrossegant-se i creuant la meta en 3h27'38".
Cap de setmana productiu i és que a l'Alberto el teníem al duatló de l'Ametlla del Vallès. Dues punxades en el segment de bici el feien quedar molt enrere, tot i un primer parcial a peu prou bo. Tot i això, acaba el 129è i un duatló més al sac.

El cap de setmana passat l'Albert Barrachina, en Jordi i l'Alberto es van desplaçar fins al pantà de Sant Ponç per participar en el duatló del Solsonès. Recorregut gens tècnic i molt rodador (5-24-3). L'Alberto va fer una gran cursa amb un molt bon parcial de bici i es va col·locar el 5è1 i 3r sub23. Per darrera seu entraven en Jordi (88è) i l'Albert (101è). Una prova molt maca, però força exigent, perquè s'anava molt collat en tot moment. L'Albert i en Jordi s'estrenaven en un duatló d'aquestes caracterísitques i van quedar prou contents, però conscients que queda molta feina per fer. Per equips, vam acabar en 16a posició.

I avui mateix al duatló de Terrassa, l'Alberto ha pujat al podium per segon cap de setmana consecuttiu i s'ha proclamat 3r sub23 en el Campionat de Catalunya de duatló de muntanya. En una cursa molt regular i donant-ho tot des de la sortida ha acabat en 39a posició general. També l'han acompanyat en Toni Roda, que ha acabat el 179è i el seu germà César, que ha hagut d'abandonar després del primer segment a peu.

2011-11-19T19:21:00.001+01:00

Prova del nou enllaç automàtic d'actualització del blog al Facebook.

Sembla que funciona bé.

Mitja marató Igualada / Duatló Viladecavalls / Behobia-Donosti

2011-11-15T21:05:00.002+01:00

Cap de setmana de duatló de muntanya a Viladecavalls i d'una de les grans clàssiques al País Basc.

Quin goig!

Amb el duatló de Viladecavalls Tribanda estrenava temporada amb una bona presència de l'equip: Gerard, Alberto, Cesar i Toni. Una volta per muntanya de 6 quilòmetres a peu, 20 en BTT i 4 més a peu.
L'Alberto sortí donant-ho tot, però un inoportú flatu el va fer afluixar. Amb la bici ja es va anar trobant millor i guanyant posicions i bones sensacions. Acabà en posició 54 i 1h49'. Content perquè això tot just fa que començar, però un pèl decepcionat perquè creu que estava per fer-ho millor. Tot i això cal tenir present que acabà en una bona 5a posició sub23. La setmana que ve a l'Ametlla segur que posa les coses a lloc.
En Gerard s'estrenava en el món dels duatlons de muntanya i tampoc no s'hi va posar per poc. Donant-ho tot durant 2h7', per acabar en 119a posició. Acabà molt satisfet, però amb ganes de millorar en els segments a peu. En Cesar i en Toni també van gaudir d'aquest duatló i van acabar en 2h19' i 2h4' respectivament.
Pel que fa a la classificació per equips, Tribanda va puntuar per primera vegada en un duatló de muntanya per acabar en 13a posició. A poc a poc, ja anirem fent mal, ja...

D'altra banda, en Jordi es va desplaçar fins al País Basc per córrer la mítica i multitudinària Behobia-Donosti. Cursa en ruta de 20 quilòmetres entre Behobia (Irún) i la platja de la Concha a Donosti. Córrer al País Basc sempre es especial, allà es viu diferent i la Behobia n'és un clar exemple. Moltíssima animació al carrer al llarg dels vint quilòmetres que feien que la duresa del recorregut fos més amena. En Jordi va acabar content per l'experiència, però del tot insatisfet amb el resultat. Després d'uns primers 15 quilòmetres prou bons, va patir una de les seves habituals pájares mentals i, sense ganes de patir, es posà a caminar. Tot plegat 1h20'39" que sabe a poco i que li obre un mar de dubtes en vistes a la marató de la setmana que ve.

La setmana passada l'Albert va córrer la mitja marató d'Igualada, en el que va ser la seva estrena en la distància. Com qui no vol la cosa i en un recorregut duríssim, marcà un temps d'1h28'52" i el 56è. En una cursa molt intel·ligent, en progressió, guanyant posicions, a l'espectativa de la distància i donant-ho tot. Sembla que després d'anys hivernant ja va sortint del cau i posant-se les piles.

Som arreu: Tona, Sants, Sant Joan de Mediona.

2011-11-02T20:37:00.000+01:00

Una setmana més, Tribanda ha tingut presència en diverses competicions arreu del territori.
En Toni i en César van participar al duatló de Tona, juntament amb en Marc, en David i en Sergio, propers fitxatges de l'equip. Duatló de muntanya que formava part del circuit de Duatlons de Terres Endins i que consistia en 9km a peu, 17 de BTT i 3 a peu altra vegada. Una bona curtida, amb forts desnivells en tots tres segments. Tot i l'exigència de la prova, els dos germans van arribar plegats amb un meritori temps de 2h38'. Més tard arribaren els altres tres companys, que s'estrenaven en el món dels duatlons de muntanya.
En Txabi va optar per posar-se a prova al Cros de Sants (10km urbans) i fer un bon entrenament de qualitat per la mitja de Tarragona. Després de les males sensacions a la mitja de Castelldefels la setmana passada, acabà prou satisfet amb un crono de 50'05".
L'Albert i en Jordi van córrer a Sant Joan de Mediona. Uns 14 quilòmetres per muntanya. Un recorregut molt divertit i que els va sorprendre molt gratament, però físicament molt exigent. Per ser una cursa de muntanya, el desnivell no era res de l'altre món (300+) i això la convertí en una prova de molt de ritme i d'anar per feina. En Jordi creuà la meta en 1h03' i 7a posició. L'Albert ho feia poc més tard, 1h11' i en el lloc 24.

Dimarts en Xavi, en César i l'Enric van aprofitar que era festa per fer una bona sortida amb bici de carretera, amb les pujades a Begues i l'Ordal. Tot plegat, uns 60 quilòmetres trencacames gaudint de la bici amb una temperatura ideal.

Arriba el novembre i comença oficialment la temporada 2012. Aquest diumenge ja hi ha el primer duatló de muntanya a Vallfogona, de moment sense presència de l'equip. Sí que n'hi haurà la setmana vinent al duatló de Viladecavalls, on l'Alberto, jove promesa de l'equip, ho donarà tot per estar amb els millors i enfilar-se al podium sub23.

10km Manresa / 10km i mitja marató del Mediterrani

2011-10-25T17:03:00.000+02:00

Diumenge amb presència tribandera a Manresa i Castelldefels.

A Manresa s'hi disputava el Campionat de Catalunya de 10km en ruta, amb la presència de grans atletes (Pol Guillén, Carles Castillejos, Marc Roig, Just Sociats...). També hi era en Plans, que buscava treure's l'espina d'Abrera (40'01") i aconseguir veure els anhelats 39'. Sortida a dos quarts d'onze, amb una bona temperatura i un gran ambient als carrers de Manresa. Ja de sortida es corre molt i de seguida s'estira la cursa. En Plans que pica el primer quilòmetre per sota 3'30", un pèl massa agosarat, però clar signe que anava per totes i que no s'estava per romanços. A partir d'aquí va regulant, però sempre per sota dels 4'/km. Finalment, i després de currar-s'ho de valent aconsegueix creurar la meta en 39'33". Una millora molt important respecte la seva anterior marca personal. Felicitats!
Ara dedicarà els seus esforços a anar pensant en els 38' i en l'imminent estrena en mitja marató el dia 6 a Igualada.

Mentrestant, en Cèsar, en Txabi i la Maria corrien a Castelldefels. En Txabi prengué part a la mitja marató, però no s'acabava de trobar còmode i va decidir deixar-ho estar al quilòmetre 10 (51'34"). En Cèsar i la Maria també van fer els 10 quilòmetres, que van acabar en 43'32" i 52'08 respectivament.

Garmin Barcelona Triathlon / Open Natura Esparreguera

2011-10-17T16:09:00.001+02:00

Cap de setmana amb grans resultats de l'equip al triatló olímpic de Barcelona i a l'Open Natura d'Esparreguera.
Amb el Garmin Barcelona Triathlon es posava fi a la llarga temporada de triatló d'enguany.
Amb 6000 participants es convertí de nou en el triatló amb més participació dels que es fan a casa nostra.
La prova va estar marcada per un canvi d'última hora en el recorregut de natació, que s'escurçà fins als 1000 metres. Així doncs es disputà en les distàncies de 1-40-10, tot afavorint els bons corredors i perjudicant els nedadors.
Tribanda Triatló hi estigué representada per en David Gallego, que creuà la línia de meta amb un magnífic temps de 2h05'40" i amb uns molt bons parcials en tots tres segments (22'15" / 1h01'04" / 37'41"). Tot plegat una 64a posició de molt de mèrit veient el nivellàs que hi havia ahir a Barcelona.

Per Esparreguera, més de secà. L'Alberto, en Jordi Bautista i l'Albert Plans van participar a l'Open Natura d'Esparreguera. Pedalada popular i no competitiva, però ja se sap... hi havia sortida neutralitzada i tot!
Així que es convertí en una competició encoberta. Poc més de 40 quilòmetres i 800m positius en BTT per pistes i corriols d'Esparreguera, Collbató i el Bruc. De seguida es va anar molt per feina i tant en Jordi com l'Alberto no es van estar de res. Per darrere, l'Albert s'ho prenia amb més calma. En Jordi passava pel punt més alt del circuit (quilòmetre 26) en 2a posició, seguit per l'Alberto, que es va llançar a la baixada fins a reduir la diferència amb en Jordi a 1'. L'Albert patia la falta tècnica en baixada i a Collbató estava "fins als pebrots" i pensant en vendre's la BTT i fer una nova inversió en la de carretera.
Uns 600 participants que coinicidien a dir que el recorregut era maco, però dur. En acabat, entrepà de botifarra, a fer-la petar i anar pensant en properes curtides.
Els temps de l'equip van ser, aproximadament:
Jordi Bautista 1h55
Alberto Blanco 1h56
Albert Plans 2h28

S'acaben els triatlons i comencen els duatlons de muntanya, les mitges, les maratons en ruta... anar definint i preparant la propera temporada.

TRIATLÓ DE GAVÀ

2011-10-05T16:06:00.007+02:00

Albert

Desprès del desastre de la setmana anterior ens agafem la Triatló Olímpica de Gavà com un petit repte de cara a finalitzar la temporada el més dignament possible. A les 7h anem amb el Cèsar cap al lloc de sortida. Fa fred i només penso en que ens deixin utilitzar el neopré. Per sort un cop em deixat les bicicletes anuncien que es pot utilitzar!!! Ens trobem amb el David i anem a escalfar una mica.

L’aigua són dues voltes havent de sortir de l’aigua per tornar a entrar. La veritat és que no vaig nedar massa bé. Sembla que no vulgui apretar!! El David va com un tiro a l’aigua i surt en 28’54’’, l’Albert fa 30’18’’ i el Cèsar debuta en la distància fent 34’30’’. La transició va ser molt llarga!!!

Un cop sobre la bici tot se’m posa de cara. Faig uns 10 primers km brutals, anant a tope. Amb 3 triatletes més anem fent relleus. No deixem d’atrapar gent, al final agafem el grup on va el David. Allà decideixo anar a cua del grup i guardar pel sector de carrera. El Cèsar, aquest cop sí, va en grup una mica més endarrerit. El circuit és totalment pla i anem a unes mitges altíssimes.

Els nostres parcials mostren la velocitat, l’Albert fa 59’57’’, el David 1h01’38’’ i el Cèsar 1h06’52’’. Personalment estic molt content ja que he fet el parcial 19 en bici.

Després de la T2 comença la cursa a peu: dos tribanderus van junts, el David i l’Albert. El primer km el fan a un ritme molt alt (3’39”), a partir d’aquí comença la lluita contra la fatiga però amb la vista posada al rellotge, ja que anem intuint que farem molt bona marca. L’Albert es distancia del David darrers 2 km i entra en meta fent un parcial de 39’31’’, el David entra fent 40’30’’. El Cèsar encara li queda una estona per entrar però tot i això se’l veu força sencer. Entra fent 45’17’’. Increïble!!! Debutant en un Triatló Olímpic ha fet la seva millor marca de 10 km!!!

Els temps finals són els següents:

- Albert 2h14’55’’ fent el 36

- David 2h15’47’’ fent el 40

- Cèsar 2h33’09’’ fent el 202

També cal destacar el “carrerón” del Plans. 23 km de muntanya en 1h56’ fent el 5è millor parcial.

Aquest cap de setmana els “muntanyerus” se’n van a fer el Duatló d’alta muntanya de Queralbs. Esperem que tinguin molta sort!!!

CAP DE SETMANA COMPLET

2011-09-27T16:13:00.013+02:00

Albert

Aquest passat diumenge 25 de Setembre era una de les dates marcades en vermell al calendari del Tribanda. D’una banda l’Albert i el Xavi es disposaven a fer el Half de Berga. Per altra banda el Cèsar i el Gerard Estruch s’estrenaven en Triatló a Calafell

A Berga el dia no podia començar pitjor: només entrar al cotxe el Xavi em diu que no sortirà ja que li fa molt mal el taló. Amb el mal rotllo anem fent via fins arribar. A primera hora fa un fred brutal. No veig el moment de treure’m la roba i posar-me el neoprè. El muntatge és molt xulo, els box a la zona de la pressa, una noia cantant òpera en directe de fons, les muntanyes...L’únic que trobo a faltar són les ganes.

A les 10 h donen la sortida, vaig de menys a més. No hi ha guerra i em trobo força bé. Surto al voltant de 31’50’’. Això m’anima una mica i corro fort a per la bici.

Un cop agafo la bicicleta apreto la “Katana”. Vaig ràpid i no deixo d’avançar. No sé que he fet amb el Garmin que no veig ni entenc els parcials. El circuit és força maco i, tot i que la segona pujada se’m fa un pèl dura, acabo amb ganes. Per cert al final hi ha una rampa descomunal...

Deixo la “katana” i començo a córrer. Al principi regulo força i vaig fent. Començo a patir de mal d’esquena i els quàdriceps se’m tornen durs com pedres. És el principi del fi: el rellotge no em marca res conegut i el cap se’m gira i decideix que no val la pena patir...Conclusió: retirada al final de la primera volta havent fet 3h50’.

Quan estem carregant la bici amb el Xavi tenim cara de derrotats. Encara hi ha gent que els hi queda una volta i ells segueixen patint!!! Xavi l’any vinent serà millor segur, pitjor és difícil...

D’altra banda a Calafell es respira aire nou. El Cèsar i el Gerard fan el seu debut en distància sprint amb uns meritoris 1h17’ i 1h19’ respectivament. Segons em comenta el Cèsar l’aigua és una bassa però paga una mica la falta d’experiència nedant amb tanta gent al voltant.

El tram ciclista el fa en solitari!!! Al baixar-se a córrer té molèsties a l’esquena però tot i això fa un temps molt meritori. Tant per un com per l’altra l’experiència és positiva. Segur que ens trobarem a l’asfalt...

El Dissabte el Jordi Riera i l’Albert Plans van participar a la Collbatonina (10 km). Les seves marques ho diuen tot: 38’45’’ (Pos. 19) i 41’32’’(Pos.57). Felicitats a tots dos!!! Per cert, per fi torno a veure al Joya de curt i això m’alegra la tarda!!!

La propera setmana anirem a fer la Triatló Olímpica de Gavà. Esperem acabar l’any dignament...

CURSA DE LA MERCÈ + ICAN MALLORCA 2011

2011-09-21T00:46:00.004+02:00

Xavi

El mes de setembre està sent per Tribanda un mes força actiu...Vàm començar el dia 3 fent el Triatló Olímpic de Banyoles; el cap de setmana passat la secció runners fent la sempre ràpida Cursa De La Mercè de 10km i el David Gallego participant a l'ICAN MALLORCA. Pels qui no ho sàpiguen l'ICAN és un Triatló de llarga distància igual que l'Ironman 70.3 o el Half ( 1900m natació, 90km ciclisme i 21km corrent ).

Representant a la secció runners ens vàm agrupar l'Albert, Txabi, Cèsar, Alberto, Gerard, Marc, Esther i Xavi..
Dia molt xafugós amb 14.000 participants; només entrar dins el calaix corresponent ja es veia que suaríem i de valent. Els nuvols per això impedien que es veiés el sol i això, vulguis o no, sempre ajuda.
Tothom tenia al cap un temps més o menys per fer, però ja sabem tots que una cosa és voler fer i l'altre cosa ben diferent és assolir-ho.

Tots vàm anar finalitzant la cursa, be quasi tots per desgràcia. El Marc va haver d'abandonar al km7 per molèsties al genoll. Uns van patir més que altres i el que deia abans; els temps aconseguits per cadascú, amb el que havíen pronosticat alguns va variar. Un clar exemple va ser el bon temps fet pel Cèsar amb 45'52'' i la cara oposada van ser el Xavi amb 42'22'', acabant amb fortes molèsties al taló esquerre, i l'Esther amb 59'22''.

L'Abert amb 38'43'' va estar dins els números previstos per ell, l'Alberto amb 44'38'' gens malament però per ser qui és millorable. El Gerard amb 50'34'' i sabent del seu abandó anteriorment a l'Olímpic de Banyoles per problemes al genoll; la següent anirà molt millor i en Txabi amb 51'48''. Segons ell cada dia que passa es veu més corredor de mitges i llargues distàncies que de curses curtes.

La següent cita dels Tribanda runners a finals de novembre amb la Mitja Marató de Tarragona.

Per altre part destacar, com hem mencionat abans, al David Gallego que va participar al Triatló de llarga distància ICAN Mallorca i ho va bordar tant amb el temps com per la classificació. 1900m nedant, 90km en bici i 21km corrent en 4h52'13'' i fent el 55º.

Estem a la espera de tenir imatges tant de la Cursa de la Mercè com de l'ICAN Mallorca. En breu les penjarem...
Ens veiem a l'asfalt Tribanderus..

TRIATLO DE BANYOLES

2011-09-09T12:26:00.001+02:00

Albert.

Us passo el millor resum del Triatló:

http://www.youtube.com/watch?v=V-2LEfg3HDU

ENCARANT EL MES DE SETEMBRE

2011-07-29T17:50:00.004+02:00

Xavi

Com va tot Tribanderus!!

Des de l'últim Triatló Sprint, el de Manresa, l'equip Tribanda no ha competit més en cap Triatló. Venen els mesos d'estiu i tothom desapareix. Això no vol dir que de tant en tant ens veiem les cares, ja sigui per fer una sortida conjunta amb bicicleta o fer uns llargs nedant com els que vam fer l'altre dia participant a un 100x100 que va organitzar l'Albert. Grups de 3 o 4 i tres hores nedant fent-nos relleus, a veure qui arribava a fer els 10km.

Alguns membres de l'equip tenen bons reptes al mes de setembre i l'entrenament no es pot abandonar. El mateix 3 de setembre, a Banyoles, es fa la Triatló Olímpica. Les distàncies a fer són 1500m nedant, 40km en bici i 10km corrent. A l'Albert i el Xavi no els hi vindrà de nou la distància però a en Gerard i en Tomàs, que s'estrenen, sí. Esperem que al final hi siguem uns quants més participant i treure bona puntuació com a Club per seguir pujant a la Lliga. Les incripcións encara no estàn obertes però tal com va la gent de preparada aquest any, volaràn de seguida.

El 18 de setembre es fa la Triatló Olímpica de Tossa de Mar i probablement l'Albert i el David Gallego hi participin.

I finalment el cap de setmana del 24-25 de setembre és la grossa. L'equip estarà dividit; uns quants aniràn a Calafell a participar al Triatló modalitat Sprint i d'altres a l'Olímpica. Serà el primer Triatló del César que de moment s'ho està prenent amb moltes ganes ja que no para d'entrenar. En Tomàs i segurament l'Alberto i el Gerard també hi participin però falta saber la modalitat. Aníma-t'hi Plans!!

Mentre uns estàn a Calafell uns altres estaràn participant al Sailfish Half de Berga, distàncies de 1900m-90km-21km. Els tres tribanderus són l'Albert, l'Alberto Blanco i el Xavi. És el primer que s'organitza a Berga i promet força, tant l'organització com la prova en sí. S'ho han agafat amb moltes ganes i esperem que als tres ens vagi igual de bé.

Estem entrant el mes d'agost i sabem que és un mes crític per entrenar, temperatures altes, vacances per alguns però el mes de setembre està a tocar i no ens podem dormir. A mitjans del mes d'Agost s'anirà a fer un reconeixement amb bicicleta del circuit de Berga ja que és millor conèixe'l una mica i no trobar-te amb sorpreses. Els caps de setmana s'intentarà fer una sortida llarga en bici, ja sigui dissabte o diumenge. Ho dic més que res per qui s'hi vulgui apuntar ja que és millor entrenar conjuntament que no pas sol.

Des d'aqui volem donar ànims al Jordi que es recuperi aviat. Volem tornar a veure la bèstia corrent a tot drap! Pau; ara que ja estàs recuperat del bessó comença a fotre-li mica en mica a veure si al setembre pots participar en alguna.

Apa doncs Tribanderus. Ens veiem a l'asfalt; ànims i a entrenar!!

TRIATLÓ SPRINT DE MANRESA

2011-06-14T20:33:00.021+02:00

Dissabte passat i amb una calorada bastant gran, es va disputar la Triatló Sprint de Manresa. Sis membres de l'equip Tribanda Triatló hi vàm participar: l'Albert, el David, el Gabri, l'Alberto, el Tomàs i en Xavi. Havíem de ser set però el Pau a última hora es va posar malalt. Nanu!!a la següent hi seràs segur. Sinó recordo malament mai havíem coincidit tants tribanderus junts en un triatló.. Esperem que la gent es vagi animant cada vegada més.

Abans de tot dir que l'organització d'aquesta triatló va ser bastant pèssima. No pot ser que alhora de donar la sortida no se senti cap mena de senyal i que es donin falses sortides ja que en un grup de 400 triatletes un cop comencen a nedar és impossible fer-los tornar enrere. Per altre banda les sortides de natació en proves on es neda en espais reduïts, com aquest dissabte, s'haurien de fer més esgraonades; amb menys quantitats de triatletes per sortida i per últim el tram ciclista s'ha de tallar el trànsit totalment.

Un cop col.locat tot el material a boxes va arribar l'hora de dirigir-se cap a l'estany que hi havia al Parc de l'Agulla. Allà s'havien de nedar els 750m com es pogués. En David i l'Albert van ser els primers tribanderus en sortir de l'aigua. La veritat es que es fèia complicat nedar entremig de tants braços i cames. En Xavi, l'Alberto, el Gabri i el Tomàs; per aquest ordre van anar fent el mateix.

Un cop agafada la bici per començar a pedalejar ja es va veure que es patiria i així va ser. El circuit no era fàcil, un continu de pujades i baixades no gaire fortes però que et trencaven el ritme; el que es diu un trencacames!!! I a més a més se li havia d'afegir l'alta temperatura.
Per facilitar el rendiment i no cansar-se tant s'havia d'intentar enganxar un grup i anar fent relleus. L'Albert i el David així ho van fer i anaven com unes bales. En Xavi va anant agafant grups però patia força als trams de pujada per aguantar el ritme. Un bon tram va tocar rodar sol i amb vent en contra. L'Alberto va poder agafar un bon grup i va anar retallant posicions i temps. A la tornada va enganxar el Xavi i van poder seguir junts fins a la segona transició. En tomàs anava fent i se'l vèia molt còmode al ritme que anava.

Tocava l'hora de còrrer i després del dur tram de bici on molta gent s'havia acabat el seu propi avituallament d'aigua es fèia dur esperar al km 2.5 per poder tornar a pendre líquid. Eren 5km corrent al voltant de l'estany, dues voltes al circuit. El problema, com sempre a Manresa, el sol i la calor. L'Albert i el David van poder anar junts durant tota la carrera a un bon ritme; es van creuar amb l'Alberto i el Xavi en un dels trams amb la diferència que ells dos ja encaraven l'últim km de la prova. En Gabri, tot sortir per darrere d'en Xavi i l'Alberto alhora de nedar, va fer un tram de bici molt bó i els va poder avançar. Corrent no ho va gens malament.

