10 km del Mediterrani: Prova superada!!

Bon dia a tots!! Sobretot a aquells que vàreu confiar en mi a l'enquesta formulada de forma totalment deliberada i sense consulta prèvia per part de l'Albert! Ahir als 10 km de la Marató del Mediterrani vaig aconseguir realitzar la prova en 46'26'' rebaixant els 48' amb els quals l'Albert em va voler pressionar de forma totalment descarada i amb molta mala llet! jajaja. La veritat és que estic molt content del meu temps, rebaixant 5'30'' el de la Cursa de la Mercè de fa 3 setmanes.

Em vaig sentir molt bé des de la sortida i de seguida vaig agafar el ritme de 4'35''-4'40''/km en el qual em sentia molt còmode. Vaig passar els 5 km a 22'22'' i l'avituallament em va ajudar molt ja que estava sec! Recordo que em va donar l'ampolla d'aigua una nena d'uns 10-12 anys que estava a la taula de l'avituallament i que al donar-me-la li vaig cridar un "Gràcies!" tan fort que es va espantar i tot! jajajaja. Per cert, just abans del km 5 hi havia un pont que la veritat és que no em va suposar cap inconvenient, anava molt còmode i no era massa alt ni llarg.

Posteriorment vaig seguir molt còmode al ritme esmentat però tot això se'n va anar una mica a norris quan de cop crec que al km 6 o 7 ens vam trobar... un tram de platja!! Si, si ho heu llegit bé, un tram on la sorra t'arribava fins els turmells i que vorejava una zona d'aigua estancada. Potser eren només uns 40-50 metres però suficients per trencar el ritme de cursa i per sortir-ne més carregat de quàdriceps del normal. En definitiva, la única pega que li poso a la cursa en general i que, amb tota la modèstia del món, penso que em va fer perdre entre 15'' i 20''. A més, resulta ser que aquest no era ni el recorregut de la cursa sinó que un error d'alguns dels primers participants (i de l'organització, que no hi tenia cap voluntari) va fer que es desviés la multitud cap a la sorra quan havíem de seguir per asfalt, una anècdota més, vaja (però punyetera!!).
Vaig recuperar-me de la càrrega de la sorra al cap de mig km més o menys i vaig seguir amb el ritme que duia i que vaig incrementar lleugerament al km 8, on vaig començar a notar unes molèsties al genoll dret que em van companyar fins el final de la cursa però que no m'impedien seguir amb el ritme establert.

Just abans del km 9 hi havia un pont que vaig superar bé però amb un pèl més de dificultats, com és normal, que el del km 5 i des de dalt ja es veia l'immens globus publicitari situat al principi-final de la cursa, vaig pensar: "Vinga collons que això ja està!!".
En aquest punt vaig decidir apretar per donar-ho ja tot. Al principi ho vaig notar una mica però després les ganes d'arribar ofeguen qualsevol dolor o molèstia fins el desitjat km 10. Per cert, vull agraïr a l'Albert el crit d'ànim que em va fer just quan jo passava per sobre l'accés del canal olímpic al pàrking on es trobava ell per anar a buscar la càmera de fotos al cotxe ja que vaig augmentar encara més el ritme i ja fins el final. Recordo que va cridar: "Va Pau apreta al màxim que ja està!! Així, així va fot-li!!" jejeje.
I finalment l'arribada. Al parar el crono sabia que havia baixat de 48' però no que havia baixat de 47'30'' com apostava l'Albert al blog dijous passat. Estava contentissim i crec que se'm notava força jajaja.

Vull felicitar obviament al Xavi i a l'Albert pels seus "pedazo" temps: 39'08 i 40'36 respectivament. Quines bèsties!! Felicitar també a la resta de companys que van córrer la cursa i animar especialment el Txabi, que no va tenir bones sensacions i no va obtenir el resultat que esperava tot i que el seu temps no és gens despreciable! Tranquil que estem a principi de temporada i tots tenim marge de millora! ;-P

Res més! Fins la propera!
Pau.