Pau.Que gran! Que xulo! Quin dia! Quina cursa!!! Feia temps que no acabava una cursa amb una satisfacció i un somriure tan grans! I què millor que fer-ho a la línia d'arribada del meu 1r gran repte del 2010: la Mitja de les mitges, la Mitja de Granollers.
El dia és fred però radiant a Granollers. Arribem cap a les 8:30h del matí amb la Belén, el Per i el Juan Carlos. Anem a buscar els dorsals i l'obsequi (una bossa, molt xula per cert) i ens refugiem de la “rasca” que fa a un bar just davant l'arribada de la cursa juntament amb molts més corredors. Allí ens posem a xerrar i ens mentalitzem per la cursa... que si és la 2a vegada que la faig, que si fa molt de temps que no faig tanta distància, que si això puja que dóna gust, que si vull fer el temps que m'he marcat... en definitiva, que estem un peleeeeeet nerviosos i que sort que hi ha lavabo al bar!
A les 9:30h l'Albert treu el cap pel bar. Poc després marxem als cotxes per canviar-nos i acabar-ho de preparar tot plegat per la cursa. De camí cap als cotxes l'Albert ens deixa anar un “us veig molt relaxats, eh...?” fent referència al fet que encara havíem de canviar-nos i escalfar. No sé la resta, però jo estava, més que relaxat, tranquil i amb unes ganes bojes de començar, però és que encara faltaven 50'!! Quan som als cotxes rebo un sms de la Carol donant-me ànims a mi i a la resta (moltes gràcies! un petó) i definitivament marxem cap a la línia de sortida (abans, faig un pit-stop al guarda-ro
ba, que no al lavabo!). Un cop allí comencen els dubtes... corro amb el tri-traje sol o amb una samarreta a sota? Sort que amb l'Albert vam prendre la decisió correcta de córrer només amb el tri-traje ja que a l'hora de la sortida la temperatura deuria rondar els 12-13º i aniria pujant durant la cursa. Després de la corresponent sessió fotogràfica ens despedim de l'Albert i la Belén (moltes gràcies als dos per haver vingut a recolzar-nos!) i ens disposem a escalfar, com fan quasi tots els participants, per la recta de sortida. Finalment, a les 10:45h, tret de sortida i a córrer!
Ja hi som, ja només importa el que veig davant meu, la resta és igual... si m'avancen, que m'avancin; si avanço, no em preocupa ni em motiva... de moment. Som els km,
el meu ritme, la carretera, un dia acollonant i jo.
No m'havia passat mai però els primers 10 km em van passar literalment volant, com els primers classificats quan ens vam creuar entre el meu km 8 i 9! Com hi van... fotien por! 50 metres més enrere apareix el Chema Martínez amb una cara de patiment que no se l'aguanta. Li fem un aplaudiment per animar-lo al qual respon umb una ràpida salutació. Però tornant a la meva cursa, bones sensacions des del principi, tant físiques com psíquiques. “Estic bé” em dic cap al km 2. Passo per davant l'Albert i la Belén, els ànims dels quals em reconforten encara més. A partir d'aquí decideixo canviar la pantalla del meu Garmin: només vull veure la distància recorreguda, que no vaig quasi mirar durant els primers 10 km excepte als punts kilomètrics, i el ritme mig per km, que havia de ser als voltants de 4'35'' fins La Garriga i que, un cop assolida la meitat de la cursa, vaig clavar. A prop del km 3 m'avança el Babot, ens donem la mà i ens desitgem sort. Les pujadetes no es feien massa pesades a l'anada
, només una que era un pèl llarga abans de l'avituallament del km 5-6, on em prenc el primer gel energètic. La resta eren compensades per les baixades posteriors a les mateixes. Entre el km 8 i 9 estableixo un breu diàleg amb un corredor amb el qual porto quasi tota la cursa al costat. Concretament xerrem dels kenians després que hagin passat i dels temps que ens hem marcat a la cursa. El diàleg s'acaba al km 9 on comença una pujadeta cap a un passeig on corro pràcticament un km per terra, just fins el km 10, on comença la tornada cap a Granollers.