En Tomàs, sent la seva tercera triatló ho va fer força bé tot i no poder entrenar el que ell hagués volgut. Com sempre la calor va passar factura també. Els millor resultats de Tribanda els van fer el David i l'Albert entrant en la posició 100 i 101 respectivament; en Gabri va entrar 6' més tard en la 217.

La nota positiva és que vàm quedar els 25é classificats de 42 equips. Això va millorant cada dia més!!

Per últim agraïr tots els ànims donats i la paciència que van tenir tant l'Esther, l'Èlia i el pare de l'Alberto.

Recordar que aquest dissabte tenim una gran cita en una de les proves més difícils del Circuit Català de Triatló, la B de Balaguer, on el Jordi Riera i l'Albert són els Tribanderus que hi participen. Ànims i molta sort!!

Ens veiem a l'asfalt Tribanderus!!

HALF CHALLENGE CALELLA

2011-06-01T15:31:00.005+02:00

Albert.

Després de la decepció de l’Ironman de Mallorca decideixo inscriure’m a darrera hora a aquesta prova. Els dies previs tot surt al revés del previst. Massa feina, poc dormir i molts nervis ja que no surto a la llista de dorsals. Resulta que sóc una incidència!!!. A darrera hora en Marcel es posa malalt i ens aixafa els plans de nits de solters a Calella.
El dissabte és un stress, primer treballo, després vaig a Calella a pel dorsal, briefing i check in. Agafo el cotxe i cap a Esparreguera a estar amb el nen tota la tarda. A darrera hora torno cap a Calella.
Tot sopant aprofito per veure com el Barça passa per sobre del Manchester. Quan l’Abi aixeca la copa me’n vaig a l’hotel. Em costa massa dormir, a fora tothom està de festa.
El Diumenge faig la rutina habitual pre-cursa... Vaig cap al Box i ja tinc ganes de baixar-me de la bici!!! Tinc una mica de por a que em tornin a passar alguna cosa similar a Mallorca. Em trobo amb el Gerard que ha vingut amb un amic a veure l’espectacle. Moltes gràcies pels ànims... La veritat és que el sentia però no el veia!!!
M’ajuda a posar-me el neopré i cap a la sortida!!!
La natació és quasi perfecte, excepte algun cop fins a la primera boia nedo sol. M’oriento bé i gaudeixo... Cada vegada m’agrada més nedar en llarga distància ja que a partir dels 500/600 m vaig molt fàcil. El temps de sortida és de 32’46’’ (Pos 332)
La transició és correcte, faig 3’13’’.
Agafo la bicicleta i surto a matar... Anant cap a Mataró de seguida veig que fa aire de cara. Vaig agafant força gent. Arribo fins a un grupet de triatletes que estan fent drafting, els intento superar però cada vegada que els passo em tornen a passar i segueixen fent trampes. Al final em freno i els hi mantinc la distància. Per sort arriba una moto de jutges i els hi foten una groga a tots. Apa 4’ parats al penalty box. Treien aquest incident vaig sol tota l’estona. La tornada amb aire de cul es fa rapidíssima!!! El parcial de bici és força bo: 2h36’25’’ a 34’5 km/h aprox. (Pos 384)
La transició me la prenc amb molta calma...Em poso mitjons, voladores, vaig a “pixar” i arrenco.
Surto massa ràpid, fa molta calor i veig que serà dur...Primer km a 4’02’’!!! Frena...Vaig córrer força sencer fins al km4. Haig d’anar parant a tots els avituallaments, aigua, cola, iso + gel. Vaig força cadàver però tot i això tiro endavant. A la segona volta veig que si apreto les dents puc baixar de les 5 hores. A l’entrada a meta veig el crono i apreto... Sento i veig al Gerard al públic,. Al final corro tot el que puc. Ja he arribat!!! No sé quin temps he fet, però estic content.
El parcial de la mitja és de 1h46’38’’ (pos 346)
El temps total és de 4h59’59’’, arribo el 302 de la general i per grup d’edat faig el 49.
Em donen la samarreta de finisher, la medalla i a menjar...

Vull destacar la millora que ha fet la prova respecte la seva primera edició. Sí que hi va haver drafting però jo vaig veure molta gent sancionada al penalty Box. Bona feina per part dels jutges. L’Avituallament em va semblar molt correcte i la zona d’arribada perfecte!!!
Estic segur que repetiré!!!

Ara seguiexen els reptes, de moment Marató de Berga, Duatló del Diable(Martorell)...
Apa a entrenar!!!

FINISHER A L'IRONMAN 70.3 MALLORCA!!!

2011-05-17T10:43:00.013+02:00

Pau.Aconseguit. Superat. Viscut. Patit. Gaudit. Ja està!!!! Després de sis llargs mesos d'entrenament, que en el fons han passat volant, he assolit el gran repte de la temporada: finalitzar, amb els temps previstos, el Thomas Cook Ironman 70.3 de Mallorca. La conclusió del cap de setmana és ràpida i fàcil d'escriure però tot comença el dijous a la nit al moll de Barcelona i acaba el dilluns el matí al mateix punt de la Ciutat així que faré una síntesi dels 5 dies tan ben feta com pugui!

El dijous a la nit l'Albert, l'Alberto i jo ens embarquem cap a Mallorca, amb el cotxe i les bicis a la bodega del vaixell i amb els triatletes clapant als camarots! Divendres a primera hora arribem a Mallorca i marxem cap a Alcúdia. A mig camí decidim fer amb el cotxe una part de la carretera que ens espera l'endemà amb la bici. Com que enganxem el circuit al km 40-50 i nosaltres anem cap a Alcúdia la fem en sentit contrari al del circuit de l'endemà i veiem que, d'una banda, la baixada del port del Lluc serà un pèl perillosa i que, d'altra banda, la pujada ho és tot menys fàcil!

Un cop a Alcúdia ens instal·lem i anem a donar un cop d'ull a la fira de l'Ironman, que deixa bastant que desitjar... Després ens trobem amb la Carol i el meu pare, que van viatjar amb avió, i anem a dinar. Després els triatletes anem al brieffing, la reunió informativa sobre la prova, i posteriorment a fer l'entrada de la bici i el material a la zona de Boxes. La tarda la passem força relaxats, sopem i a dormir, que l'endemà toca matinar... i competir!

5:25h. Dempeus! Nervis, nervis i alguns nervis també! A les 5:40h hem quedat al hall de l'hotel amb l'Albert i l'Alberto per anar a boxes per deixar la resta del material per la prova, però al veure que ja han obert el menjador decidim esmorzar per tenir-ho tot pait a l'hora de nedar! Per cert, durant l'esmorzar l'Albert em va deixar anar la frase "fas veu d'acollonit..." doncs si, què passa!?! Jajaja! Després anem a boxes a inflar les rodes de la bici, deixar els gels i barretes, etc i tornem a l'hotel a buscar el neoprè i la resta de material per la natació. A les 7:40h ens plantem a la platja i començo a adonar-me que l'aigua ja és a prop, que ja sóc a punt de començar un dels reptes més grans que he tingut com a esportista i, en aquest cas, com a triatleta. Ens posem els neoprens. A les 8h comença la prova pels professionals i a les 8:10h per totes les dones.

El meu pare i la Carol em desitgen sort (com d'importants vau ser, ni us ho imagineu!), l'Alberto i jo tastem l'aigua, és salada (jejeje) i la temperatura és genial però el millor és que és una bassa d'oli! Ni una onada! Perfecte! Les sensacions són bones. A les 8:20h ens toca a nosaltres dos (grup d'edat M18-24 i M25-29) i 10' més tard sortiran el David i l'Albert (M30-34).

Ens col·loquem al calaix de sortida i a mi, com sempre, se m'asseca la boca i els nervis em surten de l'estómac i se m'instal·len a flor de pell. Ja ens toca, sona la botzina, xoquem la mà amb l'Alberto i ens desitgem sort. Comença l'Ironman 70.3 de Mallorca.

La natació la puc resumir ràpidament: gaudir. Es neda de conya, sense pèrdua durant el circuit, entre les boies hi ha 150 m que em passen volant tota l'estona, em col·loco bé i no em molesto amb la resta de competidors i, a més, tinc unes sensacions immillorables! Arribo a la primera boia groga, on començo a avançar dones de la sortida anterior, i només en aquest tram fins l'altra boia groga tinc algun problema amb un altre triatleta que no para de tirar-se sobre meu. A l'arribar a la següent boia groga l'avanço definitivament i començo el retorn cap a la platja. Em desvio un pelet del circuit i m'avancen alguns "gorros verds" de la sortida posterior però sense problemes arribo a la platja i completo els 1900 m amb 36' i escaig, un temps de conya. Sortint de l'aigua veig a la Carol i el meu pare, que criden i em dónen molta moral de cara a la transició a la bici. Fins arribar a boxes passa poc més d'un minut (la transició és llarga) de manera que acabo el parcial de natació amb 38'07''. Agafo la Bike Bag i m'assec a la carpa de transició, un voluntari m'ajuda a treure'm el neoprè mentre jo em vaig posant crema pel sol. Em col·loco la resta de material, corro cap a la bici i, amb ella, cap a final de boxes (quasi 500 m!!!). Mentrestant torno a veure i a sentir a la Carol i al pare, que han corregut cap a boxes per veure'm sortir, cosa que em dóna encara més força per afrontar els 90 km sobre rodes.

Ja en tenim una al sac! Comença la part més llarga de la prova. M'ho prenc amb calma però amb ganes de gaudir del circuit i de competir al màxim que pugui. Només començar, però, em cau un dels bidons de beguda, que un voluntari córrer a agafar i donar-me de nou, començo bé... (jejeje). De seguida m'avança el David, que va com una bala. Els primers 20 km em passen volant, igual que l'Albert (jeje), i just al km 20 m'agafa l'Alberto i comença la pujada.

Torno a deixar-lo enrere i tothom comença a centrar-se en les seves cames, ja que el tema puja de valent... Per sort jo m'havia quedat amb el circuit el dia anterior i tenia força clar fins on pujava i com pujava... Sort d'això perquè pujava més del que em pensava! Vaig fent i de tant en tant em trobo algú que parla català o castellà (la majoria éren estrangers) i comentem una mica la jugada. Fins i tot un noi de Madrid em felicita per la Lliga del Barça i jo a ell per la Copa, amb una mica d'ironia, tot sigui dit... Constantment em van avançant avions... i això que estem pujant... Fa un sol de justícia i pujant es nota la calor... Per sort de tant en tant l'ombra ajuda una mica. Finalment arribem a dalt del port del Lluc i comença la baixada. És força perillosa! Hi ha corbes de 180º una rere l'altra i ens hi agrupem força triatletes de manera que és hora de treballar fort amb els frens i pedalar poc! Arribo a baix havent-me recuperat bé de la pujada i amb ganes de tornar a pedalar fort! Arribem a Inca (km 50) després de superar alguna pujadeta que no recordava encarem la carretera cap a Sa Pobla enganxats a l'autopista, una carretera rapidíssima on començo a recuperar temps i on els avions m'avancen sense parar!

Al km 70 hi ha un gir de 180º just després d'una pujada inesperada i allà de cop sento la veu de l'Albert. L'Albert? Si ja hauria d'estar arribant a Alcúdia! El veig sota l'ombra d'un arbre amb la bici desmontada... "Què t'ha passat?" La coberta de la roda de darrere es va trencar i va haver de plegar. Em baixa la moral de cop... Li pregunto si puc fer alguna cosa i em diu que no, que està esperant un mecànic que l'ajudi. Li dóno ànims, ell a mi i segueixo ja que no hi ha més remei. No sé si per això o perquè ja porto 70 km a les cames els últims 20 km se'm fan eterns és poc! Em costa molt anar ràpid (fregava els 30 km/h però no hi arribava) i l'esquena comença a fer força mal. A més comença a girar-se aire en contra... Finalment arribo a Alcúdia i just abans d'arribar a la línia de peu a terra veig a la Carol i al pare. Com ho necessitava! Després dels últims 20 km de patiment i de 3h12'03'' (28,1 km/h) sobre la bici va ser una injecció d'energia i moral importantíssima! Peu a terra, a deixar la bici i cap a la carpa! Abans passo el lavabo i agafo la Run Bag. Em canvio amb calma però sense pausa i em torno a posar crema pel sol, de nou ajudat per un voluntari. Ara toca acabar la feina... 21,1 km.

Surto de boxes xocant la mà amb un voluntari que ens va solucionar tants dubtes des del divendres que s'enrecordava de mi... jejeje. Veig el Fermín, el pare de l'Alberto, que anima sense parar i de nou als meus, que feien el mateix. Començo a córrer amb un ritme controlat, procurant no passar-me de rosca i amb l'intenció de conèixer el circuit per on hauré de fer quatre voltes de 5 km abans d'encarar la Finish Line. Se'm fa força amè i els avituallaments estan ben situats. A la meitat de cada volta em prenc un gel, estratègia que em va sortir perfecte. Les cares de la gent són com poemes... n'hi ha que paren per estirar, n'hi ha que tenen rampes, n'hi ha que caminen, un vomita, n'hi ha que pleguen. Acabo la primera volta i penso que després de la segona ja va cap a caiguda així que vaig amb la moral ben alta. Els ànims del Fermín i dels meus no paren i jo vaig fent a 5'15''-5'30''/km. Arribo a la tercera volta i fluixejo una miqueta però sense deixar de córrer en cap moment excepte quan paro 10'' als avituallaments per beure aigua. Els últims 6km es fan durs, amb força mal als genolls i ja vaig a 5'45''-6'15''/km però no em preocupa el més mínim! Al final de la quarta volta em dónen l'última polsera, la blava, la que et permet encarar la Finish Line.

Començo a somriure, ja ho tinc, la gent del públic és conscient que t'acostes al final i et felicita al llarg de l'últim km. Arribo al pont que s'ha de pujar abans de la Finish Line... amb ganes de baixar-lo!!! A baix veig al David, amb qui xoco la mà i comença la catifa blava que condueix a la meta. Just abans de la meta veig al pare i a la Carol esperant-me. Ens abracem emocionats i jo encaro els últims metres... passo per sota l'arc d'arribada 1h57'18'' després d'haver començat a córrer i, amb 6h02'06' totals, ja puc dir que sóc FINISHER!

Em pengen la medalla al coll, m'ofereixen fer-me una foto de Finisher. Primer rebutjo la oferta perquè només vull aigua!!! Després, però, penso que no hi perdo res i accedeixo a fer-me-la. Em trobo el Fermín, que busca l'Alberto (5h50', ets un animal! Enhorabona crack!) però no el troba, més tard es va trobar tota la família. Vaig a beure beguda isotònica i aigua a la zona de post-cursa i a buscar la meva samarreta de Finisher. Veig a la gent estirada per terra, amb les cames a l'aigua del mar, amb gel als genolls, i d'altres com si res... A mi, des que entro a meta em deixa de fer mal tot! No m'hi veig de felicitat! Em trobo amb la Carol i el pare i les emocions ja es deixen anar... Els agraeixo tot el que han fet per mi, tot el recolzament i la calorada que han passat per fer-me costat en un dia tan important per mi. A tu Carol, agrair-te tot el que has hagut d'aguantar des del desembre, ja que deus haver acabat de l'Ironman fins els nassos... i tu pare espero que hagis passat uns dies diferents i feliços perquè t'ho mereixes i estàs lluitant amb molta valentia.

Penso en la Maria, que de ben segur hagués vingut a Mallorca i hagués cridat com la que més, però el que puc assegurar és que durant tota la prova la vaig tenir ben present, em va donar moltíssima força per superar els moments de fluixera i li dedico aquesta proesa a ella. Et trobem molt a faltar!

Els tres ens emocionem molt però de seguida comencem a gaudir del moment! Immortalitzem el moment amb algunes fotos i decidim anar cap a l'hotel per descansar, dutxar-nos i saber alguna cosa de l'Albert. Al cap d'una estona l'Albert arriba a l'hotel força indignat amb l'organització, que l'ha deixat més de dues hores al km 70 de la bici fins que no l'han recollit. Ens dutxem, anem a dinar tots quatre, recollim les coses de boxes i fem una migdiada merescuda per tots! Sopem a l'hotel i donem una volta per la zona lúdica del mateix amb actuació inclosa d'Espanya al Festival d'Eurovisió, sense comentaris... Anem a dormir (molt necessari) tot i les ganes de festa de la Carol (ho sento! jo estava per agafar amb pinces!!).

L'endemà l'Albert surt amb la bici (la tarda abans li van reparar), l'Alberto i família marxen cap a Palma i nosaltres fem una passejada i un aperitiu per la zona marítima d'Alcúdia. Dinem de nou tots quatre i fem una migdiada. Cap a les 18:30h la Carol i el pare marxen cap a l'aeroport i l'Albert i jo fem un cafè abans de marxar cap al port de Palma. Abans recollim la bici del David per dur-la cap a BCN també. Ens retrobem amb dos triatletes que vam conèixer a l'anada al Port, els hi va anar bé i ens retrobarem als triatlons de la Lliga Catalana. La nit al vaixell es fa dura ja que no tenim camarot. Arribem a Barcelona a les 8:30h. L'Albert se'n va cap a Esparreguera i a mi em ve a buscar la Carol.

Fins aquí hem arribat, i sort que havia de ser una síntesi! En definitiva, gran experiència, gran satisfacció i gran injecció de moral i autoestima! Gràcies a tots i molt ànims a l'Albert. Tu m'has donat molta moral per afrontar aquesta prova i tu et treuràs l'espina amb un paperàs a la següent prova d'aquesta índole. No en tinguis cap dubte, jo no en tinc cap ni un!

Això no s'atura! Pròxima estació Manresa!

Swim, Bike Run Tribanda!!!

TRIBANDA A SITGES, MALLORCA I CURSA DE L'ALBA

2011-05-08T19:57:00.031+02:00

Xavi.

Cap de setmana molt profitós per Tribanda, ja sigui en l'apartat de Triatló com de runners.

El primer de tots va ser el David Gallego que va participar dissabte al Triatló Olímpic Ciutat Palma de Mallorca. Li va servir d'entrenament de cara al Ironman 70.3 de Mallorca que fa la setmana vinent juntament amb l'Albert, el Pau i l'Alberto. Es va emportar bones sensacions i un gran resultat acabant-la en la 40º posició en 2h05'. " Tiempazo màquina "!

El diumenge ens vàm despertar amb el cel força tapat. Havia plogut la nit del dissabte al diumenge i no sabíem com estaria ni l'asfalt, ni el terra ni la mar.

A les 08:30h es va donar la sortida a la XXIV edició de la Cursa de l'Alba. Per qui no la conegui és una cursa de muntanya amb 1000m de desnivell de 24km que surt de Collbató, puja fins a dalt de Sant Jeroni ( Montserrat ) i es torna a baixar a Collbató.
En aquesta cursa vàm tenir la presència de Jordi Riera i l'Albert Plans. En Riera abans de començar no les tenia totes ja que no tenia les mateixes sensacions que en edicions passades. En 2009 acabant-la en 2h08'49'' i el 2010 en 2h10'40''. La sortida va ser molt accelerada, com la d'un 10.000 i ràpidament es va formar un grup capdavanter. Alhora que van començar les rampes en Riera es va despenjar del grup ja que anaven a un ritme massa fort. La pujada a Sant Jeroni com sempre va ser molt més lenta; un cop dalt al cim tocava fer una baixada a un ritme infernal per recuperar posicions i així va ser. Acabant en 2h13'59'' en la 18º posició.

Destacar l'Albert Plans que va baixar la seva anterior marca en més de 20' i va acabar-la en 2h21' en la 40º posició.

I a les 09:30h a Sitges cinc " Tribandatriatletes " ens vàm reunir per participar a la Triatló Sprint de Sitges. Davant d'una mar molt moguda i plena d'ones l'Albert, El Gerard, el Tomàs, l'Alberto i el Xavi es van llençar a nedar. Segons l'Albert un circuit un mica més llarg que el de l'any passat i la mar no van ajudar a fer uns temps gaire catòlics.

El Gerard i l'Alberto debutaven com a triatletes. Uns boxes ben organitzats et permetien fer unes transicions força ràpides. El tram de la bici, ja conegut per alguns, és una mica enganyós ja que les tres voltes que et fan donar en un tram de circuit fa pujadeta progresiva i llarga i això et fa perdre una mica el ritme. La resta del circuit voles si estàs en bones condicions.

L'Albert, sempre davant de la resta, va ser el primer Tribanderu en posar-se les "voladores" i començar a còrrer. En Gerard, que va superar al Xavi al tram de bici, va ser el segon i a quasi dos minuts el Xavi el tercer.

El tram de còrrer en aquest triatló és ràpid i completament pla pel Passeig Marítim. Aquí els corredors tenim una mica de ventatge si no vas " tocat ". Són dues voltes a un circuit de 2.5km; això t'ajuda a veure la resta de companys de l'equip i sobretot a animar-te. L'Albert anava destacat per davant; mentre que el Xavi li anava restant ventatge al Gerard fins que a l'inici de la segona volta el va avançar. L'Alberto i en Tomàs anaven una mica més enrera..Per la cara que fèia l'Alberto semblava que estava patint de valent..

El temps va acompanyar ja que no fèia sol i tampoc calor. Temperatura ideal per còrrer.

Resultats finals:

Albert..82º amb 1h09'20''
Xavi..179º amb 1h17'08''
Gerard..207º amb 1h18'59''
Alberto..243º amb 1h21'17''
Tomàs..288º amb 1h24'13''

Donar ànims al Pau i al Miguel que per molèsties diferents no van poder participar.

Enhorabona a tots i recordar que el proper cap de setmana arriba un dels objectius Tribanda d'aquest any. Us donem cita a l'Ironman 70.3 de Mallorca amb l'Albert, el Pau, l'Alberto i el David.

Ens veiem a l'asfalt Tribanderus i gràcies pels reportatges fotogràfics.

COMENÇA LA TEMPORADA

2011-05-03T16:30:00.002+02:00

Albert

Això ja està a tocar!!! Després de molts mesos nedant mirant les ratlles, olorant a clor...ara torna posar-se el neopré i anar a la guerra!!!
Aquest diumenge el Club Tribanda Triatló farà el bateig de la temporada a Sitges.
Per alguns de nosaltres serà el debut, em puc imaginar el “canguelo”. D’altres ja fa varis anys que anem fent però la primera de la temporada sempre provoca neguits.
Personalment em trobo força bé. Darrerament els entrenaments tant a la piscina com en la bicicleta han estat força positius. Molts entrenaments de transició pensant en l’infern que ens espera a Mallorca. Esperem que Sitges sigui un reflex d’aquests entrenaments i pugui superar la marca de l’any anterior.

Seguint amb el fil triatlètic, en David se’n va a Mallorca a fer un triatló de distancia olímpica per acabar de pulir el seu estat de forma de cara a l’Ironman 70.3 de Mallorca.

D’altra banda no podem deixar de banda altres grans competicions on hi ha participació destacada de l’equip. En Jordi, l’Alberto i en Plans corren la cursa de l’Alba!!! Els que hi heu participat ja sabeu del que parlo (24,4 Km corrent per Montserrat). Molta sort i que la força us acompanyi!!!

La bestiesa del mes la farà en José. El proper diumenge 14 de Maig, Ultra Trail de Barcelona, “paseillo” de 110 km. “Que no le pase na...”

Apa, la setmana vinent us explicarem més coses sobre les nostres aventures...

STAGE TRIBANDA TRIATLÓ

2011-04-23T12:42:00.028+02:00

I ja som aquí altre cop!! aquesta vegada per explicar com va anar l'Stage que vàm realitzar alguns Tribanderus a l'Ametlla de Mar abans de començar la Temporada de Triatló.

Bosses, bicis i cotxes dissabte matí cap a l'Ametlla. Volíem seguir més o menys el mateix programa que l'any passat i així ho vàm fer. Cap a les 12 del migdia ja estàvem a la recepció de l'hotel amb el "mono" de posar-nos el neoprè i anar al mar per nedar uns bons metres. L'Albert, el David, el Pau i en Xavi així ho van fer; mentre que en Jordi, que és més de secar, es va posar les bambes va agafar un GR-92 i va poder fer uns 8,5 kms gaudint de les vistes al mar.
Els nedadors, amb una mar una mica mogudeta, vàm poder realitzar uns 2000m amb uns 40' aproximadament. La veritat que poder entrenar nedant al mar no té res a veure amb nedar a una piscina. Se't passa volant!!

