BOMBEIROS!!!

Pau.

Espina treta i de quina manera! Ja queda lluny el 10.000 d'Esparreguera on el millor per mi va ser el dinar post-cursa! Els Bombers m'han servit per fer la meva millor marca i seguir acostant-me als fatídics 40'. Així doncs els 41'30'' passen a ser el repte a batre, la marca a millorar a partir d'ara.

Tot eren bons presentiments. Abans de la cursa em sentia bé, l'ambient era genial i tot eren rialles i somriures entre els components del grup. Un cop més, i li torno a agrair eternament, el meu pare va venir a fer-me costat i a fer unes fotos fantàstiques com les que acompanyen aquest article.

Un cop va sonar el tret de sortida els somriures es van convertir en cares de concentració i d'estar per la feina! De seguida el Buddy i l'Albert van marxar al seu ritme i jo em quedava amb el Marco i l'Alberto, els quals vaig deixar cap a l km 1 per començar a aguantar el ritme d'entre 4' i 4'10'' / km. Fins el km 4 tot eren flors i violes però al trepitjar la maleïda i cansada Gran Via (n'estic fins els c... que tooootes les curses hi passin) el km 5 se'm va fer llarg i pesat. No només perquè veus toooooot el que queda de Gran Via sinó perquè l'avorriment em va fer baixar el ritme, ja que muscularment i de cardio anava com una seda! En definitiva que vaig fer 4'13'' al km 5 i 4'10'' al km 6 i això ja em va fer perdre alguns de cara al temps final.

Un cop vaig agafar el carrer Marina la cosa va canviar ja que el recorregut es feia molt més amè i ja era diferent per a mi... Segurament des del km 6 fins el 9 varen ser els millors de la cursa pel que fa el recorregut ja que al km 8 ja anava muscularment tocadet, amb el bessó dret apretant de valent. La Via Laietana era l'indicador que allò s'acabava ja que la baixada del principi indicava molt clarament el camí cap al mar. L'últim km va ser molt dur, concretament l'últim 1/2 km, ja que jo feia l'arribada més a prop d'on era!

Finalment l'arribada! Vaig arribar exhaust! Amb dolor al pit i tot de l'esforç final, però contentíssim del temps final! Més tard vaig mirar-me el Garmin i vaig comprovar que els últims 3 km els havia fet amb menys de 4'! A partir d'ara hauré de procurar apretar des el principi, cosa que no serà fàcil ja que millorar costa cada cop més i a aquestes alçades baixar segons i, ja no dir, minuts és dur, molt dur!

I ara ja se sap! El repte passa per l'aigua, les dues rodes i, com no, les bambes! Espero el meu debut en triatló amb una il·lusió i unes ganes immenses a la vegada que amb respecte i humilitat (semblo el Pep...).

Això s'acosta, Tri Banda! Aquesta setmana a entrenar a tope!