Quin canvi de sensacions de cop! Molta gent animant, els carrers tendeixen a fer baixada i, sobretot, quin canvi de mentalitat! Segueixo essent optimista i, com he comentat, segueixo gaudint de la cursa, però ara ja no ho faig de pujada, ni d'anada, ni sumant la distància de porto corrent sinó de baixada, de tornada, descomptant els km que em falten per arribar i, com no, camí de la meta.
Canvio de nou la pantalla del Garmin. Un cop assolits els 4'35''/km d'anada és hora de començar a córrer ràpid en pla i baixada per poder reservar-me a les rampes de la carretera. Baixem per un parell de carrers i fem alguns girs per un polígon industrial per retornar a la carretera per on hem pujat, ja som al km 13. He millorat els meus temps, ara estic corrent a 4'17'', 4'20'', 4'21''... però ara tornem als tobogans! En aquest punt fem un grupet de 5-6 corredors que compartim 4 km seguint-nos el ritme els uns als altres de manera que a tots ens va bé, tot i això jo no m'oblido mai de fer la meva cursa cosa que algun d'ells crec que si que va oblidar (més endavant especifico). A l'avituallament dels km 15-16 em prenc el segon gel energètic, penso “serà necessari ja que als últims 3-4 km hauré d'apretar el cul (com diem nosaltres) per fer el temps”. Les pujadetes fan que els km 14,15 i 16 els faci a una mitja de 4'25''/km de manera que arribats al km 17 i a la baixadeta toca “volar”.
El dia és fred però radiant a Granollers. Arribem cap a les 8:30h del matí amb la Belén, el Per i el Juan Carlos. Anem a buscar els dorsals i l'obsequi (una bossa, molt xula per cert) i ens refugiem de la “rasca” que fa a un bar just davant l'arribada de la cursa juntament amb molts més corredors. Allí ens posem a xerrar i ens mentalitzem per la cursa... que si és la 2a vegada que la faig, que si fa molt de temps que no faig tanta distància, que si això puja que dóna gust, que si vull fer el temps que m'he marcat... en definitiva, que estem un peleeeeeet nerviosos i que sort que hi ha lavabo al bar!
A les 9:30h l'Albert treu el cap pel bar. Poc després marxem als cotxes per canviar-nos i acabar-ho de preparar tot plegat per la cursa. De camí cap als cotxes l'Albert ens deixa anar un “us veig molt relaxats, eh...?” fent referència al fet que encara havíem de canviar-nos i escalfar. No sé la resta, però jo estava, més que relaxat, tranquil i amb unes ganes bojes de començar, però és que encara faltaven 50'!! Quan som als cotxes rebo un sms de la Carol donant-me ànims a mi i a la resta (moltes gràcies! un petó) i definitivament marxem cap a la línia de sortida (abans, faig un pit-stop al guarda-ro
ba, que no al lavabo!). Un cop allí comencen els dubtes... corro amb el tri-traje sol o amb una samarreta a sota? Sort que amb l'Albert vam prendre la decisió correcta de córrer només amb el tri-traje ja que a l'hora de la sortida la temperatura deuria rondar els 12-13º i aniria pujant durant la cursa. Després de la corresponent sessió fotogràfica ens despedim de l'Albert i la Belén (moltes gràcies als dos per haver vingut a recolzar-nos!) i ens disposem a escalfar, com fan quasi tots els participants, per la recta de sortida. Finalment, a les 10:45h, tret de sortida i a córrer!Ja hi som, ja només importa el que veig davant meu, la resta és igual... si m'avancen, que m'avancin; si avanço, no em preocupa ni em motiva... de moment. Som els km,
el meu ritme, la carretera, un dia acollonant i jo.No m'havia passat mai però els primers 10 km em van passar literalment volant, com els primers classificats quan ens vam creuar entre el meu km 8 i 9! Com hi van... fotien por! 50 metres més enrere apareix el Chema Martínez amb una cara de patiment que no se l'aguanta. Li fem un aplaudiment per animar-lo al qual respon umb una ràpida salutació. Però tornant a la meva cursa, bones sensacions des del principi, tant físiques com psíquiques. “Estic bé” em dic cap al km 2. Passo per davant l'Albert i la Belén, els ànims dels quals em reconforten encara més. A partir d'aquí decideixo canviar la pantalla del meu Garmin: només vull veure la distància recorreguda, que no vaig quasi mirar durant els primers 10 km excepte als punts kilomètrics, i el ritme mig per km, que havia de ser als voltants de 4'35'' fins La Garriga i que, un cop assolida la meitat de la cursa, vaig clavar. A prop del km 3 m'avança el Babot, ens donem la mà i ens desitgem sort. Les pujadetes no es feien massa pesades a l'anada
, només una que era un pèl llarga abans de l'avituallament del km 5-6, on em prenc el primer gel energètic. La resta eren compensades per les baixades posteriors a les mateixes. Entre el km 8 i 9 estableixo un breu diàleg amb un corredor amb el qual porto quasi tota la cursa al costat. Concretament xerrem dels kenians després que hagin passat i dels temps que ens hem marcat a la cursa. El diàleg s'acaba al km 9 on comença una pujadeta cap a un passeig on corro pràcticament un km per terra, just fins el km 10, on comença la tornada cap a Granollers.