En acabat de nedar tocava dinar i reposar una miqueta per agafar la bici amb bones condicions. Cap a 16:30h, els cinc vàm posar-nos en marxa amb les bicicletes per la nacional direcció Hospitalet de L'Infant i Cambrils. Vàm començar molt forts fent relleus, els primers 20km a una mitjana de 35-36km/h, agafant puntes de 40-41km/h. Van ser els primers km perquè després es va trencar una mica el grup amb l'arribada d'alguns tobogans, encara que no ens perdíem de vista..excepte en Xavi ( jo )..que anava alguns segons " rezagao ".

La tornada passant per Montbrió i Mont-Roig del Camp es va fer un pèl pesada, trams amb aire de cara que et frenava i finalment el tram de la nacional on les cames començaven a notar els kms fets. 78km en total i tocava posar-se les bambes i com es podés còrrer uns kms.

Les cames al principi pesaven una mica, no s'anava del tot còmode com un s'esperava; però a mesura que van anar passant els minuts les sensacions van anar millorant. Ruta urbana finalitzada amb uns 5-6kms; mentre que el David ho va haver de deixar tot just començar per molèsties al genoll i en Jordi hi va afegir uns 10kms més als 5 que havíem fet la resta. Totals uns 15kms mesclant ruta urbana i GR-92.

Tocava relaxar-se, estirar una mica, sopar i recuperar-se tot veient el derbi. Quins nervis i quin avorriment de partit, encara que a costat del hooligan del Pau qualsevol s'ho passa bé. Com cridava i com ho vivia l'animal!!!

Ja havíem passat el dia fort de l'Stage i sonava el despertador el diumenge, ben d'hora per esmorzar i per veure en quines condicions estava cadascú després de l'entrenament del dissabte.

Ens vàm trobar al menjador i allà l'Albert, en Jordi i en Pau van seguir el que s'havia programat: sortida en bici d'uns 60kms. En David i en Xavi van decidir no agafar la bicicleta ja que teníen fortes molèsties al genoll i van canviar la bicicleta pel neoprè.

A les 12h del migdia ens fèien fora de l'habitació, així doncs havíem d'anar per feina. Amb la mar més calmada que el dia anterior ens vàm posar a nedar. Bones sensacions i el temps va passar volant. En Xavi completant la sessió amb uns 2000m més i en David allargant-lo a uns 3000m.

Els ciclistes van tornar en dos grups; en Pau finalitzant l'entrenament amb uns 35km i la resta uns quant més. S'havia de deixar l'habitació, no hi havia més temps.

Ja portem dos anys fent el mateix stage i la veritat que està molt bé..tant les instal.lacions com l'ambient i les rutes que es poden fer. L'any vinent segurament s'hi tornarà, si no per la mateixa zona se'n buscarà una altra.

Ens veiem a l'asfalt Tribanderus i en les properes cites ja siguin de Runners com Triatlons..la de Sitges i l'Ironman 70.3 Mallorca ja estàn aquí.

Xavi

L'EQUIP TRIBANDA COMPETINT PER ARREU

2011-04-11T21:03:00.034+02:00

Tribanda no para, es nota que ve el bon temps i les ganes de competir de la gent.

A principis de mes, l'equip va fer acte de presència a la que és una de les Duatlons de llarga distància més complicades, La Duatló de Sueca (València). Hi vàm ser molt ben representats pel Jordi Riera; es tractava de fer un primer tram de 10km corrent, 84km en bici i acabant corrent-ne 20km. Una autèntica prova de superació física.

Disfrutant el primer tram corrent i guardant forces acavant el parcial 31 amb 39'04''. Tocava agafar la bici i no es volia cremar; eren 3 voltes a un circuit de 28km plans. La por que tothom tenia era que fés presència un dels pitjor enemics de la bici, el vent. A la segona i tercera volta va aparèixer i ben molest. Després de 2h34'32'', en Jordi ja tenia ganes de baixar de la bici ( parcial 81 ).

Quedava la part on mentalment havies d'estar més fort; els 20km corrent i a les 14:15h del migdia amb la calor que feia. Va sortir massa fort a ritme de menys de 4' el km. Ell mateix es va dir d'afluixar el ritme; no es podia petar a aquelles alçades. Tenia unes sensacions extranyes però podia anar corrent; veies gent estirant, gent caminant feta caldo i al final va travessar l'arribada amb un total de 4h47' fent el parcial 36 de tota la prova.

Aquest diumenge Tribanda va estar en tres proves diferents totes elles!

En David Gallego va participar a la dura Duatló de Vic on va acabar en el parcial 116 amb un temps de 1h45'10''. Es tractava de començar corrent 7km, segon tram de bici de 34km i acabant corrent 3.5km. Alguns de nosaltres vàm participar-hi l'any passat i ja sabíem com era i la calor que hi podia fer.

En Jordi Riera i l'Alberto ( esparreguerins ) van participar a la Brevet de Manresa. Es tracta d'una prova d'uns 200km en bici que barreja l'orientació i la força a les cames. Amb un mapa com a referència has d'anar seguint la ruta marcada; hi han 2 o 3 controls de pas.

Aquesta en concret va tenir la sortida a Manresa, passant per Calaf, Torà, Sanauja i aqui és on va succeïr l'anècdota de la jornada. Anar amb mapa seguint el camí marcat té el perill que t'equivoquis i agafis una altre ruta. Això és precisament el que va passar. Un cop a Sanauja es van desviar direcció Guissona anant a parar a Solsona igual però donant una volta d'uns 40km més. Allà hi havia parada obligatòria per esmorzar fort i passar el segon control.

Passat Solsona van decidir retallar la ruta perquè sinó els hagués sortit una tirada massa llarga. Del segon al tercer control passant per pista rural trencacames amb vistes impressionants. Arribant al tercer control decideixen plegar i agafar la comarcal fins a Manresa. Al final un total de 2000m de desnivell.

I la Secció Runner's va participar a La Cursa dels Bombers de 10km. Quin dia de calor; ja abans de començar a les 10h, el sol apretava fort però el pitjor havia de venir. Al km 2 la boca estava completament pastosa i només hi havia un avituallament en tota la cursa.

En Gerard i l'Esther s'estrenaven com a Runner's Tribanda i dels antics membres hi vàm participar un bon grapat: Pau, Txabi, Per, Belén, en Marco que reapareixia després d'uns llargs mesos de recuperació degut a una lesió i en Xavi.

Cadascú va anar al seu ritme, o més ben dit, al ritme que et va deixar la " xixarra" que fèia.

Uns volien baixar de 40', altres fer MMP però estava clar que no era el millor dia per intentar-ho.

Xavi: 40'25'' Gerard: 51'36''

Pau: 43'52'' Txabi: 52'37''

Per: 46'38'' Esther: 56'37''

Marco: 48'26'' Belén: 58'55''

La temporada de Triatlons ja està a punt de començar i per continuar entrenant aquest cap de setmana anem a fer un stage a l'Ametlla de Mar de dos dies. A la següent crònica en veureu el resultat.

A entrenar fort pels següents objectius: Triatló de Sitges i Ironman 70.3 Mallorca.

Ens veiem a l'asfalt Tribanderus!!

Xavi

CAP DE SETMANA COMPLET PER TRIBANDA

2011-03-27T16:21:00.032+02:00

Molt bones Tribanderus..
Tribanda no para i aquest diumenge tocava estar a la Duatló d'Igualada. Abans però, alguns com l'Albert i l'Alberto cadascú pel seu compte, ja van anar calentant motors dissabte fent una sortida ciclista de 55km i 88km respectivament.

Bona ruta feta el dissabte pel " trio esparreguerí ", en Gerard ( debutant Tribanda ) i en Xavi; sortint des d'Esparreguera direcció Òdena i Igualada, tornant pujant pel Coll del Bruc amb un desnivell total d'uns 1650m i uns 88km pedalejats.

Una ruta gens fàcil però distreta amb pujades fortes, baixades i moments per rodar.

El diumenge tocava canviar de xip i cap a Igualada. El dia no es va despertar gaire bé; estava molt tapat i pintava a pluja de la bona. La temperatura per això era força agradable a St.Just, no tant a Igualada on al principi feia més fred però per sort després es va aixecar el dia i vàm poder gaudïr d'una bona duatló no passada per aigua.

Per part de Tribanda, l'Alberto, el Tomàs i l'Albert n'eren els participants. Els primers 800m corrents van ser força ràpids ja que es corrien per la pista d'atletisme tot sortint després per una pista forestal força irregular cubrint els primers 6km. L'Albert els va cubrir en 24'30'', l'Alberto en 26'36'' i el Tomàs en 29'10''.

Arribava el moment de la primera transició, agafar la bici i pujar els 9 primers kms dels 18 que tenia el tram de la bicicleta. S'havia d'anar en compte ja que l'asfalt estava mullat i no era el més idoni per "volar". L'Albert va agafar un bon grup per poder fer aquest tram i li va sortir molt bé; un total de 32'59''. L'Alberto se'l veia una mica cansat després del primer tram i el Tomàs s'estrenava en un duatló; acabar-la el millor possible i a disfrutar.

Tothom estava expectant de qui arribava primer del tram de la bici; si l'ídol local Roger Roca o en Francesc Godoy. Impressionant el ritme que portaven...

Anaven arribant del segon tram tots els membre Tribanda participants i ara només faltava els últims 3km corrent. Molt bon ritme el de l'Albert i l'Alberto amb 10'32'' i 11'41'' rodant a menys de 4'/km.

En creuar la línia d'arribada tots van coincidir en que era una duatló dura però molt gratificant i divertida. Gran temps el de l'Albert acabant en 1h08'01'' i baixant en 5' el temps de l'any passat. L'Alberto va tenir forces per esprintar els últims 200 metres i acabar en 1h16'16'' i el Tomàs en 1h25'11''. En finalitzar la prova hi havia el premi d'un bon entrepà amb botifarra per recuperar forces; i dic bon entrepà perquè els que vàm anar a animar als participants, el Txabi, el pare de l'Alberto i jo, ja el vàm "catar" abans de començar la duatló.

Tribanderus!!no us perdeu les properes cites de l'equip; molt emocionants on la semana que ve en Jordi Riera participa a la Duatló de llarga distància de Sueca. MOLTA SORT CRACK!!
Ens veiem a l'asfalt Tribanderus.

JA QUEDA POC!!!!

2011-03-22T15:42:00.008+01:00

Cada dia queda menys per l’inici de la temporada de triatlons!!! No parem, entre entrenaments i competicions vàries veig que ningú escriu. Ja ho faig jo!!!

Darrerament hem competit en vàries curses. De totes les disciplines: cursa de 10 km, mitja Marató, cursa de muntanya i Duatló de carretera.

Comencem, després de la Marató de Barcelona vam afrontar el repte de la cursa de 10 km d’Esparreguera. Hi van participar el Tomàs, el Marcos, el Jordi i l’Albert. Els resultats van ser força bons, fins i tot tenim l’estrena de la samarreta del Tribanda al podi ( Albert va fer el 3er atleta local)

El Diumenge passat, l’equip es divideix:

El Jordi se’n va a fer el duatló de Banyoles. Com sempre recital en el primer parcial de carrera (pos.35). Un cop a la transició agafa la bici i tira de tothom durant molta estona fins que se li acaba la benzina. Al final ho paga en els darrers km de cursa a peu. Tot i això té molt bones sensacions de cara a la bestiesa que li espera d’aquí a un parell de setmanes ( DUATLÓ DE SUECA).

El Miguel se’n va cap a Manresa a fer uns cursa de muntanya de 18 km i 700 m de desnivell. Resulta una cursa molt agradable i li serveix per agafar motivació!!! Destacar que el dissabte va sortir a fer 77 km amb nosaltres. A tope!!!

I falta el crack!!! Després dels seus continus recitals el Txabi torna a córrer. Cap a la Mitja Marató de Maresme. Degut a problemes físics decideix abandonar al km 4.

Aquesta setmana competim al Duatló d’Igualada, maco i exigent!!! En properes setmanes ens esperen altres curses (Corte Inglés, Bombers...) i sobretot l’Stage. Allà ens acabarem d’afinar de cara al IRONMAN 70.3 de Mallorca.

Apa salut i quilòmetres!!! També us fa falta mooolts metres amb taps a les orelles i ulleres de nedar!!! Alguns ja no tenen excuses, oi Xavi...

MARATÓ DE BARCELONA

2011-03-07T14:00:00.010+01:00

Albert.
Primer gran repte de l'any i els resultats ha estat diversos. Mentre uns quants de l'equip han pogut tastar el gust dolç de l'èxit uns altres hem tastam l'amarga derrota.
Els que ja heu corregut una Marató ja sabeu que no és gens fàcil, 1 + 1 no sempre suma 2!! Jo, personalment hem veia força bé, els darrers entrenaments m'havien acompanyat i creia, inclús que podria "volar" els darrers km. La realitat em va posar al meu lloc.
Us passo a fer una crònica del dia:

Quedem a primera hora on sempre, deixem les bosses al guardaroba, fotos de rigor i a començar.
"Yo hoy no estoy bien, saldré a 4'50", cuando no pueda más os dejo..." Paraules de l'Alberto, al final recital 3h09' amb marca personal i amb unes sensacions brutals...

La sortida va com a d'anar, amb el Xavi, l'Alberto i jo als ritmes adequats. Els meus problemes comencen a partir del km 22/23 ( després del pont de Calatrava), em començo a notar la cadera enganxada i ja veig que no puc impulsar-me de manera efectiva. Al km 28, paro a estirar i torno a provar. No milloro però tampoc vaig a molt pitjor, fins que al km 33 tinc una punxada forta que em toca força el genoll. Allà entenc que s'ha acabat la Marató, paro el Garmin, estiro una mica i a caminar!!!

Al darrera en Xavi li passa com a mi, ell a problemes al genoll. Algun any ens prepararem com cal i anirem a venjar-nos de la Marató!!!

Una mica més endarrera el Per disfruta fent la seva marca personal (3h31'), enorme...Sap patir i té bones condicions. Moltes felicitats!!!

El José, fa una bona Marató. No és la seva millor marca però a l'arribada feia cara de satisfacció. Ara a per la Costa Brava Extrem (180 km 3n 3 dies!!!).

El Txabi, comprova que això del mur no és un invent nostre i el tasta una mica. Al final decideix plegar al km 30. Ben fet!!! Ara et toca descansar i preparar-te pels propers reptes.
I finalment en Jordi que fa una bona Marató, acabant en 3h03'. Quants de vosaltres no firmeu aquesta marca??
En fi ara toca recuperar-se una mica i tornar a entrenar sense molèsties.
Gràcies a tots els que ens han animat i especialment als que ens han fet el reportatge fotogràfic!!!
L'any vinent jo hi tornaré!!!

AMB GANES DE MARATÓ...

2011-02-21T11:21:00.004+01:00

Albert.
A dues setmanes de la Marató de Barcelona m'he començat a motivar per aquest gran esdeveniment.
Ja fa dies que veig que el meu nivell corrent a tornat a pujar un graó. A Granollers vaig veure com podia fer una bona marca (1h25') deixant-me la pell. Ara bé el gran motivador ha estat l'entrenament d'ahir (25 km a 4'29'' amb una Fc de 164). Entrenaments com el d'ahir et poden enfonsar o motivar, les meves sensacions van ser inmillorables. Ja tinc ritme de sortida per a la Marató, serà a 4'30'' el km. Per intentar fer un temps final de 3h10'.
Espero anar acompanyat durant molts km pel Xavi!!! Serem 7 tribanderus!!! Quina canya!! Tots amb els seus reptes personals, baixarè de les 3h?? De les 4h???
En fi que ahir, tot i no tenir gens de ganes de correr tants km, em va sortir un entrenament rodó!!! Per cert la ruta del riu em va agradar força, ara s'ha d'anar acompanyat o amb musiqueta. Per sort darrerament el Baix Llobregat Nord està molt motivat i sempre entrenem amb algú.
Us deixo el vídeo promocional de la Marató de BCN, tot i que no m'agrada massa!!!

DUATLÓ PER EQUIPS DEL PRAT

2011-02-13T14:32:00.023+01:00

Xavi

Si el cap de setmana passat Tribanda va estar present a la Duatló de Calafell i a la Mitja Marató de Granollers, aquest cap de setmana ens donàvem cita a la Duatló per equips del Prat de Llobregat.

Pels sis participants que vàm anar-hi, Albert-David Gallego-Riera-Alberto-Gabri-Xavi, era la primera vegada que participàvem en una prova per equips; res a veure amb una d'individual. Aquí havíes d'equiparar forces i com a mínim entrar 4 dels 6 participants de cada equip junts a les transicions i a l'arribada.

Dels 80 equips que hi van participar erem els 65è en sortir. Saber que estàvem entre els millors 15 equips encara ens va motivar més. Vam iniciar la prova tots corrents els 5 primers kms a 3'50'' com havíem pautat; eren quatre voltes a un parc tancat. Arribava el moment de la primera transició on vam arribar tots junts, va ser ràpida. De seguida vam veure que l'Alberto tenia algun problema per mantenir el ritme de pedalada. El Gabri també es va despenjar una mica i recuperar distàncies en una contrarellotge per equips no és gens fàcil i menys bufant aire com bufava. Es va decidir continuar els 4 que quedàvem que eren els mínims que demanaven per tancar el crono. La primera volta es va fer força ràpida, 35 km/h segons la meva opinió, sempre millorable tot i no ser precisament el meu fort.

Havent continuat a a quest ritme haguèssim fet un bon temps però a l'inici de la segona volta...PAM!!!PUJADA DE BESSONS...vaig intentar estirar tot pedalejant però era impossible que se'm baixessin. El dolor era constant i la velocitat va disminuïr considerablement. A l'Albert, al Riera i al David no els quedava cap altre solució que esperar-me. Quins 10kms més llargs; intentava tirar i no podia, al mínim esforç se'm tornaven a pujar els bessons. S'havia d'anar amb compte perquè encara quedaven 2.5km corrent. La mitja de velocitat es va reduïr considerablement a 28km/h. S'havien perdut totes les expectatives de fer un bon temps; ara l'important era acabar.

Segona transició correcta però en començar a còrrer..PAM!!bessó dret altre cop. Vam perdre uns segons per estirar-lo bé i sembla ser que va funcionar. Les molèsties fortes van desaparèixer; el ritme de la primera volta no era l'esperat, anava tocat muscularment i els altres em portaven el ritme. La segona volta molt millor per això fent-la tots junts a 3'44'' i acabant amb 1h08'01''.
Què hagués passat si no haguessin aparegut aquestes rampes? quin temps haguèssim fet? l'any que ve si tot va millor ho sabrem!

Això sí! l'experiència boníssima i diferent a la vegada.
Ens veiem a l'asfalt Tribanderus!

GRANOLLERS + DUATLÓ DE CALAFELL

2011-02-07T11:34:00.013+01:00

Albert.
Cap de setmana de festa per al Club Tribanda.
Diumenge 5 dels nostres components vam anar a córrer "la Mitja" a Granollers. Personalment era una cursa que li tenia ganes, ja que desde 2007 que no hi podia competir. Quina gentada hi ha a tots els carrers!!! Crec que és única a Catalunya ja que hi ha molta gent en pràcticament tot el seu recorregut. Desprès d'una setmana dolenta decideixo arriscar, matar o morir... Surto fortet però guardant alguna cosa. Al km 8 em començo a trobar bé i vaig agafant grups del davant. Estic molt bé fins al km 17. Ara ja només em queda la baixada però ja no tinc forces i ho passo realment malament per intantar anar a 4' el km. Al final entro a meta en 1h25'06'' (realment content), ja només haig de baixar 4'26'' per fer marca!!!

La resta dels companys van patir força... En Riera es va passar de ritme pujant i això a Granollers es paga molt car... En Pau, segons em diu ell va arribar fotut (a continuar entrenant amb regularitat!!!). En Per, m'envia un SMS que diu no se qué de cura d'humiltat...De vegades arrisques i guanyes d'altres perds...En Txabi, com sempre fa marca personal, quin tío segueix millorant cada cursa que corre. I la Belén disfruta, com sempre fent el quart de mitja.
Us paso els temps de cadasqú:

L’Albert, : 1:25:06, a ritme de 4:03

En Riera... 1:31:35, a 4:21

En Per... 1:40:22, a 4:46

En Pau... 1:40:41, a 4:47
En Txabi... 1:50:04 a 5:14

El Club Tribanda Triatló no para i estem a molts fronts. A la Duatló de Calafell on va debutar amb èxit l'Alberto Moreno. Us paso un resum de la seva experiència:

Pos.108 Dor.3435
MORENO GARCIA, ALBERTO JAVIER CLUB TRIBANDA TRIATLO Cat.ABM
Tot.01:03:19
T1.pos.69 00:17:48
T2pos.140 00:34:01 35,28
T1+T2.00:51:49
T3pos.101 00:11:30

"Al principio salí el último de los 305 que eramos, y así empecé a correr rápido, a muerte adelantando sin mirar el ritmo, hasta que llegué a ponerme delante del 2do grupito donde se partía la carrera, así que tiré un poco más y ni yo me creía el ritmo que estaba llevando!
Al final volviendo bien, pero las piernas empezaban a notarse pesadas. Al llegar a la transición, dada mi inexperiencia, me pasé de largo de la bici, la volví a buscar como pude y me cambie las botas casco y a rodar.
La primera vuelta, desastre, me pasaban como balas! la segunda enganche un grupillo de unos cuantos k me fue bien, pero en los badenes me descolgaba! y la tercera rodando fuerte, pero en grupo noto que voy protegido del viento, pero voy algo incomodo por la limitación de movientos y k la gente en las curvas se metia por todos lados!
Bajé en movimiento, (no lo habia practicado) así k me la jugué y oye me salió bastante bien, sólo bajandome gané 5 a 10 posiciones, encontré bien las bambas pork llevan mi nombre! y con el bidón en la mano a correr, así me fui hidratando bien rellenando de agua en los avituallamientos hatsa el final a 4 min/km. y los últimos metros a 3:55 +/- llegue jodido hechando los mocos del resfriado, k me dieron por saco corriendo, en la bici no tanto.
Experiencia: Increible, me gusta muchisimo más k correr y correr.
Repetir? el sábado y estoy mirando alguna más.
La bici: joder en el cuenta km. me salió media de 37 km/h pero las transiciones tengo k mejorar muchisimo!
Correr: como una moto a tope como me dijiste.
Total: Muy satisfecho!"

A Esparreguera l'altra Alberto va competir a la Montserratina, cursa de Muntanya de 20 km, encara no tinc resultats...

MOLTS FRONTS OBERTS

2011-01-24T09:16:00.007+01:00

Albert.

Cada vegada som més tribanderus i això implica la participació en vàries competicions d'alguns de nosaltres durant el mateix cap de setmana.
Aquest passat dissabte en Jordi Riera va participar en la primera edició del Duatló de Granollers-Circuit de Montmeló. El resultat, posició 116. Després d'uns grans parcials en la primera part de cursa a peu i del segment ciclista. Per cert amb estrena de noves rodes i acoples...La darrera part de cursa a peu se li va fer mooolt llarga, degut a un "flatu" intens.

El diumenge, Cursa de Sant Antoni, cita pels corredors del tribanda runner's. En Txabi i el Per, acompanyats de la Belén i la Mireia, van córrer aquesta cursa de 10 km per Barcelona. Va ser una bona posada a punt per la propera mitja de Granollers on molts de nosaltres anirem a competir.

Mentre uns competien d'altres entrenàvem, l'Alberto amb una sortida pels voltants de barcelona amb la seva CKT. En Riera i jo vam sortir fins al poble del Garraf (112'5km). L'anada va ser molt gratificant, rodant fort, tothom es pujava al nostre tren però ningú no fotia ni un relleu!!! La tornada ja va ser una altra cosa...EOLO!!!

La propera setmana més...Mitja Marató de Barcelona on s'estrena el Tomàs en la distància. Varis de nosaltres també hi participen (Alberto, David, Per).

En fi això ja no hi ha qui ho pari. Estarem informant... Entreneu!!!

SORTIDA CICLISTA TRIBANDA

2011-01-18T00:51:00.025+01:00

Molt Bones Tribanderos!!

