Quin gran diumenge vam viure el dia 8! Ja sé que ja fa una setmana però la veritat és que no he tingut temps ni ocasió de poder fer patent la meva satisfacció al Tri-banda!!
Era un diumenge fred però les sensacions eren bones! A les 8:15h ja era al guarda-roba on m'havia de trobar amb l'Albert, el Marco, el Jose i el Juan Carlos. Un refredat d'última hora em feia dubtar sobre l'equipament, no sabia si anar amb la samarreta sense mànigues, amb màniga curta o amb màniga llarga. Al final vaig optar per l'última opció ja que l'endemà de la cursa estaria esquiant a Andorra i no volia empitjorar la situació!! Va resultar la opció correcta perquè no vaig passar ni fred ni calor durant la cursa, cosa importantíssima ja que sinó la calor et mata.
Pel que fa a la cursa des del principi les sensacions eren genials, que importants són les sensacions a l'hora de córrer... Els primers 10 km em van passar volant! I això que els vaig fer amb 47'30'' aprox. La zona de la Rambla em va encantar i després el Paral·lel i la Gran Via els vaig passar sense pena ni glòria ja que els tinc avorrits de tanta cursa! jeje.
Els següents 10 km ja van ser d'un color diferent. El carrer Marina em va agradar molt per dos motius: perquè al fons es veia la Sagrada Família i perquè em sentia de conya! jeje. A partir del km 5 havia apretat una mica passant a córrer a 4'35''/km i així ho vaig seguir fent fins el km 15-16 on vaig apretar a 4'30''/km. No sabeu el "gustàs", com diu l'anunci jeje, que suposa començar a avançar gent sense parar, sobretot gent que anteriorment t'ha avançat perquè ha apretat abans d'hora... Per mi aquests varen ser els millors km de la cursa, del 16 en amunt. A més la zona de Diagonal Mar i del Passeig Marítim em va encantar.
No vaig veure el cartell del km 18 així que quan vaig veure la Torre Mapfre i l'Hotel Arts suficientment aprop vaig decidir apretar de nou. Això ja ho vaig fer estratègicament ja que recordava perfectament on es trebava el km 20 (ho havia vist a l'anada) i, per tant, tenia molt clar on començaria a córrer "a mort" en busca de la meta. A l'arribar al km 20 ja va ser el "no va más"!! Avançava la resta de corredors constantment juntament amb un altre noi amb el que vam fer els últims 1.097 metres practicament junts. Se'm van fer llarguíssims, per cert! El pas pel Pg. Picasso, des d'on vam fer la sortida, se'm va fer etern! Tenia els glutis al clatell ja!
Finalment l'arribada! Xulíssima, amb l'Arc de Triomf darrere. 1h37'05'' .
La meva satisfacció era evident i la vaig poder compartir amb els cracks que ja havien arribat i també amb el meu pare i la seva dona Maria als que els vull agrair que vinguin als finals de cursa, que em fa molta il·lusió, i que facin tantes i bones fotos!
Per cert, aquella setmana havia sortit a rodar un parell de dies 10 km i un altre 8 km. Res de l'altre món...
Ah! Després de la Mitja i de l'esquiada de dilluns a Ordino amb la família vull fer ressò de l'entrenament de natació del Tri-banda al complet d'aquest passat dimecres! Així doncs... la triatló s'acosta... no sé dir si lentament o ràpidament, però s'acosta (eh buddy!).
Per acabar, dissabte derrota del CE INEFC contra el líder però amb el cap ben alt (3-2) i amb Flower Power de bigolejador (Albert, què et vaig dir jo?) jejeje.
Res més! Estic motivat!
Abraçades i a tope que ja s'olora la Marató de BCN!! Allà serem per recolzar-vos cracks!!
2 comentaris:
Pau, quan facis la teva primera Marató allà estarem i mentre vindrem a totes les que puguem.
Gràcies!! Això us asseguro que és un punt més i molt important d'i·lusió i motivació!!
Abraçades i petons!
Publica un comentari a l'entrada