La temporada de Duatlons de carretera i de Triatlons és a punt de començar i què millor que anar agafant kms a les cames fent una llarga sortida ciclista..

Doncs això és el que es va fer dissabte passat; en total vam ser l'Albert, el Marc, els Albertos, el Jordi, el Miguel Angel, l'Enric, jo ( Xavi ) pedalejant i el Txabi amb la seva moto que anava obrint camí i fent el reportatge fotogràfic.

Van ser un total d'uns 102 kms i la ruta força distreta i exigent. Es va quedar a les 09:30h a Sant Joan Despí ( Ciutat Esportiva del Barça ) direcció Begues, passant per Sant Boi, Viladecans i Gavà.

Recorregut planer fins a la pujada de Begues on allà, els escaladors " esparreguerins " es van despenjar d'una manera brutal. Un cop dalt vam fer cap direcció Avinyonet, carretera per rodar amb grup i gaudir. Destacar l'Alberto agafant per primera vegada la bici i aguantant el ritme dels de davant.

Les cames anaven agafant kms i un cop a Avinyó vam tirar cap a Sant Sadurní d'Anoia; uns tubogans per la nacional i vam engaltar amb la carretera que ens portaria cap a Gelida i Martorell. Es notava qui anava sobrat de forces i qui anava falt; des de Begues es van formar dos grups que de tant en tant ens anàvem agrupant de nou. Es va poder entrenar, sobretot al principi, l'acloplament amb la bici i els relleus al tram de Begues a Avinyonet; important per encarar el proper repte Tribanda de la Duatló per equips del Prat.

Un cop a Martorell, el camí de tornada ja era conegut per molts de nosaltres tot borejant l'Autovia i el Llobregat. Per sort el temps va acompanyar i es va poder disfrutar d'una gran sortida.
Esperem cada vegada ser més a les sortides i anar-nos fent grans, com a equip. De moment anem per bon camí ja que aquest any com a federats ja en som 10 i camí d'11 amb el Miguel Angel. Donar-li la benvinguda a ell, als Albertos i al Tomàs.

Aquest any el Club Tribanda Triatló juntament amb la secció "runners" estrenem equipació, tant de tri-trajes com de samarretes. S'estàn acabant de gestionar els últims detalls i esperem estrenar les samarretes per La Mitja Marató de Granollers o Marató de Barcelona. El tri-traje haurem d'esperar una mica més.

La temporada promet molt de cara a objectius previstos..tant pels triatletes com pels runners. La Mitja de Granollers i La Marató de Barcelona seràn de les fites més importants de l'any pels corredors; per part dels triatletes s'anirà escalfant motors amb algunes duatlons, tant de curta com llarga distància, per començar amb les triatlons a finals d'Abril. Recordeu aquesta data: 14 de Maig; IRONMAN 70.3 MALLORCA on Tribanda Triatló hi va amb una bona representació.

Recordar que l'equip de Triatló participa a La Lliga de Clubs de La Federació Catalana i és important anar sumant punts de cara a la classificació; per això es necessita mínim de tres membres per prova. Així doncs, ÀNIMS!!

Swim, Bike & Run Tribanda. Ens veiem a l'asfalt!!!

2010...

2010-12-31T16:40:00.012+01:00

Pau.

En primer lloc vull desitjar a tots els tribanderus, tant membres de l’equip com seguidors, un 2011 ple de tot el que es pot considerar que és bo a la vida i de reptes per afrontar.

Pel que fa el 2010 ens deixa molts moments i moltes competicions per recordar. Vam començar amb la Cursa de St. Antoni, on la Carol anava agafant ritme per la Mitja de Bcn, i la Mitja de Granollers amb bones actuacions del Per i el Txabi i una marca personal inclosa per part meva. Posteriorment l’esmentada Mitja de Bcn amb el Marco i l’Alberto per davant i la Carol completant amb èxit a la seva primera mitja acompanyada en tot moment per mi.

Al cap d’un mes va arribar la Marató de Bcn amb el Marco, l’Alberto, l’Albert i el Xavi, que va acabar amb èxit la seva primera Marató. El Jose va punxar al passar-se de ritme des del km 15. Posteriorment fem els 10 km d’Esparreguera i la Duatló de St. Joan de les Abadesses, on el Celma i jo tastem la duresa de les duatlons mentre el Riera es passeja... i ens plantem a l’Abril amb la Duatló de Vic, la competició més dura que he fet i que em regala una contractura a l’isquio que em deixa sense Cursa dels Bombers la setmana següent.

Arriba el moment del neoprè! La primera triatló és la del Prat, amb bones actuacions de l’Albert, que se surt, i del Celma mentre que el Riera neda sense ulleres... però fa un bon temps. A Sitges entro en escena amb força i no baixo d’1h10’ per 7’’ i a Gavà debuto en distància Olímpica amb un resultat força bo i en companyia de l’Albert i el Gabri, que debuta en triatló amb un “tiempassu”. El cap de setmana següent anem a Mataró els mateixos més el Víctor, que debuta fent bon paper. La part de bici és per volar i, juntament amb l’Albert aconsegueixo fer la que és encara la meva marca personal: 1h9’30’’.

El juny l’Albert i el Xavi se’n van a Suïssa a fer l’Ironman 70.3 que tots dos acaben satisfactòriament després d’un circuit de bici trenca-cames. El Club Tribanda Triatló ja és un equip internacional! A meitats de mes faig la Triatló de la Vila sense pena ni glòria però amb espectadors de luxe (el Xavi, la Paula i ma mare, gràcies!) i el juliol marxem els tres fundadors del club i respectives parelles, fills i gossos al Pont de Suert! Triatló molt xula però amb un circuit de cursa a peu matador on, tot i acabar la prova, jo vaig punxar... i molt!

Després de les vacances té lloc la Triatló de Catalunya, a Banyoles. L’Albert, el Riera i el Gabri hi participen amb sort dispar, ja que l’Albert abandona al final de la bici per problemes gàstrics. La setmana següent, però, l’Albert fa un recital a l’Extreme Man de Menorca (distància mig Ironman) fent la seva millor marca: 5h10’. Posteriorment completo la meva temporada de triatlons a Salou, on, a part de matinar molt, tinc una actuació força discreta tot i que no em treu el premi del mallot de Survivor de les Series per haver completat 3 de les 4 proves de què consta. El mateix dia, a Berlín, l’Alberto i el Txabi completen la Marató, el segon amb 4h13’ en la seva primera participació, ets l’amo, Txabi!

Comencem a encarar la nostra participació a la Marató de Donosti per finals de novembre. Abans, però, participació a la Triatló de Calafell amb un bon debut del Tomàs i bons temps de l’Albert, el David i el Xavi. Després de la Garmin de Bcn tots els esforços ja es centren en posar km a les cames per afrontar Donosti, però una inoportuna sobrecàrrega al Tendó de la “Pota de Ganso” em deixa sense entrenament ni rodatge suficient per afrontar la Marató. Cedeixo el dorsal al Txabi Albert, que juntament amb el Celma, el Riera, el Per i l’Alberto completen la Marató de Donosti. La participació tribandera en competicions del 2010 acabarà amb la Cursa dels Nassos.

Vull comentar també que aquest any l’equip ha progressat. Ens hem federat i hem competit ja com a Club Tribanda Triatló dins la Federació Catalana, participant doncs a la Lliga de Clubs. Hem creat una secció de runners anomenada Tribanda Runner’s. Cada cop tenim més membres de l’equip, ja siguin triatletes o runners. Tenim un blog, cada cop amb més seguidors, que informa de la nostra actualitat i un perfil al Facebook (Tribanda Triatló) on cada cop hi ha més gent i on xerrem del nostre dia a dia i fem propostes ja sigui d’entrenaments, de competicions o de temes de logística. Estem en procés de fer noves samarretes de running i nous tri-trajes de cara la temporada que ve i que ja vindran amb els nostres patrocinadors: EnformaX, Magenta Creativa i Fundació Josep Carreras. En definitiva, que com dirien a l’escola: progressem adequadament!

Pel que fa els nostres reptes de cara el 2011... els teniu a dalt a l’esquerra ben grossos! Des de la Mitja de Granollers, passant per la Marató de Bcn i l’Ironman 70.3 de Mallorca. N’anirem parlant!

Finalment, no podia acabar el resum de l’any sense, en primer lloc, donar les gràcies a tots els seguidors de l’equip allà on va. Cada cop ens expandim més al mapa i competim en més llocs, més a prop, més lluny... és igual! Sempre hi ha algú darrere la barrera cridant, animant i deixant-se la veu per l’equip, i això no té preu! Així doncs gràcies a tots i, particularment, a la Carol, al meu pare i a la Maria.
En segon lloc vull fer referència a aquest últim nom. La Maria ha sigut una de les que mai han fallat, sempre ha estat allí, darrere la barrera, tant en curses a peu com en duatlons i triatlons. Ha animat a tothom, a tots els participants en les competicions, a qualsevol membre de l’equip i això no té preu. Aquest any, per motius obvis, no ha pogut assistir a gaires proves, i ja l’hem trobat a faltar. Ara la Maria ja no hi és però de ben segur que em servirà de motivació i ganes, perquè cada metre que avanci, ja sigui entrenant o competint, sigui per retre-li homenatge a una persona que ha lluitat com si d’una autèntica Ironman es tractés... què dic, molt més que això!
Així doncs, ET TROBAREM MOLT A FALTAR! Ànims pare, tirarem endavant!!
Per això i per tota la resta espero que el 2011 sigui infinitament millor!

Moltes gràcies a tots!
SWIM, BIKE, RUN Tribanderus!

El Nadal... ens regala reptes!

2010-12-22T12:30:00.005+01:00

Albert / Pau.

Ja s'acaba el 2010 i els membres del Tribanda ja pensem en els reptes que ens planteja el 2011.

Per començar, estrenarem equipacions: samarreta de running (secció Tribanda Runner's) i tri-trajes pels triatletes. Esperem estrenar les samarretes a La Mitja de Granollers (6 de febrer) i els tri-trajes el maig, a principis de la temporada de triatlons.

El primer gran repte tribanderu serà, juntament amb La Mitja, la Marató de Barcelona (6 de març). A partir de l'1 de gener obrirem una "porra" de resultats, seguirem informant...

Sens dubte els primers grans reptes pels triatletes del club seran les triatlons de llarga distància: Ironman 70.3 de Mallorca, Triatló B de Balaguer, etc. tot això sense oblidar la participació a la Lliga Catalana de Clubs.

No ens oblidem tampoc d'altres competicions que ens mantindran en forma durant la temporada: la Mitja de Barcelona, la Duatló per equips d'El Prat o la Duatló de Llarga Distància de Sueca.

A tot això, els tribanderus ja fa dies que entrenem, alguns més que altres...

Aquí no hi ha treva... Recordeu que segons un estudi científic per cada quilo de sobrepès empitjora el teu ritme de Marató 5''/km... com a mínim!
Vosaltres mateixos!

Bones Festes!

MARATÓ DONOSTIA 2010

2010-12-04T11:19:00.019+01:00

Està clar que una Marató ja és dura de per sí, però si a sobre les condicions metereològiques són adverses encara se'n fa molt més. Això és el que ens va passar als sis membres de Tribanda: Txabi, José, Per, Alberto, Jordi i jo, que hi vam participar.
Uns divendres i els altres dissabte vam anar arribant a Sant Sebastià, una ciutat petita però molt acollidora i amb molt d'encant; s'havia d'aprofitar per visitar-la i " catar " els espectaculars montaditos de la zona. El mateix divendres ja es respirava l'ambient Maratonià, gent calçada amb les seves bambes i corrent pels carrers de la ciutat; la veritat és que la gent estava força volcada amb la cursa.

Dissabte ens vam trobar tots per dinar al centre, menys en Riera que encara no havia arribat. Menú de pasta per anar agafant forces i després caminant cap a buscar els respectius dorsals a La Fira; que estava al mateix Estadi d'Anoeta, on juga la Real Societat i on era el final de La Marató. No podia ser en millor lloc ja que alguns de nosaltres teniem l'hotel just a costat...i quan vas fent " El Chiquito " l'últim que vols és fer la gran caminada. Pocs estands a la Fira i de regal una botelleta de vi i un formatget; si volies la samarreta havies de pagar 12€. " Ni hablar ". Decepcionant.

Sortint de la Fira, volteta pel centre a comprar quatre records i cap a sopar que s'havia d'anar a dormir d'horeta per descansar.

Arribava el gran dia; diumenge va sonar el despertador a les 6:15h i vaig baixar a esmorzar amb el Txabi. No erem els únics, al menjador n'hi havien uns quants i tothom parlant del mateix tema: quin fred, de moment no plou, espero que no bufi aire, a quin ritme aniràs... A les 08:15h vam quedar tots al vestíbul de l'hotel, calentets per fer la foto d'equip i després tots corrents cap a la sortida. L'objectiu del José i meu, que vam anar quasi tota la cursa junts, era anar a 4'30''-37'' per finalitzar amb més o menys 3h15'. El del Riera era completament diferent i ja va sortir disparat des del principi; i sort que no el vam seguir.." quina bèstia " finalitzant amb 2h55' i baixant en 15' la seva anterior marca de Marató. Abans de donar la sortida ja havíem perdut la pista de la resta del grup; " MOLTA SORT A TOTS!! i ens veiem per sopar ".

Al principi de la Marató era impossible portar el ritme que ens havíem marcat, hi havia molts obstacles pel mig i molta aglomeració de gent; havíem de posar-nos les piles després per recuperar. La primera volta de 5Km es va fer curta i les sensacions eren bones, anàvem dins els parcials marcats. Començava la primera volta llarga i al Km 9 aprox. les primeres gotes; intermitentment fins al 12 amb l'aire dels nassos a la Concha. Mentalment bé, la zona del 14 al 17 era de polígon; lletja i amb gens de gent animant; avorridíssima. La tornada cap a l'estadi per finalitzar la primera volta llarga va ser força satisfactòria; vam travessar la 1/2 en 1h38', uns segons per sobre del marcat. Quina gentada hi havia als voltants de l'estadi; quina motivació!!

Iniciàvem la segona volta i altre cop a la mateixa zona, del Km 27 al 31, gotellada però amb molta més intensitat i fort vent. La musculatura començava a resentir-se d'aquests canvis de temperatura tan bruscos..ni gels ni punyetes. Les cames començaven a no tirar; del Km 32-37 va ser quan va començar a actuar el famós " hombre del MAZO "; conegut per mi en anteriors proves llargues. Els parcials es van disparar i van pujar a 5' el Km, el José semblava que anava

millor que jo i va marxar uns metres. Però no va ser així, cap al Km 38 el vaig agafar; el del MAZO el visitava a ell en aquell moment, no el vaig tornar a veure fins a l'arribada. Els últims 2Km van ser bastant durs muscularment parlant, els ànims de la gent feien que les cames es moguessin. I finalment, l'entrada per tercera vegada a l'Estadi d'Anoeta; ara sí! per finalitzar La Marató. Temps final 3h24'51'', baixant 4' la meva anterior marca. Per darrera va entrar l'Alberto amb 3h25'18'' i el José amb 3h28'22''.

Destacar les 3h37'09'' del Per, que feia uns 20 anys que no corria una Marató. I sí senyors!! aquest sí que és el valent en potència, més de 50 anys i la seva segona Marató en 2 mesos; "un crack", en Txabi baixant en 10' la seva marca a Berlín: 4h03'09''. ENHORABONA A TOTS!!

No podia faltar el sopar després de La Marató per la zona vella i uns montaditos de rigor.

El més sencer de tots semblava el José, la resta semblàvem "patos" caminant, aguantant el dolor.
Per últim, donar les gràcies tant a l'Esther, a la Belèn, al Pare de l'Alberto i a la parella del Riera que ens van animar en tot moment ( aguantant el fred ) i van fer unes fotos genials.
Fins la propera cita Tribanderus i no deixeu de seguir el blog i el nou Facebook del Club Tribanda Triatló.
Ens veiem a l'asfalt!!

P.D. Que bona estava la truita de patates i xoriç de dissabte nit.Bon estímul de cara a La Marató.

PREPARATORIS MARATÓ DONOSTIA

2010-11-17T00:42:00.006+01:00

Bones Tribanderos!!

Ja queda menys per la Marató de Donosti i continua la preparació. Serà la meva segona Marató, les dues al mateix any, però aquesta me la prenc de manera diferent a la de Barcelona. Intentarem fer-ho millor ja que l'altra ens va servir per agafar kms pel 70.3 Ironman de Suïssa.

Des que es va acabar la temporada de triatlons, a mitjans d'octubre per mi, m'he posat a entrenar exclusivament per aquesta Marató. Les meves cames han anat agafant kms encara que de sortides llargues només n'he fet una de 25km. He fet més tirades de 10-15km a ritme bastant fort, 4'-4'15'', i sé que a Donosti, si pateixo, patiré muscularment; de cardio no crec.

Les expectatives Maratonianes són fer els 42Km i escaix en 3h15' o intentar baixar-ho..això no ho sabré fins que no estigui allà amb uns quants Kms ja a les cames! Les lesions i molèsties m'han respectat força i no n'he tingut gaires.
Demà sortiré a còrrer amb l'Albert a la carretera de les aigües, uns 17Kms. Serà l'últim entrenament seriós abans de la Marató. La resta de la setmana i la que ve faré algunes sortides però tranquilament i relaxat.

Per la resta que venen a fer la Marató donar-los molta sort i que agafin roba d'abric que farà fred. A l'Albert desitjar-li que li vagi bé la 1/2 de Tarragona, que farà el mateix cap de setmana que Donosti, i al Pau animar-lo a que continui entrenant pels reptes de l'any vinent ( 70.3 Ironman Mallorca ) i molts més!!

Ens veiem a l'asfalt Tribanderos!

MITJA DEL MEDITERRANI

2010-10-25T11:22:00.005+02:00

Albert.

Això comença a semblar un equip. El passat divendres vam fer un sopar/reunió els components del Tribanda. Desprès de xerrar de moltes coses ens posarem a treballar per intentar que l'any 2011 sigui un any ple de nous reptes. N'hi haurà de tots els gustos i colors...

El diumenge ens presentem a la línia de sortida de la Mitja Marató del Mediterrani. Jo feia 1 any i mig que no corria aquesta distància fóra de l'àmbit del triatló, em pensava que estava bé però... Amb en Xavi ens adormim i ens posem massa endarrerits a la sortida, els tres primers km són fatals...Dreta, esquerra, frena, arrenca...Això fa que no anem a un ritme concret. Jo ja començo a veure que avui no toca!!! La FC se'm dispara, no vaig gens còmode. Al km 8,5 el Xavi se m'escapa uns metres i no vaig a per ell. Li vaig mantenir la distància tota la cursa excepte al darrer km. Em sembla que ell tampoc anava massa sobrat... Quan al meu cap comença a contar els km que queden per acabar és que no estic disfrutant, i el diumenge em va començar a passar al km 12. S'ha de continuar entrenant fort la carrera.
Els números de la cursa són 1h30'24" amb una FC mitja de 178!!!

Des d'aquí hem de felicitar a tots els companys que van córrer el Diumenge: Xavi, Txabi, José, Alberto, Juan Carlos, Per i Artur. Els resultats els trobareu a www.speedy-txabi.blogspot.com.

Per cert, el Riera s'ha inscrit a la Marató de Donosti!!! Aviam qui l'atrapa...

FINAL AMB REGUST AMARG; CALAFELL 2010

2010-10-08T23:44:00.009+02:00

Bones de nou Tribanderus!! Després de dos mesos del meu últim triatló ( Olímpica del Pont de Suert ) i de la meva última crònica, m'he dignat a tornar; encara que no tal com jo m'esperava.

La reaparició va ser a Calafell, el cap de setmana passat, juntament amb L'albert, el David, el Marc i el Tomàs. Les condicions atmosfèriques no podien ser millors per fer una bona marca; bona temperatura, bon estat de la mar i gens de vent. Però és clar que si no entrenes decentment amb les condicions atmosfèriques aquestes no n'hi ha prou.

A les 09:00 am es va donar la sortida, sense neopré, ja que l'aigua estava a 24ºC. Bones sensacions nedant, aconsegueixo fer-me un forat aviat i perdo de vista a l'Albert, anem fent còmodament ja que no hi ha ni gota d'onades. L'únic inconvenient dels 24ºC van ser el fet de no nedar sols, LES MEDUSES EREN EL PROBLEMA! i sense neoprè!!
Surto de l'aigua pensant: "he de millorar"; 16'19'', res a veure amb el David i l'Albert i els seus 13'56'' i 14'06'' respectivament. S'HA DE NEDAR!!!

El tram de la bici era per volar, 20Km completament plans. Al sortir de l'aigua vaig iniciar-lo sol però vaig augmentar el ritme fins a ajuntar-me amb un grup..la veritat que anàvem força ràpids i sense gaires esforços fent-nos relleus. Vam anar agafant a grups i alguns s'intentaven ajuntar però eren pocs els que ho aconseguien. Tres voltes ràpides amb un temps de 34'29'' i un ensurt que quasi em fa abandonar el triatló; mai he "catat" l'asfalt i l'altre dia vaig estar-hi a punt a la primera corva. El de costat meu no va tenir tanta sort, se li'n va anar la roda i "pata-pam"..QUIN MAL!!

La resta de Tribanderus anava per davant meu però no en tenia cap referència fins que no vam deixar la bici i ens vam posar a còrrer. Tot s'ha de dir que per deixar la bici, els boxes un caos total; petits, poc espai per deixar el material, etc..

Vaig començar a còrrer i de cop una petita pujada del bessó; falsa alarma!la veritat he de dir que ja l'anada se'm va fer una mica llarga. A mig camí em vaig creuar amb l'Albert primer, el David i després el Marc. L'albert se'l veia molt sencer i a un bon ritme, ens vam creuar ànims, al David se'l veia més forçat i al Marc força millor que l'any passat. No em notava gens còmode muscularment i menys quan començant la segona volta se'm van pujar els dos quàdriceps de cop..QUIN MAL!!!vaig parar uns segons per intentar-los baixar..semblava que havia funcionat però res de res; uns metres més endavant altre cop. Vaig continuar com vaig poder, la veritat és que em mirava el ritme del Garmin i se'm queia el món a sobre; no m'anaven les cames. QUINA SENSACIÓ!!!

Al final vaig creuar l'arc d'arribada amb un temps de 1h12'26'', 6'' més que l'any passat; "muscularment tocat" i amb un sabor amarg ja que era l'últim triatló de la temporada. D'altra banda felicitar a la resta, tant l'Albert amb la seva 1h05'15'', el David amb 1h07'23'' i el Marc amb 1h10'51''; els tres que van puntuar per l'equip.

No vull acabar la crònica sense donar la benvinguda a un nou membre de l'equip Tribanda per l'any vinent i que aquest cap de setmana es va estrenar també a Calafell, el Tomàs! Segur que va disfrutar molt perquè ja abans de disputar-la se'l veia motivadíssim i amb ganes de tirar endavant. Per ser la primera Tomàs no està gens malament, 1h16'01''. Milloraràs segur, ja veuràs com a la següent baixes marca com em fet tots sempre amb la primera.

Com podeu veure l'equip Tribanda continua creixent i esperem anar agrupant a més gent i sumant seguidors. Merci a tots per seguir-nos.

Ens veiem a l'asfalt Tribanderus i aneu seguint el blog que la mitja del mediterrani i la marató de San Sebastià estàn molt a prop.

EXTREME MAN MENORCA

2010-09-20T13:40:00.012+02:00

Albert.

Després de la petita decepció de Banyoles me’n vaig cap a Menorca a afrontar el gran repte post estiu. Agafem l’avió i cap a les illes. Només arribar anem a pel dorsal a Maó. Volteta de rigor a veure botigues i cap a l’apartament. El dissabte surto a primera hora del matí a fer el circuit de bicicleta. Em sembla força maco i divertit; pujada, baixada, corba… Després de fer la bici anem a la platja de cavalleria, un banyet amb el Marcel i a dinar!!

A la tarda reunió técnica i pasta party. Coincideixo amb la gent del canal olímpic. No estic nerviós tot i que ens han dit que no es pot nedar amb neopré.

El dia de la cursa em llevo a les 5h30’. Esmorçar fort i cap a boxes. Un cop deixo la bossa coincideixo amb el Marcel Zamora I fem petar la xerrada Durant una bona estona. Quin crack!!! Segueix igual de “normal” que quan no era famós ( ha guanyat 5 Ironman seguits a Niça, entre altres)

És l’hora de sortir. La natació és espectacular, el sol comença a sortir i el fons marí és preciós. Estic molt bé i vaig molt ben orientat, no se’m fa gens pesada!!! Surto de l’aigua en la posición 70 amb un temps de 34’50”. Després d’una transició rápida agafo la bicicleta.

El segment de bicicleta és genial. Al principi vaig avançant gent aprofitant els trams de pujada fins a Mercadal. Els avions em passen baixant o en plà. Cap al km 12 em passa com una bala en Pau Zamora que tot I sortir el 123 de l’aigua va quedar el 7è. Un triatleta que va just al davant meu es posa a roda del Pau, encara no entenc perquè fas llarga distancia si vols xuclar roda?? Per cert al tornar-me la bici (el Pau) comentem això de xuclar roda i em diu que a l’altra noi li van mostrar una tarja groga (5’ parat al penalti box). El circuit de bici són 3 voltes de 30 km, la primera la faig a una velocitat mitja de 35 km/h, la segona baixo a 34,4 i la darrera la baixo a 33’8 km/h. En total estic 2h42’04” sobre la bicicleta fent el parcial 85.

Comença la cursa a péu, el calor va augmentant i ja veig que tocarà patir. Surto prou bé, amb ganes de fer un bon parcial però també sé que m’espera… Als primers km l’isquio de la cama dreta està com una pedra. L’Èlia i en Marcel m’animen i això m’ajuda mooolt… Arriba la primera pujada a la torre i tinc clar que caminaré. Quina pujada!!! Les vistes baixant són molt maques, em prenc un gel i a continuar. Sembla que l’isquio em millora, agafo velocitat de creuer a 4’55’’. Van passant els km, tornem a pujar a la torre i encara fa més calor… Només em queda una volta i decideixo apretar, vaig força sencer. Mala opció la de saltar-me la ingesta d’un gel energètic, estic al límit del pajarón quan queden uns 6 km. Em prenc el gel i això em fa pujar la moral i la força, al final faig els dos darrers km amb prou bones sensacions. Arribo a meta i l’Èlia m’espera, un petó per ella!!! El Marcel dorm inexplicablement, será que quan hi ha més soroll dorm millor??? No!!!
Al final faig 1h50’07” i el parcial 66.
En total són 5h10’07’’, la conclusió és molt positiva!!! He disfrutat un 85% i patit com un gos un 15%. L’any vinent més i millor…Per cert al final posició 60.

TORNAR A COMPETIR

2010-08-28T13:13:00.006+02:00

Albert

Per a molts dels tribanderus les vacances ja s’han acabat fa dies, n’hi ha d’altres que encara poden gaudir d’uns dies... Ja estem al setembre, i ara torna la competició. Hi ha un munt de fronts oberts a la vista: Triatló de Banyoles, Extreme de Menorca, Triatló de Salou, Calafell...

La secció runner del tribanda se’n va a fer la Marató de Berlín, d’altres han de començar ja a entrenar per fer la Marató de Donosti. Apa a entrenar ara que fa “fresqueta”.

Jo he anat preparant el mig de Menorca, crec que arribo prou bé. He pogut nedar força al mar. Vaig fer la Travessia de Sitges (2200 m), tranquil però amb bones sensacions.

En ciclisme he anat millorant en les rutes en les que entreno, les rodes es noten una bestiesa!!! Fins i tot he entrenat amb sobrecàrrega !!!

El meu gran objectiu de Menorca és no morir corrent. Jo crec que he anat fent la feina, he pogut córrer 2 dies a la setmana amb distàncies entre 10 i 15 km. A uns ritmes correctes (4’10’’ – 4’20’’). Un tercer dia l’he destinat a fer transició, fent d’entre 70 a 90 km en bici i després entre 7-10 km a 4’25’’.

Crec que a Menorca si no em passo molt a la bici i no fa aquesta calorada podré fer un bon parcial de cursa a peu. Ara això és el que penso sempre abans d’un triatló de llarga distància, i després ... “pajarón”

Crec que el resultat dels meus entrenaments es començarà a intuir la propera setmana a Banyoles. L’any passat va ser una tomba per mi, vaig parar a vomitar 3 vegades!!! Aquest any anem amb el Gabri i el Jordi. S’ha de sumar mooolts punts...

Aprofito per animar als companys a tornar a entrenar, la temporada encara no ha acabat!!!

Apa la propera setmana més...

TRIATLÓ DE LA VILA

2010-08-09T11:06:00.009+02:00

Pau.

D’entrada, vull demanar disculpes pel retard a l’hora de fer l’article ja que fa tres setmanes que es va celebrar la Triatló de la Vila i encara no havia fet la crònica de l’esdeveniment!

Quina calor feia el diumenge 18 de juliol a les 6:30h del matí! A aquesta hora sortia de casa amb la bici cap a la Vila Olímpica (aquest cop la Carol es va quedar, merescudament, dormint però la vaig trobar a faltar!). A les 7h entrava a boxes i, després d’un pit stop obligat al lavabo, vaig trobar-me amb el Xavi i la Paula i vam enfilar cap a la sortida de la natació, un parell de platges més enllà de boxes.
Després de l’escalfament (l’aigua estava perfecte) ens col•loquem a la línia de sortida i guardem un respectuós minut de silenci pel company Joaquim Raïch, que ens va deixar durant la primera de les proves del circuit Triathlon Series a Gavà.

Al cap de poc... botzina! La guerra va tenir lloc des del principi ja que jo no feia més que repartir i rebre per tot arreu! Com de costum les ulleres em van anar amunt i avall fins que vaig trobar un espai on poder nedar amb regularitat. Un cop a la primera boia la cosa es va complicar ja que venia tot el sol de cara i no veia res! Vaig nedar força estona a cegues intentant buscar la segona boia groga per tenir una referència fins que ho vaig aconseguir però entre la desorientació, els cops i la corrent, que se’ns emportava cap a la platja, ja havia perdut força temps. Els que deurien ser els últims 200 m els vaig fer quasi “a tope” ja que era conscient del temps que havia perdut entre una cosa i l’altra i vaig avançar força gent.
Sortint de l’aigua vaig sentir la Paula i el Xavi animant-me, cosa que em va reconfortar, però al mirar el rellotge i veure que havia estat més de 18’ a l’aigua em va fer perdre totes les esperances de fer un bon temps. Tot i això vaig sortir disparat cap a boxes per fer una transició el més ràpida possible tenint en compte que els boxes eren immensos.

Vaig agafar la bici i al sortir de boxes sento la meva mare, que va venir a veure la seva primera triatló. Al principi se’m va escapar un grup però de seguida vaig enganxar-me a un grupet de quatre o cinc triatletes i vam acabar formant un gran grup amb el qual ja vaig fer tot el segment de bici. Destacar que el circuit era rapidíssim excepte un gir de 180º que havíem de fer a cada una de les tres voltes de què constava. Dir també que vaig veure la fava que es van clavar dues triatletes en plena recta davant de la Mar Bella però per sort no es van fer mal.
Just a l’última corba abans de boxes vaig veure la meva mare de nou mentre sentia els seus ànims. Deixo la bici després de deixar-me la planta dels teus a la zona de transició (el terra era asfalt granulat) i començo a córrer.

El temps que portava ja em feia desdir completament de fer un temps proper a l’1h10’ però tot i això decideixo apretar corrent per fer un temps digne i perquè és el segment on sempre guanyo posicions. Vaig sortir molt fort avançant força posicions el primer km però de seguida començava a notar la calor i el sol que picava al Passeig Marítim, i això que només eren les 9h del matí! El recorregut era força amè, pla amb algun desnivell fins passat el polisportiu de la Mar Bella i mitja volta! Els últims 1.500 m se’m van fer durs ja que de tornada vaig decidir augmentar el ritme, avançant dues o tres posicions més. Finalment arribo a la línia d’arribada amb el peix daurat, l’Hotel Arts i la Torre Mapfre de fons. De seguida veig la Paula i el Xavi, a qui agraeixo que matinessin de tal manera per venir a animar-me i aprofito per animar la Paula perquè segueixi entrenant per debutar com a triatleta a finals d’aquesta temporada! Més endavant, just al costat de l’arribada, veig la meva mare i xoco la mà amb ella abans de creuar l’arc de meta, donar-li també mil gràcies per matinar tant un diumenge i perquè era la primera vegada que venia a veure’m i em va fer molta il•lusió.
Temps final: 1h16’07’’, sense pena ni glòria en definitiva. Tot i el temps final i els problemes durant la natació vull dir que vaig gaudir força aquesta prova ja que era la primera triatló que disputava a Barcelona i em feia una especial il•lusió a part que l’escenari per on competíem era idoni!

D’aquesta triatló vull remarcar que seria interessant poder dissociar la zona de boxes perquè els triatletes que vagin acabant la prova puguin entrar a buscar la bici a boxes i puguin marxar ja que hi ha un total de cinc sortides (2.000 triatletes en total) i l’últim que deixa la bici no ho fa fins ben bé 2h30’ després de la primera sortida. Penso que es podria separar la zona de federats i dones per un costat i la de no federats per un altre de manera que es respecta l’ordre de sortida.
D’altra banda la zona de boxes no té el terra protegit amb astores suposo que pel fet que és d’unes dimensions més grans del que és normal. Això fa que durant les transicions, on la majoria va descalç, els peus pateixin molt i no es pugui anar tan ràpid com es voldria a part que és fàcil provocar alguna ferida a la planta del peu just abans de posar-se les voladores per sortir a córrer. Penso que les astores són imprescindibles i que eren més necessàries a boxes que a la recta de meta.

Res més, m’acomiado de les triatlons fins el 26 de setembre on participaré a l’última prova de les Triathlon Series a Salou. Bon estiu a tothom i bones vacances a qui en tingui!
Swim-Bike-Run Tribanderus!

TRIBANDA AL PONT DE SUERT

2010-07-15T00:14:00.026+02:00

Aquest últim cap de setmana Tribanda va fer camí cap al Pont de suert per competir al Triatló Olímpic d'aquella zona. Carretera i manta dissabte matí amb les bicis carregades i tot el material per disputar-la. El poble va quedar invaït durant dos dies de triatletes d'arreu de Catalunya i representant a l'equip l'Albert, el Pau i un servidor; això sí, acompanyats de les millors cheerleaders que es poden tenir: l'Èlia i la Carol..i el petit Marcel!!

Ja en arribar dissabte vam poder comprovar la calorada que faria l'endemà. I així ho van comfirmar l'organització al briffing que es va fer.

Ja hi havien ganes de començar; el diumenge a les 06:30 sonava el despertador. Tocava esmorzar decentment ja que ens esperaven unes 2h30' de triatló a ple sol. Últimes verificacions a la bicicleta i cap a boxes a deixar-ho tot. La sortida i l'arribada no eren al mateix lloc; això va fer que hi haguèssin dos boxes.

A les 08:45h va tenir lloc la nostra sortida, al Club Nàutic del Llac del Pont de Suert. El paisatge i la climatologia eren idònies per nedar; gens de fred però amb neopré. Ja des del principi vaig veure que no em seria fàcil; vaig sortir massa fort paral.lel amb l'Albert i en arribar a la primera boia vaig afluixar una mica, l'Albert per això va continuar al seu ritme. Vam haver de donar dues voltes al circuit de 750m finalitzant-les amb 31'12'', bastant més lent de l'objectiu que tenia previst. L'albert va sortir quasi 5' davant meu i a boxes, quan ja sortia amb la bici, em vaig trobar amb el Pau: VAIG MORT!!!!

El tram de la bici no era fàcil...tres voltes a un circuit de 12 km on l'anada era un seguit de tobogans i pujadetes; la tornada per això era molt més ràpida. Ens anàvem creuant els uns als altres, quan uns pujaven els altres baixaven. A la segona volta vaig decidir esperar el Pau, que estava a uns segons, pujava amb un grupet i es podia anar fent relleus; molt millor que anar sol. Van haver-hi moltes baixes ja que l'asfalt de la carretera no era el més idoni; propenç a punxar i s'havia d'anar amb mil ulls.

El sol feia estona que picava fort i un cop deixada la bici a boxes tocava fer els 10km com es pogués. Eren per tram de muntanya, irregular però amb ple d'arbres i ombres que s'agraïen. L'Albert anava per davant i ens treïa uns 12'; el Pau i jo vam sortir junts de boxes però al km 2 ja ens vam distanciar una mica. Les primeres pujades van ser força dures; les cames em pesaven i no em vaig començar a sentir còmode fins a partir del km 4. La tornada va ser força més fluïda; no em va avançar ningú, a ritme de 4'05'' - 4'20''.

Final del Triatló apretant i amb 2h36'23''. El Pau va patir un pèl al tram de còrrer i va acabar amb 2h41'36'' ( vinga crack, el lorenzo ens va fer patir ). L'albert va estar com sempre a un altre nivell acabant amb 2h 22'32''. Comprovat que s'ha d'entrenar més!!!

Per acabar, donar les gràcies a l'Èlia, la Carol i el Marcel pels seus ànims donats al llarg del Triatló; sense descuidar-nos de la propietària dels apartaments que es va portar molt bé en tot moment i sense posar cap pega.

Ens veiem a l'asfalt Tribanderos...no deixeu de seguir les properes cites Tribanda!!!

ENTRENANT LA NATACIÓ

2010-06-13T17:35:00.001+02:00

FINISHER'S IRONMAN 70.3 RAPPERSWIL-JONA

2010-06-11T00:05:00.018+02:00

Qui havia de dir-me l'any passat quan vaig començar al món del triatló, amb una sprint a sitges, que un any després ja hauria fet un Ironman 70.3!!!

La veritat és que és una experiència impressionant i realment dura on es barregen pensaments i emocions. On es gaudeix de la prova i on es pateix d'alló més fins arribar a un punt de pensar en abandonar...MAI DE LA VIDA!!!es pensa per-ho no es fa!!

Rapperswil-Jona va ser l'escollida per començar la nostra aventura ( l'Albert i jo ) en això de l'Ironman 70.3. Per qui no ho conegui, jo era un d'ells, són dos poblets de Suïssa realment maquíssims;dóna gust veure com ho tenen tot de net.

Després de tretze hores de cotxe hi vàm arribar; la Casa d'en "Garfunkel", així vàm batejar al hippy, ens esperava. La situació es va païr ràpid, la sorpresa va ser al primer moment però de seguida ens vàm concentrar en el que havíem vingut a fer.

Al arribar amb uns dies d'antel.lació vàm tenir temps de fer reconeixement de la zona en bici. Com vaig disfrutar observant-ho tot, quins paisatges, i quines rampes; 15% i 16% les més fortes. El "lorenzo" també va ser un gran factor, picava com un animal. Ens va sorprendre a tots!!quina caloreta...Alguns van quedar bastant marcats ja, eh Albert?

Va haver-hi temps també de "catar" la temperatura de l'aigua del llac on fèiem la prova de natació. ¿Des de quan "uns fornits alemanys" surten de l'aigua amb la cara glaçada i repetint-nos que està molt freda? L'Albert i jo, de sobte, vam notar dos boles al mig del coll...els alemanys ho havien aconseguit; se'ns van fotre per corbata!! Però mira, valents de mena ens vam posar els neoprens amb doble casc i cap dins. La veritat és que no n'hi havia per tant!!coi d'alemanys!! Quina passada poder nedar enmig de muntanyes i verd.

S'apropava el dia de la veritat i havíem de començar a deixar el material a boxes. Allò semblava l'aeroport del Prat; quines bicicletes!feia l'efecte que anessis a volar. En acabat, la Pasta-Party que organitzaven per tots els participants de benvinguda ens va servir de mig sopar. Els nervis encara no afloraven a la pell però faltava poc.

Per distreure'ns una mica de l'ambient res millor que una volta pel poble. El Gilbert i la Laia arribaven aquella mateixa nit per seguir-nos a la prova l'endemà. Abans de fer retirada a descansar vam poder quedar amb ells.

Diumenge, el gran dia!ara sí els nervis ja estàn a flor de pell! A les 09:40h ens donen la sortida. Res a veure amb les altres triatlons que havia fet; hi havia molt espai per poder nedar. 41' tardo en arribar a la bici, amb dues rampes inesperades als bessons dins l'aigua que em fan pensar: "no anem bé"!

Falsa alarma, en agafar la bici passen totes les molèsties. La primera volta millor que la segona, disfrutes molt a les baixades i en els moments que vas "acoplat" i pateixes bastant a les rampes; un dels objectius era no posar el peu a terra en cap moment i així ho vaig fer, ni una vegada. Merci Gilbert i Laia pels ànims donats a una de les pujades; va servir per apretar dents i amunt!! La bici la finalitzo en 3h18' i sí; com diu l'Albert "Messie Massó" m'estava esperant ja al primer km de còrrer. Vaig intentar esquivar-lo però se'm va enganxar com una paparra. Era la primera vegada que em passava una cosa així i amb 21km per endavant. Les cames pesaven i corries com podies. No estic acostumat a còrrer amb aquests temps de 5' km però baixar a la primera volta costava i molt. Al ritme que anava, que no era gens bo, anava avançant a gent; això em feia seguir tirar endavant. La segona va ser molt millor, va haver-hi parcials de 4'30''- 4'45''; anava més animat. Això sí, sort dels avituallaments! Estava molt ben organitzat, la veritat. Final de carrera amb 1h56' i el total de 6h02'. Emocionant al creuar l'arc d'arribada sentint com pronuncien el teu nom cridant per megafonia...

Felicitar a l'Albert pel seu temps, estàs fort nen!sobretot nedant i amb bici. La veritat és que ha estat una experiència molt gratificant i amb ganes de repetir-la. Molts direu: "quins massoques" però quan creues l'arribada notes una sensació impensable!

P.D. Ja estem pensant en l'any vinent i el nou repte Ironman 70.3. Aquí no s'acava!!

Moltes gràcies a tots pels vostres ànims desde Barcelona.

Ens veiem a l'asfalt Tribanda!!

IRONMAN 70.3 RAPPI'S HELL

2010-06-10T10:59:00.018+02:00

Albert

Confirmat: El “señor del mazo” també treballa a Suïssa.
Malgrat el “mazazo” , gran experiència la viscuda el passat diumenge. La veritat és que em trec el barret amb la franquícia Ironman, una molt bona organització, i la ubicació del Triatló és simplement espectacular.
El nostre Ironman particular comença el dijous a les 6h. Carreguem el cotxe i “ carretera i manta”, en total 13 hores de viatge!!! Necessitem una bona habitació però ens trobem amb un “tugurio” regentat per un hippie. Apa a dormir ben juntets.

El divendres toca reconeixement del circuit de ciclisme, la veritat és que el lloc és increïble. Ja veiem que diumenge tocarà patir, sobre el km 10 una rampa de 1,5 km al 15%. A més a més fa una calor terrible. A la tarda de compres i recollida del dorsal a la zona de la fira.

Dissabte ens llevem d’hora i anem a palpar l’aigua. Només arribar dos alemanys ens diuen que està molt freda, neden amb casquet de neoprè. Nosaltres som més valents, 2 gorros i a l’aigua. La veritat és que no estava tan freda. A la tarda reunió explicativa de la prova de l’endemà i després pasta party !!! A la nit costa una mica més del normal dormir però al final ho aconsegueixo.
Ja som a minuts de començar!!! Preparem els box, posem els bidons a la bici, les barretes energètiques, fotos de rigor i a l’aigua...
Sortim a les 9h40’, 370 triatletes del nostre grup d’edat 30-35 anys.
Ens desitgem sort amb en Xavi i ens preparem per sortir!!!
La natació en un llac no es fa tant pesada com al mar. Fins a la primera boia vaig prou bé, al girar algun que altra cop però poca cosa. Em despisto una mica, m’he obert massa a la dreta i això em fa perdre temps. Al final surto de l’aigua amb 35 minuts. Només sortir de l’aigua em donen un vas de sopa calenta que llenço inmediatament, quin fàstic...

Primera transició sense pressa però tampoc lenta.

Surto amb la bicicleta amb ganes de fer un bon parcial. Al costat del llac vaig acoplat, a un bon ritme però tot i això no em deixen de passar “avions”. Arriba la primera rampa, 1’5 km al 15% de desnivell, la supero bé... Després d’un tram sinuós, sorpresa !!! “The Best”, rampa de 900 metres amb un desnivell del 16%, aquesta no me l’esperava... Alguns posen el peu a terra, jo no, faig el que puc. Encara hem de pujar a Goldingen, són 4-5 km amb un desnivell del 6-7% però amb alguna rampa del 9%. Un cop a dalt descens molt ràpid, al comptaquilòmetres 67 km/h. Estic sol, com disfruto...Definitivament els entrenaments amb la bici m’han servit per millorar i gaudir, al final de la primera volta 1h25’. La segona volta vaig un pèl més lent, només pateixo a la pujada llarga però crec que m’he guardat força. Faig 1h30’. Molt bé els avituallaments, en 90 km em menjo 2 barretes + 3 trossos de plàtan + aigua + isotònica...
El total de la bici són 2h55’. Penso que estic fort i que faré una bona mitja...

La segona transició és com la primera, ni ràpida ni lenta.

Em poso les bambes, la gorra, els gels, el garmin i a córrer. Albert, avui és el teu gran dia, primer km a 4’33’’, segon a 4’36’’...Fa molta calor !!!

Al km 3, amagat entre els arbres, hi era i no el vaig veure. El “señor del mazo” anava colpejant sense pietat, a patir... ja no miris el rellotge i pensa en anar passant quilòmetres... Al següent avituallament camina, ara no paris fins a les escales... Així són els meus pensaments quan vaig amb la pàjara a sobre. Arribo a les escales i ni se’m passa pel cap de fer ni un sol pas de carrera. La segona volta al circuit no se’m fa ni pitjor ni millor que la primera, simplement haig d’acabar. Penses en els teus, en no fer tonteries... Només em falta un gir i acabo, em trec les ulleres per la foto de l’arribada. Ja s’ha acabat, he fet 1h58’ a la mitja. Algun dia aconseguiré gaudir en una mitja d’aquestes característiques, la veritat és que no sé apreciar el que he fet fins que no passen les hores.
En total van ser 5h35’ de patiments però també de molts bons moments. La conclusió és molt positiva i realment poder compartir una cursa així amb algú és molt gratificant. Vull felicitar efusivament al Xavi pel seu debut en la distància i per haver, per fi, conegut a “Messie Massó”, però això ja us ho explicarà ell...

També vull donar les gràcies als que no em posen problemes per entrenar, ho sigui a la Èlia!!! Segur que l’any vinent podré entrar amb el Marcel als braços perquè nous reptes ens esperen...

TRIATLÓ DE MATARÓ

2010-06-01T12:32:00.006+02:00

Albert.

Al mes de Desembre vam començar a entrenar de manera organitzada pel l’Ironman 70.3 de Suïssa. Després de moltes curses i moltes setmanes arribem a l’objectiu. Alguns ja sabeu que el “tapering” és la posada a punt per competir al màxim nivell de condició. El que fem és baixar progressivament el volum dels nostres entrenaments però alhora mantenim la intensitat, i què millor que una triatló sprint per rematar la feina?

Diumenge ens presentem a Mataró. Entre nosaltres destaca la presència d’un tribanderu que debuta, el Víctor, que està nerviós. El Pau està mandrós i té gana. El Gabri i jo anem per feina. Abans de començar es guarda un respectuós minut de silenci en memòria del company Quim Raich.

A la sortida de federats som almenys 600 triatletes, ja us podeu imaginar com és nedar contra 2396 extremitats !! El Victor diu que es va beure mig mediterrani, el Gabri va tenir un ensurt. El Pau i jo vam anar fent sense gaires problemes, començarem a estar acostumats a la guerra? Surto de l’aigua a la meitat del grup, agafo la bici i a volar. Només sortir anem fent relleus amb el Xavi Carvajal i anem atrapant gent. Al final aconseguim fer un grup gran, com anem!!! Passo a fer algun que altra relleu però procuro no malgastar masses energies, sobretot en la segona volta. Desprès del gir, en plena recta, montonera de triatletes a terra. Em salvo pels pèls, quina “fava”, d’uns 20 al grup només quedem sencers 7 o 8.
Em vaig creuant amb els companys però només vaig poder cridar al Victor.
Ens baixem a córrer i no surto massa bé. Poc a poc vaig agafant ritme i em marco referències, penso retalla distància al David “molins”. Em dobla en Llobet, quin “ritmazo” !! Ara sí que veig els companys, el Gabri corre amb prou bona cara, mentre que el Pau em diu amb gestos que va mort!! El Victor intenta gaudir de la seva primera triatló. Jo m’animo i corro fort, no deixo d’avançar a gent i entro a meta en 1h04’18’’ a 1” del David. Millor marca personal però fent la pitjor posició en la general de l’any, 142. Darrera meu entra el Gabri amb un gran temps, 1h08’24’’. Un minut després entra el Pau que també millora marca. En Victor finalitza la seva primera triatló amb un bon somriure i un temps de 1h26’.

Per equips fem els 38 de 46, però tots per sota de 1h10’. Següent prova a Manresa.

Aquestes properes setmanes el Tribanda ens dividim, arriba la llarga distància: el Jordi se’n va a fer el Triatló de Zarautz, en Gabri a Balaguer i en Xavi i jo marxem a Rapperswill-Jona.

Us mantindrem informats!!!

Triatló Olímpica de Gavà

2010-05-26T16:18:00.003+02:00

Pau.

Per fi! Ja puc dir que sóc triatleta en distància olímpica! Aquest diumenge dia 23 vaig completar, juntament amb l’Albert i el Gabri, la triatló olímpica de Gavà (1500m al mar – 40 km de bici – 10 km corrent).
A les 7:15h del matí la Carol i jo ens vam plantar a Gavà (quina son!) i després d’anar a buscar el dorsal i de trobar-nos amb l’Albert, el Gabri i la Jessi, deixem les coses a boxes, ens posem el neoprè i a tastar el mar! D’entrada ja vam veure que la transició entre el mar i els boxes la podrien comptar al parcial de cursa a peu... era llarguíssima! L’aigua estava perfecta de manera que ens col•loquem a la sortida, ens donen les últimes indicacions i botzina!

Quina quantitat de tonyines em vaig emportar durant els primers 100 m! I no eren de les que es mengen! En cap altra triatló havia rebut tant! Al final vaig optar per parar uns segons, recol•locar-me les ulleres, deixar passar alguns triatletes i trobar així, un espai per poder nedar bé i al meu ritme. Un cop vaig aconseguir-ho ja vaig anar fent, gaudint de la natació al mar (estava calmadíssim) i aixecant el cap de tant en tant buscant les boies de referència. Primers 750 m en 16’, millorable però tenint en compte les patacades... Surto de l’aigua, sento els ànims de la Carol i cap dins de nou! Segona volta de natació un pèl més llarga que la primera ja que fins la primera boia aquest cop havíem de fer una diagonal que es feia més llarga que la primera recta des de la sortida. Nedo bé, amb unes condicions molt agradables ja que fa un dia genial. Els últims 300 m se’m fan un pèl llargs ja que començo a notar-me la boca molt salada... surto de l’aigua, li faig un petó a la Carol en plena cursa cap a boxes (espero que no li fes mal!) i passo per sobre l’astora fent un parcial de 35’ tenint en compte la llaaaarga transició i que amb l’Albert creiem que vam nedar més de 1500 m.

Agafo la bici, creuo de nou tota l’àrea de boxes i a pedalejar, que vaig sol i he d’enganxar un grup de 5 o 6 que tinc a uns 50 m! Destacar que alguns tramposos, que no faltin, intentaven colar-se per sota les barres de boxes per entrar a buscar la bici sense haver de creuar tota l’àrea de boxes paral•lelament abans d’entrar-hi per on tocava i per on tots havíem de passar, lamentable... Vaig sentir una jutgessa que li cridava l’atenció a un paio que ho feia... com diu l’Albert desqualifica’l i acabarem abans!
Els primers 2 o 3 km amb la bici són de patiment ja que entra molt d’aire de cara i vull enganxar els de davant així que apreto les dents, el cul i tota la resta i aconsegueixo ficar-m’hi i no deixar-lo ja fins el final. Anem fent relleus tot i que de manera no massa organitzada però tot i això m’ajuda per anar fent. Em creuo amb l’Albert, que em treu força minuts, i amb el Gabri un parell de cops. Les pujadetes em deixen tocadet però recupero de seguida tot i que els últims 5-7 km me’ls passo darrere del grup intentant recuperar forces. Parcial d’1h18’, també es pot millorar, però resulta que em faltaven 10 km corrent!

Després de sentir i “patir” els ànims del Joya (no en té cap culpa però sortint corrent de boxes em vaig distreure buscant-lo i vaig esquivar un arbre de miracle tot i que em vaig rascar l’esquena) començo el parcial de cursa a peu de nou amb l’etern suport de la Carol i corrent força lleuger. Al principi avanço força gent tot i que a partir del km 4 em mantinc corrent a 4’15’’ i començo a patir una miqueta. Em vaig creuant tant amb l’Albert com amb el Gabri, que va darrere ja que va sortir 15’ més tard. Els últims 2 km apreto, avançant a força triatletes fins la meta. Temps final: 2h37’32’’ i primera olímpica al sac!

Vull felicitar el Gabri, que va debutar en triatló en una olímpica i fent un meritori 2h32’ (animal!) i a l’Albert, que està en un moment dolcíssim i que es va marcar un 2h22’, posició 70 (casi ná!).
Donar les gràcies a les nostres animadores: la tribandera Carol (petons i gràcies per matinar i cridar com una condemnada!) i la Jessi (gràcies també i ànims amb tota la part que et va tocar!). Gràcies també al Joya!

Finalment comentar la part més negativa de la triatló. Durant el segment de natació un dels companys va patir una aturada cardíaca. La Jessi va participar en les tasques de reanimació i va aconseguir fer-ho. Lamentablement el company triatleta Joaquim Raich ens va deixar poques hores després a l’hospital de Bellvitge. Des d’aquí vull expressar de part de tot l’equip tot el nostre suport a la família, amics i coneguts del Joaquim així com a tota la família triatleta. Dir que aquestes coses ens deixen a tots molt tocats però que no ens han de fer aturar-nos sinó tot el contrari. Ens ha de servir per preparar-nos més, tenir més força i ganes de fer triatlons i donar-nos un toc d’atenció a l’hora d’organitzar i prevenir coses com aquesta (sense menysprear la triatló de Gavà, només faltaria). A partir d’ara també competirem pel Joaquim!

Ànims a tots i aquest diumenge a volar a Mataró!

TRIATLÓ DE SITGES

2010-05-12T16:15:00.010+02:00

Pau.

Segon cap de setmana de maig i segona triatló a la butxaca per l’equip! Aquest cop vam anar a Sitges, lloc on vaig debutar com a triatleta la temporada 2009.
A les 8:15h la Carol i jo ja havíem aparcat al costat del passeig marítim ja que volíem anar amb temps per evitar corredisses d’última hora com els hi va passar als “tribanderus” a El Prat. A les 8:30h ens vam trobar amb l’Albert a boxes i poc després amb el Marc. Aquest cop els boxes estaven molt ben organitzats, amb astora per evitar relliscades i amb separació entre la 1a i la 2a sortida.

Després de deixar-ho tot ben posat i d’untar-me amb crema pel sol (de poc em va servir) i vaselina pel neoprè ens posem “la segona pell” i ens fiquem a l’aigua per escalfar abans de la botzina inicial. L’aigua estava a una temperatura ideal (17,4º) i de seguida les sensacions comencen a ser bones. Hi ha onades una pèl altes però res exagerat, botzina i, com diu l’Albert, a la guerra!!
Els primers metres són caòtics ja que vaig rebent i donant cops a tort i a dret. L’Albert rep una castanya a l’ull que el deixa atordit uns segons i marcat per tota la setmana amb un morat. Passem a prop de l’espigó i ja ens dirigim a la primera boia. Ai la primera boia... quin desastre... primera triatló de la temporada que faig i primers tramposos que veig. Just quan aixeco el cap per veure on em queda la boia sento un paio cridant “Anem per dins que aquí hi ha molta gent!”, fantàstic... Doncs clar que hi ha molta gent, borinot! Precisament perquè tots hem de passar per fora la boia per nedar 750m! En definitiva, sempre hi ha tramposos i més endavant faig un altre comentari sobre aquest tema.

Un cop superada la primera boia ja era qüestió de nedar paral·lel a la platja fins la segona boia taronja i després encarar la platja on un inflable assenyalava la sortida de l’aigua. Parcial de 13’50 (crec que hi havia menys de 750m).

A boxes em trec el neoprè molt ràpid però m’encallo una mica posant-me el dorsal ja que vaig un pèl marejat de la natació.
Surto de boxes i se m’escapa un grup mentre poso els peus als botins de manera que em toca apretar per enganxar-los, cosa que aconsegueixo just quan començava el circuit de tres voltes. Com que ja me’l coneixia de l’any passat tenia clar on podia tirar fort i on necessitava més l’ajuda del grup de manera que gestiono força bé l’esforç. Em vaig creuant amb l’Albert, que va davant meu, i amb el Marc, que va darrere, amb els quals ens anem animant. El meu parcial de bici no va sortir als resultats oficials.

A boxes faig una transició molt ràpida, em poso les voladores... i a volar! Surto de boxes com si em perseguís un guepard i al cap d’uns 500m m’adono que he d’afluixar el ritme o ho pagaré al final. Em creuo amb l’Albert, que va com una moto, i a mesura que passen els km m’adono que puc fer un temps que ni m’hagués imaginat abans de començar. Els últims 1,25 km els faig a mort amb la mirada posada en tot moment a l’inflable que marca l’arribada. Sembla que puc baixar d’1h10’, els últims 50m són un sprint amb dos triatletes més dels quals n’avanço un (com diu l’Albert: som uns “picats”!). El parcial de cursa tampoc surt els resultats oficials però recordo el temps que duia al baixar de la bici i juraria que vaig fer els 5 km amb poc menys de 19’.
Temps final: 1h10’07’’. Contentíssim i amb ganes d’anar a Gavà a lluitar el meu debut en distància Olímpica (1500m-40km-10km) !

Donar també l’enhorabona a l’Albert pel seu 1h05’ amb un parcial de cursa de 17’40’’, estàs fet un animal! Enhorabona també al Marc (1h15’) i ànims que a Mataró millorarem tots! I com sempre, mai podré agrair prou els crits i els ànims de les nostres més fidels seguidores Carol (m'ajudes molt! un petó!) i Èlia juntament amb el nou tribanderu benjamí, el Marcel! Gràcies també pel seu etern suport al meu pare i a la Maria, que es morien de ganes de venir i al final no van poder!

Finalment, com he dit abans, voldria fer una crítica sobre el que està passant a les competicions últimament. A mi m’agradaria que m’expliquessin dues coses.

La primera és: tramposos, per què feu trampes? Per què us salteu les boies mentre nedeu? Per què feu drafting amb la bici a les competicions de llarga distància si no està permès? Per què deixeu la bici a boxes d’una manera antireglamentària que molesta a la resta de triatletes? De què teniu por? De no fer el temps que voleu fer / us exigeix l’equip? De no aguantar físicament el recorregut? De què us serveix? De què esteu orgullosos? D’enganyar-vos a vosaltres mateixos, als companys d’equip, als col·legues triatletes, als jutges, als vostres animadors? De debò, NO HO ENTENC. Si no voleu nedar la distància estipulada a la competició, pedalejar sols la distància estipulada per la competició, etc. ningú us obliga, però si competiu sigueu triatletes de debò i no “retalladors de pacotilla”. Resulta que els bons aconsegueixen places per competir en Ironmans com el de Hawaii en competicions on poden haver fet trampes... (cosa que a nosaltres ens importa poquet ja que no crec que guanyem mai un triatló) i d’aquest últim apunt i de tot el que he dit ve la segona cosa que m’agradaria que m’expliquessin.

La segona cosa és: per què no desqualifiquen als que fan trampes? El diumenge a Sitges van desqualificar el primer classificat quan va acabar la bici perquè no duia el dorsal posat, em sembla bé, o tots “moros” o tots cristians, però per què no van desqualificar els que van retallar a la natació? Per què a la Triatló de Banyoles “B” , on no es permet el drafting, el grup (queda clar, no?) capdavanter de la bici no va ser desqualificat (a partir del segon, clar) quan tenia una moto amb jutges al costat? O fem les coses bé o hi haurà problemes... i ja n’hi ha...

Pròxima estació: Triatló Olímpica de Gavà. Swim, Bike, Run tribanderus!

TEMPORADA DE TRIATLONS

2010-05-03T23:12:00.005+02:00

Albert.

Aquest passat diumenge vam iniciar la temporada de triatló. Per primer cop competim com a equip federat, ara a més de competir per tu mateix també has de pensar que has de sumar punts per l’equip.
Amb aquesta mentalitat ens vam presentar els tres representants del Tribanda Triatló (Jordi, Xavi i Albert) als box de la Triatló del Prat.
Anem una mica justos de temps, hem de buscar la nostra ubicació al box que està a tope de gent, molt poc espai entre bicis... De sobte el Jordi se n'adona que s’ha deixat les ulleres de nedar (pecat mortal en una triatló que es neda al mar), busca un organitzador que li dóna unes per muntar. Mentrestant el Xavi i jo ens anem posant els neoprens, vaselina... En Jordi no té temps de muntar les ulleres, sortim sense escalfar.

Tenia oblidat el què era anar a la guerra, fins a la primera boia és un caos, penso “tant entrenar a la piscina per fer la mateixa marca de sempre”. Entre boies nedo molt bé i apreto fins al final. Surto el 155 amb un temps de 12’52’’. El Xavi fa un bon parcial nedant amb un temps de 14’20’’ (243). Al final del grup neda com pot en Jordi, sense ulleres, fa el parcial 325 amb 16’33’’.
Sense cap dubte la natació marca el resultat final d’una triatló.

Jo surto força endavant després d’una bona transició. A l’inici de la bici anem fent relleus amb tres triatletes més, cacem gent i anem a totes a per un grup que hi ha al davant, els atrapem i formem un piló d’uns 20 triatletes. Es va volant, quina por a les rotondes...Parcial 89 amb un temps de 33’21’’, a quasi 36 km/h de mitja. Els companys no ho tenen tant fàcil com jo, el Xavi tira ell sol d’un grup esperant algun relleu que després de fotre un crit li arriba. Fa el parcial 231 amb 37’39’’. El Jordi no deixa d’avançar gent però ha sortit tant enrere que li costa poder compartir la bici amb gent del seu nivell, poc a poc va remuntant posicions...Parcial 227 amb 37’34’’.

Després d’una altra bona transició agafo les “voladores” i apreto fins a l’arribada, quines sensacions!!! Vaig ràpid, no deixo d’avançar gent que també va ràpid i això m’anima! Al final 18’26’’, parcial 43. Temps total 1h04’39’’, posició 83.
Mentre corro em vaig creuant amb els altres tribanderus, se’ls veu molt bé, no crec que a cap dels dos els avancés ningú. El Xavi fa el parcial 75, en temps 19’07’’ i un total de 1h11’06’’, posició 202. El Jordi corre com en ell és habitual i fa el parcial 26, amb 17’49’’ i un temps total de 1h11’56’’ finalitzant en la posició 214.
Com a equips hem quedat el 32 de 41, amb un temps de 3h27’41’’, segur que millorarem!!!
Apa ens veiem a la platja, propera parada Triatló de Sitges.

STAGE TRIBANDA

2010-04-30T13:11:00.008+02:00

Què és un equip federat sense STAGE de pretemporada?

Doncs sí senyors; per primera vegada TRIBANDA i esperem repetir cada any, quants més serem més riurem, vam marxar cap a Terres Tarragonines a fer un cap de setmana d'acumulació abans que comenci la temporada de Triatlons a l'Ametlla de Mar.

Carretera i manta dissabte al matí i cap avall amb els cotxes plens de material per patir! bicicletes, voladores, tritrajes, neoprens,etc... Va ésser un STAGE molt profitós pel poc que vam ser-hi. Només arribar i amb el sol que feia, això sí després de deixar les bosses a l'habitació, ens vam posar el neoprè i a nedar al mar, aproximadament 1700m. La gent que hi havia a la platja ens mirava sorpresos i m'imagino el que devien pensar...jeje!

Bona temperatura i bones sensacions abans de dinar perquè després ens esperava el Tourmalet català. Sí sí, pujades del 10, 11 i 12%, això sí amb grans panoràmiques, però no van ser tot pujades; va haver-hi temps de disfrutar de la velocitat i de rodar acoplat. Al final 62Km i els quàdriceps força tocats però quedava l'últim esforç.

A col.locar-se les bambes i a còrrer s'ha dit. L'albert i el Pau es van posar les noves "voladores" i jo les meves Saucony. 5Km de prova a un bon ritme van ser suficients per acabar el primer dia d'STAGE.

Al vespre van arribar el David i la Meritxell per passar la nit a l'hotel i poder fer l'entrenament que tocava l'endemà. Ens havíem de recuperar aviat.

A les 07:15h del diumenge va tocar el despertador, no hi havia treva, per alguns. Jo em vaig quedar al llit!! L'albert, el Pau i el David es van col.locar el neoprè i amb la mar plana com estava van disfrutar nedant 20 minuts tot contemplant la sortida del sol. Un bon esmorzar i després tots quatre a rodar per aprofitar per aprofitar les últimes hores d'STAGE...76Km finals amb "mini-pàjara" final inclosa després del "tutte" del dissabte!!

PROVA SUPERADA PER TOTS i esperem repetir l'any vinent!!
Comença la temporada de TRIATLONS amb la del Prat diumenge 2 de Maig!!

Ens veiem a l'asfalt Tribanda!

DUATLÓ DE VIC

2010-04-13T11:54:00.008+02:00

Albert.

Bon dia tribanderus, espero que el cap de setmana us hagi sigut profitós, per al Tribanda no ha pogut ser millor. Primer festival futbolero, Mes/SI – Cristia/NO, quin bany!!
Diumenge ens presentem a Vic, segona duatló com a equip federat, resultat 24 de 34 equips participants.

Com ja hem dit anteriorment les duatlons són molt agòniques, però és que a Vic ens quedem sense adjectius. Comença la cursa a les 10h30’ amb un sol que trenca les pedres, com diria el Pau. A la sortida els 4 tribanderus més un convidat, en Gabri. Toquen la botzina: primera tonyina!! Un paio cau a terra només començar i no es va poder aixecar fins que va passar el cotxe escombra, tots vam saltar per sobre seu!! Els primers 7 km són al costat del riu, el Riera s’escapa, al darrera va en Xavi amb el Gabri i més endarrera jo i el Pau anem fent com podem. La veritat és que a mi sempre em venen pensaments d’abandonament en la part de cursa, penso “vas mort, què collons has de fer ara amb la bici?”.

Transició correcte i comencem la bici, mireu el perfil: tots desperdigats anem fent el que podem. El primer port es fa llarg, la baixada és brutal, veig un ciclista a terra (espero que no fos el d’abans), fora conyes no es va fer mal!!. En comptes de regular vaig a caçar un grup que tinc al davant, ho aconsegueixo i això em permet fer un bon parcial del segment ciclista. Pel que fa a la resta de companys, bon segment excepte el Jordi que es va cremar amb els grups capdavanters i ho va pagar.

Arriba la segona transició, quina calor!!! Vaig molt just de forces, però s’han de sumar punts i ja ens queda poc. Veig el Jordi al darrera meu i em proposo que no m’atrapi, al final ho aconsegueixo per només 25’’, el paio fa el parcial 19 en el darrer tram de cursa. Tot seguit arriba el Xavi amb pas ferm, apreta amb la bici nano...
Tres minuts després entra el Pau, amb molèsties a l’isquio però amb molt bon parcial tant en la bici com en l’últim tram de cursa.

El convidat, Gabri, ens va passar a tots la mà per la cara, enhorabona, ens veurem a la platja!!!

Tot seguit hidratació, fotos i aftersun!!
Gràcies a les acompanyants pels ànims i pel reportatge!!
Ara a pels bombers i després stage a Sant Carles de la “Ràpida”.
Al mes de Maig: futbol, emocions... i TRIATLONS!!!

Duatló de St. Joan de les Abadesses - "M... l'últim!"

2010-03-31T23:40:00.014+02:00

Pau.

Aquest diumenge passat el Club Tribanda Triatló va debutar oficialment com a equip a la duatló corresponent al Campionat Nacional de Catalunya Absolut (5 km corrent – 20 km de bici – 2,5 km corrent). A més també va suposar el debut en duatló tant del Xavi com meu (el Jordi ja sabia de què va) de manera que desconeixíem una mica les sensacions que produeix una prova com aquesta. Doncs com haureu deduït a la frase “tapada” del títol, que em va dir el Jordi abans de començar, les sensacions i l'objectiu dels duatletes són clars...

Com hi van! Com corren! Com li foten! Després de la sortida tenia la sensació d'anar dels últims... i ben enrere a més! No era així però és que els primers 2,5 km pujaven que donava gust i es van fer molt agònics. Jo tenia clar que havia d'aguantar un ritme on anés justet però que a la baixada apretaria les dents de manera que sense voler preocupar-me massa del que feien els demés, tot i que sempre te'n preocupes una mica, vaig seguir pujant fins el con dels 2,5 on vaig pensar “s'ha acabat el bròquil”. De tornada només avançava a la gent, ningú em va fer perdre cap posició i això ajuda molt! Per sort vaig fer un bon parcial als primers 5 km (20'18'' - 4'03''/km) ja que a la transició vaig perdre 15'' buscant la bici i a la primera pujada se'm va sortir la cadena tot i que amb un momentet ho vaig solventar.

Com es gaudeix amb la bici quan es té un cert nivell! Sé que encara ho puc fer molt millor (37'51'' – 31,7 km/h) però quan enganxes un grup de gent que en sap no té preu! Els primers 10 km els vaig fer a cavall entre un grup que de tant en tant se m'escapava i en solitari. De tornada, a part de veure la gran patacada d'un triatleta del Prat (espero que estigui millor!) vaig aconseguir ajuntar-me a un grup amb dues noies i dois nois i ja no em vaig desenganxar d'ells fins a boxes. Em sentia molt còmode tant “menjant” roda com encapçalant el grup ja que ho estava gaudint molt. Dir que vaig fer les transicions amb els botins calats als pedals i que em va anar molt bé tot i que he de fixar els botins a la bici amb unes gomes de pollastre ja que sinó al pujar a la bici els botins es posen del revés i és complicat començar a pedalar! Per cert, la rampa del Xavi al bessó al baixar de la bici (foto), monumental!

Els últims 2,5 km són duríssims... Quan baixes de la bici sembla que corris per córrer ja que les cames no hi són del tot però no tens més remei que fer-les servir! El primer 1,25 km, de nou pujant, es feia etern però aquest cop va ser diferent al principi de la duatló ja que també avançava a la gent de pujada. De baixada ja no tenia res més al cap que l'arribada de manera que vaig seguir avançant posicions fins l'arribada fent el meu millor parcial de la duatló (11'29'') i amb 1h09'38'' final (posició 164).

Vull destacar el gran nivell que hi ha en aquestes proves. Ningú es guarda les energies per res, tota la prova es fa “a tope” i si et canses als primers 5 km ja et recuperaràs a la bici i si surts de la bici “fomut” només són 2,5 km “a mort” i ja està... i així funciona el tema!

Donar l'enhorabona al Jordi, que va fer 1h00'01'' acabant el 6è sub23 i el 64 de la general i deixant el nom de Tribanda ben amunt (ets un animal!) i al Xavi, que va fer 1h06'11'' al lloc 133. Agrair de part de tot l'equip a la Carol, a la Maria i al meu pare els ànims i les fotos! No falleu mai! Moltes gràcies pel recolzament que ens doneu i ens donareu! Ànims!

Res més família! Pròxima estació: Duatló de Vic (7 km corrent – 33,5 km amb bici – 3,5 km corrent). La cosa s'allarga! Ho afrontarem!
Per cert, si tot va bé aquest cap de setmana estrenaré el meu nou neoprè a les costes de Sitges!
Bona setmana santa a tots!

Ja som: CLUB TRIBANDA TRIATLÓ

2010-03-22T22:58:00.004+01:00

Doncs si! Ja som oficialment un nou Club de la Federació Catalana de Triatló! A partir d'ara competirem a la Lliga de Clubs amb el nom de Club Tribanda Triatló. Després d'un any d'experiència i amb força curses, duatlons, triatlons sprint, olímpiques i algun half varem decidir federar l'equip i participar a les competicions d'una manera una mica més competitiva ja que procurarem estar tan amunt com puguem en la classificació de la Lliga començant, això si, des de baix de tot.

Volem donar les gràcies a tots els triatletes que formaran part de l'equip i que sumaran punts pel Club Tribanda Triatló! Ànims a tots!

El nostre debut com a Club Tribanda Triatló serà aquest dissabte a la Duatló de Sant Joan de les Abadesses.

Que tinguem sort!

ESPARREGUERA - 10 KM... "per fer marca..."

2010-03-22T22:12:00.005+01:00

Pau.

Un cop passada la ressaca de la Marató (pels que la van fer, clar) diumenge passat vam anar a fer la "ràpida i plana" cursa d'Esparreguera. Al final varem ser uns quants els que vam afrontar la cursa ja que a última hora també s'hi va afegir l'Higinio.

Al principi molt bé ja que el 1r km és en pla i baixada però... Déu ni dó com apreta la pujadeta del km 1 al 5... Sembla que no s'acabi mai i a més hi ha una rampeta al final del km 4 que t'acaba de rematar les cames per si encara no en tens prou! Sort que els dos últims km són de caiguda lliure cap a la meta excepte els 100m de rampa que hi cap al final del km 10... En definitiva, es tracta d'arribar a la meta amb dignitat tot i que nosaltres sempre procurem anar a buscar aquell temps que ens deixi mínimament contents! En el meu cas vaig fer un 42'57'' força normalet però que almenys em va permetre millorar el temps de l'any passat, el de la gran punxada! L'Albert venia de fer 55 km amb la bici de manera que va fer una cursa d'"entrenament". Com podeu veure a la foto, estàvem un pèl cansadots després de la cursa...

Enhorabona a la resta! Txabi, posa el fre de mà als primers km! Agrair també els ànims de la Carol, l'Èlia i el Marco!

Després de la cursa vam anar a la Vinya Nova a fer el 3r temps... gran dinar com sempre i amb bona companyia!

Que el ritme no pari, Tribanda! (Aquest any no vaig fer la pregària de les 12h...)

MARATÓ BCN 2010

2010-03-13T00:46:00.008+01:00

Molt bones a tots Tribanderos! va amb un petit retard però ja la tenim aquí...

Diumenge passat es va celebrar a Bcn l'esperada Marató per molts de nosaltres, uns perquè s'estrenaven i els altres perquè repetien l'impressionant experiència de còrrer-la de nou. La Marató; la mare de les curses atlètiques per excel.lència.

Tribanda hi era present amb uns quants dels seus membres; no es podia faltar a aquesta cita! A les 07:45h, el Jose, l'Alberto, el Marco, l'Albert i un servidor ens vàm trobar a la font de Montjuic, punt de trobada general pels Tribanda, juntament amb el Txabi, el Gilbert, l'Ana, els Pares de l'Alberto i el Joya; tots ells grans suports durant tota la Marató i no cal dir-ho gran fotògrafs!!

Desafiant el fred, s'anava apropant l'hora de començar-se a despendre dels xandalls i col.locar-se al calaix corresponent de sortida. Quin gran ambient!! i quines ganes de començar a còrrer!! I per fi l'hora esperada, a les 08:30h començava la Marató i el fred s'esvaïa per complet tot pujant la Carretera de Sants direcció Camp Nou. Es va disfrutar molt dels primers Kms, els cinc junts observant i parlant com anava la cursa...i de tant parlar i tanta distracció va volar un retrovisor. ¿ Qui es dóna per al.ludit ?jejeje. En arribar al Km 4, la zona del Camp Nou, el José va decidir augmentar una mica el ritme i no el vàrem tornar a veure fins al Km 26, on desgraciadament va punxar.

La ciutat es va abocar al carrer per animar a tots els valents participants i la veritat és que quan passaves pels punts emblemàtics de la ciutat se't posaven els pèls de punta; Avinguda Diagonal ( on només començar m'hi vaig trobar a mon pare amb la càmara mig despistat, jeje!merci nen ), Plaça Espanya, Passeig de Gràcia ( La Pedrera ) on ens estaven esperant els Pares de l'Alberto, La Sagrada Família, el Pont Calatrava, la Zona de les Glòries ( costava aguantar-se el subidón en veure a tanta gent però t'havies de subministrar forces ja que encara quedava el més dur ), l'Arc del Triomf al Km 36 i així uns quants punts més.

En arribarar al Km 15, al carrer Rosselló, ens estava esperant el Pau amb la càmara preparada i la gola a punt de rebentar animant-nos. Gran foto crack!!! l'any que ve t'hi vull veure. Estàvem arribant al punt dels 21 Km i una de les zones menys vistoses de la cursa, la pesada Meridiana. Allà, el Txabi "Cobarde ", va començar la seva particular carrera de 21 Km; gran entrenament per encarar els seus propers objectius.

Alguna petita molèstia, uns al genoll, altres als quàdriceps, començaven a fer actes de presència lleument però no era el lloc ni el moment per fer-se enrera. S'havia d'acabar com fos! L'Alberto se sentia bé i va augmentar una mica el ritme; la resta el vàm perdre de vista fins ja l'arribada. Grande campió, grande!!

A partir del Km 30 anàvem ja restant Kms, pert part meva almenys! Les molèsties van començar a augmentar cada vegada més a la zona del quàdriceps, més o menys vàm continuar mantenint el ritme marcat. Els ànims de la gent al Centre de Barcelona van ajudar a no pensar en les molèsties sobretot en arribar a Plaça Catalunya, Portal de l'Àngel, la Catedral, la Plaça Sant Jaume, La Rambla; qualsevol pujadeta de no res se't feia una muntanya.

Quedaven ja pocs Kms i només tocava pensar en creuar l'arc d'arribada, no importava el temps. A l'alçada de La Rambla cadascú anava al ritme que li marcaven les cames; i sí, Km 42 i ja es veia l'arribada. Allò semblava una olla a punt de petar; i els meus peus també! Estava a reventar de gent animant; últim subidón i el Gilbert i l'Ana estaven allà per immortal.litzar el moment.

Personalment ara ja sé què és patir a una Marató i el que se sent en acabar-la. Tots vàm acabar satisfets en assolir La Marató per sota el temps que ens vàrem marcar menys en José que va tenir mala sort i es va haver de retirar; ànims Crack!! a la propera sabem que això no passarà!

Enhorabona a tots i moltes gràcies al Txabi " Cobarde ", al Gilbert, l'Ana, els Pares de l'Alberto i el Joya per les fotos i els ànims.

Temps finals:

- Alberto... 3h 26' 13''

- Marco..... 3h 27' 27''

- Xavi.........3h 28' 39''

- Albert......3h 29' 09''

Ens veiem a l'asfalt Tribanda!!!

Buddy

A DISFRUTAR!!!

2010-03-09T12:01:00.007+01:00

Albert.

Buenas us passo aquestes foticos de la meva sortida post-nevada en Btt. Bona manera d'estrenar la bici!

Per cert ja he fet un Iglú per dinar el diumenge al pàrquing de la Vinya Nova!!!

No ens oblidem de la crònica de la Marató, però estem esperant fotos...

DUATLÓ D'IGUALADA

2010-02-23T16:18:00.007+01:00

Albert

No us ha passat mai, aparcar el cotxe, anar a sopar i després no saber os l’has deixat? Doncs això em va passar el diumenge a la Duatló d’Igualada, i això que no havia begut res!! Al acabar el primer tram de cursa a peu no trobava la “flaca”. En resum transició caòtica!!
Als volts de les 8h30’ sortim direcció Igualada amb el Jordi Riera (fitxatge tribanda).
El dia comença fred, després de palpar l’ambient decideixo: tritraje, samarreta tècnica, manguitos i buff. El company (Jordi) és l’únic de Catalunya amb tritraje i manguitos (fotia una rasca molt considerable).
La part de cursa és molt maca, dues voltes a l’estadi fan que el grup es faci llarg i després 2 voltes a un circuit amb pujades, baixades, fang... Les meves sensacions són molt bones i vaig agafant gent. Al acabar el tram de cursa ve el caos de no trobar la bicicleta, això em fa perdre força temps.
Surto amb ganes de bici, al principi aconsegueixo anar atrapant duatletes que no poden seguir el ritme d’un grup que va uns 100 m davant meu. Faig algun intent d’anar a per ells però veig que em cremo massa i no els redueixo suficient distància. Al final arriben dos animals per darrera i junts anem a pel grup, em porten amb l’aigua al coll en les pujades, jo faig relleus al pla i a les baixades. Ja els tenim!! Arribo al grup i rampa al bessó esquerre!! No paro però no puc mantenir els ritmes, haig d’anar estirant els bessons a les baixades com puc. El cap em diu, ja veuràs quan baixis de la bici, se’t fotaran els bessons al cul.
En la segona transició no tinc cap problema. Comencen els darrers 3 km de cursa, afortunadament després dels primers passos me’n adono que puc córrer sense molèsties, decideixo apretar i començo a atrapar força gent. Al final entrada a l’estadi on avanço un altra duatleta a la corba final. El temps és de 1h13’24’’, força millor que l’any anterior. Content malgrat totes les incidències. Destacar el temps del David Sánchez que va estar al voltant de 1h10’ i sobretot el gran debut del Jordi (1h09’) amb un parcial molt bo (18) en el darrer tram a peu.
Com a resum una frase que va dir el Jordi al tornar a Esparreguera: “ collons com corre la gent, he fet les 2 voltes a l’estadi en 2’40’’ i tenia 100 tios al davant”. Ja veieu que aquí es va a tope des de l’inici.

Apa propera parada MARATÓ DE BARCELONA

MITJA MARATÓ BARCELONA - CAROL MIG MARATONIANA!

2010-02-16T16:28:00.007+01:00

Pau.

Objectiu assolit! La Mitja Marató ja no és una barrera per la Carol! Aquest diumenge va creuar la línia de meta 97 metres després de passar de llarg el punt kilomètric 21 situat just al mig de l'Arc de Triomf.

A les 8:15h del matí arribem la Carol i jo al Poliesportiu de l'Estació del Nord on ja ens espera el Txabi. Fa un fred de cal Déu i de sobte comença a nevar!!! De fet a la foto de l'esquerra es pot veure un petit floc de neu sobre l'orella esquerra del Txabi. Poc després arriben el Mraco i l'Alberto i també ens trobem el Roy. Deixem passar una estona per desabrigar-nos just abans de l'escalfament, deixem la motxilla al guarda-roba i anem a escalfar a la recta de sortida. Quin fred! A poc a poc va deixant de nevar i s'acosta el moment de la sortida. Just abans de sortir el Txabi marxa cap al punt de retrobament, cap al km 16 al final de Diagonal Mar. La Carol està força nerviosa fins que passem per l'astora i sona el "pip" del xip.

Els primers km són tranquils i ens permeten gaudir de l'ambient de la cursa. Abans del km 2 ja tenim calor i ens traiem la samarreta i el paravents que duiem pel fred. El pas per la Rambla és molt xulo i el Paral·lel passa ràpid, així com la Gran Via fins a Pl. Tetuan. Fins i tot durant el trajecte ens permetem el luxe de fer broma amb alguns dels corredors que ens acompanyen. Passem pel km 10 i ens creuem amb els primers classificats, que ja encaren la recta d'arribada. Els guanyadors: Erick Kibet amb 1h03'10'', per part masculina, i Joyce Chepkirui amb 1h12'31''.

La primera part de la cursa ha passat força ràpid. Al km 11 la Carol comença a sentir-se una mica cansadota però aguanta el ritme ja que s'hi troba força cómoda. Passem pel carrer Marina i posterorment superem la part més lletja de la cursa, la que transcorre pel Poblenou i el 22@. Arribem a la Diagonal i ens espera una llaaaaaaaaarga recta fins a Diagonal Mar (Fòrum). Comença a fer vent de cara de manera que em situo durant 1,5 km davant la Carol per tallar-li el vent. Comença a fer cara de cansada, el quàdricerps dret comença a fer-li força la punyeta... Per fi arribem al centre comerceialo on ens espera el Txabi, que ens acompanyarà fins la meta. Com sempre el Txabi fa del seu sentit de l'humor el seu i el nostre millor aliat de manera que la Carol segueix la seva lluita sense treva contra els km i la seva cama dreta però amb un somriure constant. Jo no deixo d'animar-la, ni a ella ni a la resta de corredors que ja només tenen entre cella i cella la pancarta situada 97 metres més enllà de l'Arc de Triomf on diu ARRIBADA. Passen els km lentament... Es comencen a fer llargs tant per la Carol com per mi ja que pateixo pel seu cansament i patiment... però ja ho té!

Arribem al km 20, ja està, la batucada dels voluntaris ens acaba d'engrescar per encarar l'últim km. Pugem pel Passeig de St. Joan i girem per encarar l'Arc de Triomf. Veiem els pares de la Carol a la dreta La Carol xoca la mà amb ells i agafats de la mà recorrem els darrers 97 metres. Arribada! Missió complerta, objectiu assolit i la Carol plorant emocionada. De cop sentim les veus dels nostres amics Mònica i Sergi, que també han vingut a veure la Carol mig maratoniana! Enhorabona Tri Bandera! Sabia que series capaç d'aconseguir-ho i ho has aconseguit! Petons i a gaudir-ho!

La Carol ha fet un comentari sobre la seva Mitja de Barcelona a l'anterior article sobre la Mitja de Granollers però us el transmeto a continuació:

" Hola a tots!!!!! Us saluda la nova mig-maratoniana! uuuuuf, encara estic emocionada!

Primer i crec que es el mes important, us vull agrair de tot cor els ànims que m'heu donat! Sou uns cracks! Sense aquest suport segur que hauria estat mes difícil assolir aquest repte...

Ahir per fi va arribar el dia tant esperat la 1/2 de Barcelona, la meva primera mitja! Us haig de dir que ha estat una experiència impressionant, quins nervis, quin esforç i que maco és veure tota la ciutat plena de gent unida per un mateix motiu, superar-se a un mateix i arribar allà on t'has proposat! Al meu acompanyant què li puc dir... de nou MIL GRÀCIES pel dia d'ahir i per tot l'entrenament anterior, perquè sense aquests ànims i tal com tenia les cames al final no sé jo què hauria passat (ah! popeye-gel power!)... i al Txabi, merci campió! Seguir el teu cul també va ser de gran ajuda, jajajaja! Guapu! A la resta que la vareu fer felicitats!!!!

De nou gràcies a tots pels mails, els sms, les trucades les paraules i la confiança que heu demostrat tenir en mi. Belen, espero que estiguis millor, un petonet guapa. A tot els que vareu fer la 1/2 de Granollers.. felicitats màquines i als que fareu moltes altres coses dignes d'admirar: ÀNIMS!

UNA ABRAÇADA I MOLTS PETONS! "

Enhorabona campiona!

Aquest diumenge Duatló d'Igualada! Això no para Tri Banda!

GRANOLLERS: 1r REPTE 2010... SUPERAT!

2010-02-09T00:34:00.011+01:00

Pau.

Que gran! Que xulo! Quin dia! Quina cursa!!! Feia temps que no acabava una cursa amb una satisfacció i un somriure tan grans! I què millor que fer-ho a la línia d'arribada del meu 1r gran repte del 2010: la Mitja de les mitges, la Mitja de Granollers.

El dia és fred però radiant a Granollers. Arribem cap a les 8:30h del matí amb la Belén, el Per i el Juan Carlos. Anem a buscar els dorsals i l'obsequi (una bossa, molt xula per cert) i ens refugiem de la “rasca” que fa a un bar just davant l'arribada de la cursa juntament amb molts més corredors. Allí ens posem a xerrar i ens mentalitzem per la cursa... que si és la 2a vegada que la faig, que si fa molt de temps que no faig tanta distància, que si això puja que dóna gust, que si vull fer el temps que m'he marcat... en definitiva, que estem un peleeeeeet nerviosos i que sort que hi ha lavabo al bar!
A les 9:30h l'Albert treu el cap pel bar. Poc després marxem als cotxes per canviar-nos i acabar-ho de preparar tot plegat per la cursa. De camí cap als cotxes l'Albert ens deixa anar un “us veig molt relaxats, eh...?” fent referència al fet que encara havíem de canviar-nos i escalfar. No sé la resta, però jo estava, més que relaxat, tranquil i amb unes ganes bojes de començar, però és que encara faltaven 50'!! Quan som als cotxes rebo un sms de la Carol donant-me ànims a mi i a la resta (moltes gràcies! un petó) i definitivament marxem cap a la línia de sortida (abans, faig un pit-stop al guarda-roba, que no al lavabo!). Un cop allí comencen els dubtes... corro amb el tri-traje sol o amb una samarreta a sota? Sort que amb l'Albert vam prendre la decisió correcta de córrer només amb el tri-traje ja que a l'hora de la sortida la temperatura deuria rondar els 12-13º i aniria pujant durant la cursa. Després de la corresponent sessió fotogràfica ens despedim de l'Albert i la Belén (moltes gràcies als dos per haver vingut a recolzar-nos!) i ens disposem a escalfar, com fan quasi tots els participants, per la recta de sortida. Finalment, a les 10:45h, tret de sortida i a córrer!

Ja hi som, ja només importa el que veig davant meu, la resta és igual... si m'avancen, que m'avancin; si avanço, no em preocupa ni em motiva... de moment. Som els km, el meu ritme, la carretera, un dia acollonant i jo.
No m'havia passat mai però els primers 10 km em van passar literalment volant, com els primers classificats quan ens vam creuar entre el meu km 8 i 9! Com hi van... fotien por! 50 metres més enrere apareix el Chema Martínez amb una cara de patiment que no se l'aguanta. Li fem un aplaudiment per animar-lo al qual respon umb una ràpida salutació. Però tornant a la meva cursa, bones sensacions des del principi, tant físiques com psíquiques. “Estic bé” em dic cap al km 2. Passo per davant l'Albert i la Belén, els ànims dels quals em reconforten encara més. A partir d'aquí decideixo canviar la pantalla del meu Garmin: només vull veure la distància recorreguda, que no vaig quasi mirar durant els primers 10 km excepte als punts kilomètrics, i el ritme mig per km, que havia de ser als voltants de 4'35'' fins La Garriga i que, un cop assolida la meitat de la cursa, vaig clavar. A prop del km 3 m'avança el Babot, ens donem la mà i ens desitgem sort. Les pujadetes no es feien massa pesades a l'anada, només una que era un pèl llarga abans de l'avituallament del km 5-6, on em prenc el primer gel energètic. La resta eren compensades per les baixades posteriors a les mateixes. Entre el km 8 i 9 estableixo un breu diàleg amb un corredor amb el qual porto quasi tota la cursa al costat. Concretament xerrem dels kenians després que hagin passat i dels temps que ens hem marcat a la cursa. El diàleg s'acaba al km 9 on comença una pujadeta cap a un passeig on corro pràcticament un km per terra, just fins el km 10, on comença la tornada cap a Granollers.

Quin canvi de sensacions de cop! Molta gent animant, els carrers tendeixen a fer baixada i, sobretot, quin canvi de mentalitat! Segueixo essent optimista i, com he comentat, segueixo gaudint de la cursa, però ara ja no ho faig de pujada, ni d'anada, ni sumant la distància de porto corrent sinó de baixada, de tornada, descomptant els km que em falten per arribar i, com no, camí de la meta.

Canvio de nou la pantalla del Garmin. Un cop assolits els 4'35''/km d'anada és hora de començar a córrer ràpid en pla i baixada per poder reservar-me a les rampes de la carretera. Baixem per un parell de carrers i fem alguns girs per un polígon industrial per retornar a la carretera per on hem pujat, ja som al km 13. He millorat els meus temps, ara estic corrent a 4'17'', 4'20'', 4'21''... però ara tornem als tobogans! En aquest punt fem un grupet de 5-6 corredors que compartim 4 km seguint-nos el ritme els uns als altres de manera que a tots ens va bé, tot i això jo no m'oblido mai de fer la meva cursa cosa que algun d'ells crec que si que va oblidar (més endavant especifico). A l'avituallament dels km 15-16 em prenc el segon gel energètic, penso “serà necessari ja que als últims 3-4 km hauré d'apretar el cul (com diem nosaltres) per fer el temps”. Les pujadetes fan que els km 14,15 i 16 els faci a una mitja de 4'25''/km de manera que arribats al km 17 i a la baixadeta toca “volar”.

Arribo a la rotonda on ens esperen l'Albert i la Belén (km 18) amb un ritme molt bo. Els seus ànims encara em motiven més. “Va que això ja està!” cridava l'Albert. No paro d'avançar gent des de mitjans del km 17, quina sensació tan genial i motivant! Un dels corredors amb els quals comparteixo la tornada des de la Garriga no parava de preocupar-se de la meva posició en tota l'estona i fins i tot es picava quan en alguna baixadeta em distanciava alguns metres d'ell... ja em diràs, corres contra el rellotge o contra un rival imaginari, nano? El fet és que a mitjans del km 18 ja no era per enlloc, o potser si... llegint el nom del nostre equip situat a la zona dorsa del tri-traje... No explico això per res sinó que senzillament penso que més val ajudar-se que no distreure's amb tonteries de pre-adolescent...

Ja sóc a la recta final, 2,5 km en línia recta fins al km 21,097. Que bèstia! Quin ambient! Quins crits! Tothom anima! A banda i banda del carrer només s'hi veu gent. Alguns m'animen pel meu nom ja que el porto, com tots els corredors, escrit al dorsal. “Ara no puc fallar”, penso. Corro per sota de 4'15''/km des del km 17 i ara toca no afluixar en cap moment. La recta es fa llarga ja que arriba un punt on fins i tot es veu l'arribada però aquesta no és més a prop d'1,5 km... S'ha acabat, vull arribar ja! Apreto...
Resultat: últim km en 3'58'' i un temps final d'1h33'44'', marca personal.

Vull felicitar des d'aquí els altres mig maratonians de Granollers. Per, quina bèstia! 1h43' i apretant al final. Juan Carlos, 1h49', gran cursa i a per la propera on segur que millores temps! Txabi, 1h51', què et vas prendre? Digues la veritat... pensa que el doping és només per a “covardes”! Enhorabona crack!
D'altra banda felicitar també el Babot pels seus 1h29'49'' fent de llebre d'una corredora i animar el Riera, que segur que aconseguirà el que es proposi, o sigui baixar d'1h18' en una mitja.

Acabaré animant a tots els runners que no heu fet mai La Mitja a fer-la ja que és una cursa diferent (estic amb tu Albert). Gaudireu! També vull desitjar sort a la Carol, que diumenge que ve debuta en la distància de Mitja Marató a Barcelona. Jo faré la cursa al seu costat per recolzar-la i ajudar-la a aconseguir arribar a la meta als voltants de les 2h. Anirà bé! Segur!

Els reptes no paren a Tri Banda! Després de la Mitja de Barcelona les duatlons seran a l'orde del dia i després... we are triathlon!
Som-hi Tri Banda! Swim, Bike, Run!

SANT ANTONI

2010-01-24T17:30:00.003+01:00

Albert.

Una altra setmana d'entrenaments salvada!!! La cosa no va com hauria d'anar però sembla que les molèsties van a menys. Tot va començar el dimecres, desprès de fer 15 km a les aigües a 4'06'' vaig començar a tenir dolor a la p... cintilla. Massatge, antiinflamatori i gel. La cosa millora però decideixo no anar a Sant Antoni, penso "faràs bici". 21h30', Tv3, el Temps, "demà pluja al litoral i al pre-litoral...". Em dic, el genoll ja no et fa mal i a més plourà... Anirem a córrer!!

La cursa se m'ha fet agònica, ja tinc clar que aquest any no baixaré de 39'. Al final em deixo anar als 200 m finals per fer 39'28''. No faré cap més 10000 m, excepte a Esparreguera.

Ara toca La Mitja, veurem com va!! Primera cursa de la Carol, bé...

Apa felicitar a totes/s els tribanderus !!!

CALLA TOMÀS, CALLA

2010-01-19T17:16:00.001+01:00

Albert.

Això ja no s’aguanta més, ja n’hi ha prou de veure aquest “Rapel de pacotilla” cada dia a les 21h30’ dient el que li passa pels collons. “Arriba l’anticicló, el diumenge no plourà”...Ni cas, tu et prepares la setmana amb la previsió del temps i després només pots nedar. Estic a punt de comprar-me un “rodillo” perquè fa molts dies que no toco la bici i ja em gastat les cintes del gimnàs. Esperem que el temps millori per Diumenge anar a Sant Antoni sense aigua.

S’apropen els reptes del 2010, en poc més de 2 setmanes arriba “La Mitja”, per alguns tribanderus és la primera vegada que corren a Granollers, no per a mi. Em sembla una cursa especial, on vaig tenir la sort de creuar-me amb Gebre al 2006, com reia el paio anant a més de 20 km/h. Allà vaig fer la meva millor marca en mitja, ara per ara queda massa lluny. Les apostes van a fer als volts de 1h26/27’ però ja veurem com arribem. Pel que fa a la resta, cal destacar la participació del Pau, serà la seva segona mitja i primera a Granollers. Ela paio s’ho està currant, sèries, tirades, variables... L’objectiu, apropar-se a 1h30’. Un altra que farà la seva segona mitja és en Txabi, li hem hagut de parar els peus perquè el tio es volia apuntar a la Marató de Barcelona, encara “te queda mucha mili” per fer una Marató...

Respecte als entrenaments per l’IRONMAN 70.3 de Suïssa la cosa va avançant. En natació anem millorant, arribant a volums setmanals de 5000 metres. En bici, complicat amb aquesta meteorología... I corrent anem trampejant, ara em fa mal l’isquio, ara no... La conclusió és que haig de seguir millorant sobretot la bici, veurem si amb les duatlons de carretera agafo una mica més de ritme.

Apa tribanderus no llegiu tant i entreneu més, que a alguns us fa molta falta...

VÍDEO DE LA SETMANA: MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS '09 - Wanjiru vola! Tira, tira tira tiraaa!

2010-01-17T20:50:00.003+01:00

NOUS OBJECTIUS i NOVES CARES

2010-01-11T16:01:00.007+01:00

Pau.

Tornem a ser aquí per posar al dia la nostra llista d'esdeveniments Tri Banda!

Després de la Cursa dels Nassos on ningú va acabar massa content volem treure'ns l'espina a la Cursa de Sant Antoni del pròxim dia 24.

És una cursa ràpida i que ja coneixem ja que l'any passat ja hi va participar el Tri Banda team, en concret l'Albert i jo, a més del Juan Carlos i el Txabi (aquell dia no em vas veure ni el clatell, i no perquè estiguéssis davant! jaja).

Així doncs, bona prova per millorar temps i anar agafant ritme de competició, que falta em fa! A veure si m'acosto a la meva millor marca en 10 km (41'30'') i, si anés molt bé, a veure si tinc l'ocasió d'eliminar l'1 de les unitats! L'Albert està entrenant fort i crec que aquest cop aconseguirà baixar de 39', fot-li canya nano! L'Speedy-Txabi tampoc va acabar content els Nassos així que, com va dir ell: "nunca mais" i a pels 47'!! El Xavi crec que no la pot fer per temes de feina així que la pròxima serà crack!

No oblideu que tots els esmentats serem a la línia de sortida del nostre següent i primer gran repte del 2010: La Mitja Marató de Granollers, el 7 de febrer. Serà una cursa amb força objectius per part de tots, per tant serà una cursa com cal! Jo competiré per moure'm als voltants de l'1h30' intentant anar de menys a més i evitant l'error dels Nassos: començar massa fort! Serà la meva segona Mitja igual que pel Txabi, molta sort nano!

Per a les dues curses SORT A TOTS!

D'altra tribanda vull donar la benvinguda en nom de tot l'equip Tri Banda a la primera component femenina de l'equip, la Carol! El seu debut com a representant Tri Banda serà a la Mitja Marató de Barcelona, el proper 14 de febrer, on també s'estrenarà en la distància de 21,097 km. Jo també hi participaré però en aquest cas compartint l'objectiu de la Carol: assolir la meta al voltant de les 2h. Així doncs faré la cursa al seu costat de principi a fi per marcar-li el ritme i donar-li suport durant tot el recorregut. Molta sort Carol! Un petó!

Finalment repasso la meva setmana d'entrenaments: incompleta però de qualitat:

Dilluns: Peses + 4 x 2000m (4'/km, 3'52''/km, 3'45/km i 3'52''/km) tot i que la última sèrie va ser un pèl més curta per molèsties al bessó dret, sweet sensations!
Dimarts: Després de l'entrenament de dilluns torno a agafar l'hàbit de les peses amb bones sensacions i amb ganes de recuperar el nivell! Després faig 8 km a 4'12''/km força bons.
Dijous: Peses + 12 km variables (velocitat regular de 4'15''/km amb 4 canvis de ritme de 750m a 3'45''/km) entrenament de qualitat i, el millor de tot, amb sensacions dolcíssimes!
Divendres: Peses.
Diumenge: Tocàven 18 km però les ja massa habituals molèsties intestinals m'ho impedeixen, quina ràbia!! Faré els 18 km aquest dimecres (en tocàven 15 però...) a les Aigües amb els dos altres Tri Banda (Albert i Xavi) tot i que, com bé sabem, els entrenaments NO es recuperen!

Res més amics! Aquí, com sempre estem TRI tranquils i TRI motivats!

CURSA DELS NASSOS

2010-01-02T13:22:00.008+01:00

Ben retrovats seguidors Tri-Banderos!

Com cada any, arriba el final de temporada i com no també l'última cursa, la dels Nassos. Aquesta edició va ser, amb diferència, la que més corredors/es hi van participar, uns 9000. No hi podíem faltar els Runner's una vegada més, cursa obligatòria al nostre calendari.

Aquest any, amb temps per escalfar bé i gaudir de l'ambient abans de començar, uns quants estiraments i tots preparats. Cadascú tenia un objectiu; uns veure com estaven físicament, uns altres a intentar baixar la seva marca personal però en definitiva tots a gaudir i a participar de l'última de l'any.

Les sensacions i els resultats finals potser no van ser els esperats per alguns, l'Albert va acabar amb uns dolors a l'isquio i al bessó força pronunciats, el Pau s'esperava fer millor temps i un servidor no va marxar del tot content. Destacar la cursa del Per amb els seus 46' i animar al Txabi a continuar baixant la seva marca.. " nunca mais Slowly ", amb 49'48''.

Resultats finals per ordre:

350º. Xavi Celma...37'56''

574º. Albert Barrachina...39'21''

1608º. Pau Aragonès...43'31''

2509º. Per Kvam...46'11''

3020º. Juan Carlos...47'30''

3840º. Txabi Albert...49'48''

4437º. Eric Kvam...51'26''

6448º. Belèn Garí...59'05''

En definitiva, molt content d'haver compartit amb tots vosaltres l'última, La Cursa Dels Nassos! Agraïr a la Carol els ànims donats a tots els Runner's...merci per les fotos.
Per últim desitjar-vos, de part dels Tri-Banda, un molt BON ANY 10 carregat de grans expectatives i metes per assolir. No ens deixeu de seguir i moltes gràcies pel suport!!

Ens veiem, com sempre, a l'asfalt. A cuidar-se!!

DETALLS DEL 2009

2009-12-31T09:25:00.010+01:00

S’ha acabat el primer any Tribanda, el blog va començar com un diari personal meu (albert) on aniria escrivint les meves sensacions entrenant, on explicaria els meus reptes i les meves competicions. Ara bé, de seguida em vaig adonar que sol ho tindria complicat i vaig “liar” als dos companys d’aventures, en Pau i en Xavi. De seguida vam començar a comentar curses, entrenaments, triatlons...
Ara estem a punt de federar l’equip a la Federació Catalana de Triatló, ja tenim els “tritrajes” i ens agradaria competir com a “TRIBANDA TRIATLÓ” en el Circuit Català.

El primer trimestre del 2009 va destacar pel debut del Pau en la Mitja Marató de Barcelona, el debut del Jose i del Marco a la Marató de Barcelona i pel meu debut competint sobre una bici a la Duatló d’Igualada (quin desatre!!!). També cal destacar la participació a la cursa de 10 km d’Esparreguera on tenim la filmació de la conversió a l’Islam per part del Pau, desprès tots a dinar a la Vinya Nova

Durant el segon trimestre el protagonista va ser el Triatló, debuts del Pau i el Xavi a Sitges (quin acolloniment tenien a sobre). El Mariano debuta a Calafell, l’Enric a Barcelona. En David, Marc, Alexis i jo mateix anem fent vàries triatlons amb més o menys èxit. Arriba finals de Maig i amb ell el Half Challenge de Calella, quin patiment!! només el Pau, la Èlia, el Jordi i el ¿Marcel? saben el que vaig patir aquell dia!!
No m’oblido del Txabi que ens va perseguir a totes les triatlons per animar-nos, fer els vídeos... Per cert ell fa els seu debut a la Mitja Marató de Calella, que gran speedy...l’any vinent prepara’t com el Filípides!!! Ja saps que t’espera...

Al tercer trimestre neix el Marcel, ara dormo, ara no...La veritat és que això de ser pare és molt dur però alhora molt xulo. Malgrat els canvis personals trec temps per entrenar (Gràcies Èlia!!! Un petó) i preparem la segona part de la temporada de Triatló. Debut a l’Olímpica de Banyoles (derrotat). El mateix dia en Pau i en Xavi fan Puigcerdà (ja sabeu aigua neta i calenta al llac...). Però la part important és la Garmin de Barcelona. Arriba “l’espectacle” del David, el Xavi debuta amb una gran marca a la distància i l’Albert surt victoriós en la seva guerra contra la distància

Al darrer trimestre cal destacar la Firenze Maratona, on participen de Jose, el Marco i debuta l’Alberto. Els tribanderus anem a fer de suport. Felicitar també a Belén que va baixar dels 60' en els 10 km de la Jean Bouin
En aquest trimestre comencem a proposar els Reptes del 2010, com alguns ja sabeu serà força mogut...
No m’oblido de la Cursa dels Nassos, ens l’hem agafat com un test de carrera i em sembla que estem forts... Aquesta tarda veurem...

Esperem que tots tinguem salut pel 2010 i poguem seguir disfrutant...
Bon any 10!!!

S'ENSUMA, S'ENSUMA...

2009-12-20T21:36:00.002+01:00

Pau.

De nou a competir, Tri Banda! Com cada any ja és aquí l'última cursa de 10km que omple de corredors els carrers de la Ciutat Comtal: La Cursa dels Nassos. A més aquest any ve amb reptes tri banderos inclosos! L'Albert vol intentar baixar de 39' (o era 38' ?), el Xavi vol destrossar el crono baixant de 37' i jo vull assolir el repte de baixar de 40'.

En el meu cas aquesta és una fita que m'agradaria assolir aquesta temporada i, a poder ser, seria genial fer desaparèixer el 4 de les desenes del minuter un cop aturi el crono sota la meta el dia 31. Tinc una bona base i porto unes setmanes entrenant fort i amb ganes! Aquesta setmana he entrenat amb molta qualitat: dilluns vaig fer 4 x 2000m a la cinta juntament amb l'Albert a bon ritme (4'/km, 3'52''/km, 4'/km i progressiu de 4'07'' a 4'/km per part meva, l'Albert és una altra història...) i dimecres vaig sortir a fer 10,5 km intensos i que vaig completar amb 43'14'' (4'07''/km) amb molt bones sensacions tot i el fred hivernal que feia (3º)!!!

Espero que tots poguem assolir els objectius marcats i que acabem l'any gaudint dels que ens agrada: córrer, competir i compartir amb els companys tri banderos l'última tarda de l'any a l'asfalt!

Apa, a menjar-nos el 2009! (6 de 6... tot guanyat, tot està per guanyar!)

FIRENZE MARATONA

2009-12-04T11:00:00.010+01:00

Que gran és la Marató!!!

- Et poden dir que un corredor s’ha retirat lesionat... jo de tu no en faria massa cas.
- Et poden dir al km 25 que van de collons... jo de tu no me’n fiaria massa.
- Et poden dir que llançaran el cinturó, ja buit de beguda i gels energètics, al km 25 perquè tu facis els últims 17 km amb ell... prepara’t per córrer 17,5 km “a muerte” 2,5 dels quals a 3’45’’.
- Pots creure que córrer 42,195 km pot ser avorrit... res més lluny de la realitat, passar pel Duomo al km 40 no té preu.
- Pots creure que acompanyar un maratonià durant els últims 17 km de la marató serà un passeig... collons com corren!

La Marató és una lluita constant on cada petit detall, pensament o circumstància es multiplica per 42.
Nosaltres hem tingut la sort de viure una altra marató des de dins i us assegurem que ens venen ganes de viure-la del km 0 al 42,195, MOLTES GANES.

Els maratonians :

1- Alberto: Tot i caure al km 2 i no poder seguir el ritme pautat degut a la gran quantitat de gent i als estrets carrers de la ciutat va demostrar un coratge impressionant al poder recuperar el temps perdut i fer uns dos darrers km al·lucinants corrent molt per sobre del ritme pautat en aquelles alçades de la cursa per acabar fent un excepcional temps de 3h14’59’’ en la seva primera Marató, brutal!

2- Jose: Primers 25 km amb molt bones sensacions i dins el temps previst, sembla que
s’hagi de menjar la marató! Quan entra el Xavi comencen els problemes... va haver de parar a vomitar quatre vegades!!!. Tot i això es marca un temps de 3h20’ molt meritori tenint en compte les circumstàncies que el van acompanyar durant els darrers 17 km.

3- Marco: Els problemes del Marco comencen 12 dies abans de la Marató. Contactura a la zona alta de l’isquiotibial dret, molt incòmoda i dolorosa. El tractament comença de seguida i dóna efecte just a temps de viatjar a Florència. 24 hores abans de la Marató roda durant 20’ sense cap tipus de molèstia però el dia de la Marató la sort fa un gir de 180º. Al km 3 torna la punxada limitant l’esforç i el moviment. Ens diuen al km 12,5 que s’ha retirat i el deixem literalment penjat, sense gels energètics ni beguda isotònica. El Marco decideix... em retiro o acabo amb un parell... mala decisió. Sens dubte la Marató és un tema de “coco” i el Marco el vaexprimir al màxim amb el següent resultat: 4h03’ corrent els darrers 40 km amb una contractrura, si si, 40 km.

El proper repte Tri Banda és fer una bona marca a la Cursa dels Nassos (31/12/2009). Pròximament publicarem el nostre calendari particular de reptes pel 2010. Podem avançar que no ens quedarem curts... Us hi esperem!

PORRA FIRENZE 2009

2009-11-17T13:25:00.002+01:00

Buenas!!! Proposta de porra de temps per la Marató de Florència:

- Nom : Albert

- Temps Marco: 3h15'30''

- Temps Alberto: 3h17'15''

- Temps José: 3h09'59"

"Hagan" sus apuestas en els comentaris!!!

NUNCA MAIS + 40'

2009-11-17T13:10:00.003+01:00

Albert.

Ara ja fa més de dos anys de la lesió del genoll, que encara que sembli oblidada no ho està pas. Ara bé aquest 2009 m'està servint per "reconduïr" les meves marques en curses de 10 km. Després d'un any 2008 lamentable he pogut fer marques decents en aquest 2009, en tots els 10000 m, excepte a Esparreguera (cursa per fer marca), he baixat de 40'. Ara només em falta correr els Nassos per poder pensar que torno ha estar rapidet, m'agradaria correr en -39', però ja veurem.

El passat diumenge vam anar amb la gent dels runner's a fer uns 10 km a Sant Vicenç del Horts. La veritat és que no en tenia ganes però, com ja sabeu, quan em poso el xip em revoluciono!! Quina cursa més dura, amunt, avall, amunt...Al final 39'51" i posició 39, força content!!

La propera setmana ens anem a Florència a fer de "aguadores" als maratonians, em fan enveja!!! Aquesta és una fita pendent (tornar a preparar una Marató) però és que ara per ara hi ha altres objectius!

Espero que als Nassos el tribanda estigui a tope perquè no podem acabar l'any sense èxit!!

Apa a entrenar que ens fa falta!!

TRIBANDA A TV3

2009-11-04T09:41:00.001+01:00

http://www.tv3.cat/videos/1586429

FINAL DE TEMPORADA! GARMIN BCN

2009-10-22T16:58:00.008+02:00

Tri-banderos!!això s'ha acabat per aquest any. La temporada de triatló arriba al seu final i, com no, l'equip Tri-Banda estava allà per participar a l'última!LA GARMIN TRIATLÓ DE BCN.

Molts valents ens vàm trobar el passat diumenge a les 8:00h del matí a la platja de la Nova Mar Bella per començar la triatló olímpica. I dic valents perquè feia un fred molt i molt considerable!! Entre aquests valents hi havia l'Albert, el David i un servidor, dins del neopré, i el Pau i la Carol aguantant el fred a fora fent el reportatge fotogràfic i molt important; ANIMANT!!

Presa de contacte amb l'aigua i primera sorpresa; unes onades que ningú se les esperava..la qüestió era nedar i nedar fins a finalitzar els 1500m. 32' 23'' nedant, bastant lluny encara de les marques del l'Albert 29'00'' i el David 27' 30''. He pogut comprovar que les transicions són molt importants ja que pots perdre o guanyar molt de temps; en el meu cas a la primera en vaig perdre bastant!!

Segona prova, el ciclisme. Primer de tot donar les gràcies al Pau per deixar-me la seva bicicleta! Quin fred només agafar-la. Sortits de l'aigua mullats i amb aquell aire fred era d'esperar, sort que va durar poc i en pocs km el cos ja s'havia avituat. Vaig trobar que hi havia molts trams estrets per tants participants i això fèia perillar l'integritat de la gent. Tres voltes a un circuit de 13km amb un temps de 1h 09' 43''. Gens malament però amb ganes de millorar, i ara tenint la bicicleta nova, no en tinc cap dubte!! Què dir dels altres dos monstres que participaven: 1h 03' 27'' l'Albert i 1h 00' 40'' el David.

Era hora de deixar la bici i posar-se a còrrer 10km, la meva prova!! Després d'una transició ràpida, comparada amb la primera, vaig començar a còrrer a un ritme força alt 3'45''-3'50''. Vaig decidir baixar una mica el ritme ja que quedava bastant encara i a partir del km 5,5 vaig començar a notar molèsties a les cames. No vaig parar d'avançar a gent; sens dubte és la meva prova!!Finalment acabo amb un temps de 38' 56''. Puntualitzar també que no eren 10km sinó 9km 300m.

Al cap de 2h 28' 52'' d'haver començat a nedar, vaig finalitzar la meva primera Triatló Olímpica en el lloc 570. Destacar la gran marca del David 2h 12' 29'' acabant en el lloc 157 i de l'Albert amb 2h 17' 08'' acabant en el lloc 263.

Gran final de temporada!! i amb ganes de començar la següent. Ara toca descansar una mica i anar millorant pels nous reptes que ens esperen l'any vinent.

Per acabar, donar les gràcies a tots els que ens han seguit i ens han animat en aquesta primera temporada. Donar ànims a la gent a que comenci a provar això del triatló a veure si l'any vinent encara ens trobem més Tri-Banderos a les Triatlons!!

A cuidar-se i ens veiem a l'asfalt, sobre dues rodes o a l'aigua.

GARMIN TRIATLÓ DE BARCELONA

2009-10-20T12:09:00.017+02:00

Albert.

Això ja s'ha acabat!!! Aquest passat diumenge vam anar amb en David, el Xavi i jo mateix a fer la darrera prova de l'any triatleta. Quin fred!!! Quina mar més moguda!! Apa a nedar, amunt i avall, no es veien les boies, tot i això surto força bé i m'oriento bé fins a la primera boia, entre boies és una altra història, acabo el tram amb un parcial de 29'00-posició 565

Quin fred vaig passar a la transició, fins i tot em vaig intentar posar una samarreta però ja duia el casc posat i al final decideixo sortir corrent!! La bici no em va anar pas malament, crec que era força perillosa i no vaig arriscar massa. La primera volta la faig amb un triatleta , anem donant-nos relleus i agafem força gent, al final ens atrapa un grup i fem tota la resta de la cursa en grup. Destacar quan ens passen els pros a tota llet amb la moto dels mossos apartant a la gent!! Poc circuit per massa gent, acabo en 1h03'27'' a 37'83 km/h -posició 282. Circuit curt de 38 km.

Començo a córrer, quines sensacions més bones, a l'inici als volts de 3'50'', veig a la Txell i em diu que el David va per davant, em dic "tira fort a veure si l'atrapes", res més lluny de la realitat!!! Quins parcials va fer el tio, el millor amb molta diferencia de tots, nedant,en bici i corrent, per acabar amb 2h12'29" i el 157 de olímpics!!! Segueixo corrent però decideixo no cremar-me tant i corro a 4'15", de tornada em comencen a fer punxades els quadríceps i em dic que això no és res i que si segueixo igual baixaré de 2h20'. Ens creuem amb el Xavi, grande!!! el veig corrent molt fort i avançant a tothom, quin debut nen!!2h28'52" Amb l'aigua divertida, la bici amb caravana i corrent com un animal!! Al final acabo amb un parcial de carrera de 39'24" a 3'57''-posició 237, la distància eren 9,3 km.

En total 2h17'08"en posició 263

També haig de donar les gràcies al Pau i a la Carol pel seu suport i les seves fotos, espavila't nen que no et vull veure més a darrera de les tanques!! Gràcies també a la Èlia per aguantar-me i al Marcel per no deixar-me dormir!!

Felicitar també a tots els debutants en triatló d'aquest any i dir que això només acaba de començar, l'any vinent tindrem reptes encara més grans...

Per cert se'ns ha ofert aquest noi pel Tribanda team, ja direu si l'acceptem

VÍDEO DE LA SETMANA - CHALLENGE BARCELONA-MARESME / Are we triathlon or are we FINISHERS? Ho serem tot!!!

2009-10-16T13:18:00.005+02:00

TRIATLÓ DE VILANOVA

2009-10-13T11:55:00.005+02:00

Albert.

Buenas!!! El passat diumenge vam anar amb el David, el Marc, el Mariano i el seu cosí? a la triatló de Vilanova. Les sensacions durant les setmanes prèvies eren força bones i per això creia que podia rebaixar la meva marca en una sprint, però ja es sap que en això del triatló el recorregut té molt a dir. Sortida de natació sense neoprè, amb el David ens separem una mica i comença la batalla de sempre fins a la primera boia, a partir d'aquí nedo amb bones sensacions, allargant la braçada i movent força aigua, intento agafar referències d'altres triatletes que neden millor que jo i no els perdo. Al final 16'02'' en la posició 263, sincerament crec que hi havia més de 750 m.

Comença la bici després d'una transició força lamentable, al l'inici vaig sol però agafo una parell de triatletes i llavors ens atrapen 4/5 més, formem un grup maco i anem tirant,en bici sóc capaç d'aguantar a ritme elevat però quan em poso el primer em fatigo molt ràpid. El circuit era maco amb algun "repechón" que escalfava fort, al final 2/3 corves perilloses. Acabo en 36'36'' a 32'8 km/h amb el parcial 184. Per cert, per sort per mi, un triatleta em toca la roda del darrera quan anavem en grup i quasi em tira al terra, ell va caure però sense conseqüències.

Comença el tram de cursa, les sensacions darrerament corrent eren molt bones i això s'hauria de veure. al principi vaig fort però guardant una mica, no massa!! La segona volta no deixo d'avançar gent, no porto crono i no sé quan faré però faig la darrera volta a totes i entro content a meta. Temps de cursa 18'42", el meu millor parcial, posició 118.

Al final faig un temps total de 1h11'20" i una posició 168, content i amb ganes de competir a la Olímpica de Bcn, el gran objectiu de la segona part de la temporada!!

Per cert al David fa una molt bona triatló, amb un temps de 1h13'03", parcials molt semblants als meus, amb uns grans 19'16" corrent. En Marc punxa en el seu gran parcial, la bici, però tot i això fa uns meritoris parcials nedant i corrent, al final 1h19'35".

Ara a rendir el Diumenge i a descansar una mica!! Apa fins aviat!!