Quin canvi de sensacions de cop! Molta gent animant, els carrers tendeixen a fer baixada i, sobretot, quin canvi de mentalitat! Segueixo essent optimista i, com he comentat, segueixo gaudint de la cursa, però ara ja no ho faig de pujada, ni d'anada, ni sumant la distància de porto corrent sinó de baixada, de tornada, descomptant els km que em falten per arribar i, com no, camí de la meta.
Canvio de nou la pantalla del Garmin. Un cop assolits els 4'35''/km d'anada és hora de començar a córrer ràpid en pla i baixada per poder reservar-me a les rampes de la carretera. Baixem per un parell de carrers i fem alguns girs per un polígon industrial per retornar a la carretera per on hem pujat, ja som al km 13. He millorat els meus temps, ara estic corrent a 4'17'', 4'20'', 4'21''... però ara tornem als tobogans! En aquest punt fem un grupet de 5-6 corredors que compartim 4 km seguint-nos el ritme els uns als altres de manera que a tots ens va bé, tot i això jo no m'oblido mai de fer la meva cursa cosa que algun d'ells crec que si que va oblidar (més endavant especifico). A l'avituallament dels km 15-16 em prenc el segon gel energètic, penso “serà necessari ja que als últims 3-4 km hauré d'apretar el cul (com diem nosaltres) per fer el temps”. Les pujadetes fan que els km 14,15 i 16 els faci a una mitja de 4'25''/km de manera que arribats al km 17 i a la baixadeta toca “volar”.
Arribo a la rotonda on ens esperen l'Albert i la Belén (km 18) amb un ritme molt bo. Els seus ànims encara em motiven més. “Va que això ja està!” cridava l'Albert. No paro d'avançar gent des de mitjans del km 17, quina sensació tan genial i motivant! Un dels corredors amb els quals comparteixo la tornada des de la Garriga no parava de preocupar-se de la meva posició en tota l'estona i fins i tot es picava quan en alguna baixadeta em distanciava alguns metres d'ell... ja em diràs, corres contra el rellotge o contra un rival
imaginari, nano? El fet és que a mitjans del km 18 ja no era per enlloc, o potser si... llegint el nom del nostre equip situat a la zona dorsa del tri-traje... No explico això per res sinó que senzillament penso que més val ajudar-se que no distreure's amb tonteries de pre-adolescent... Ja sóc a la recta final, 2,5 km en línia recta fins al km 21,097. Que bèstia! Quin ambient! Quins crits! Tothom anima! A banda i banda del carrer només s'hi veu gent. Alguns m'animen pel meu nom ja que el porto, com tots els corredors, escrit al dorsal. “Ara no puc fallar”, penso. Corro per sota de 4'15''/km des del km 17 i ara toca no afluixar en cap moment. La recta es fa llarga ja que arriba un punt on fins i tot es veu l'arribada però aquesta no és més a prop d'1,5 km... S'ha acabat, vull arribar ja! Apreto...
Resultat: últim km en 3'58'' i un temps final d'1h33'44'', marca personal.
Vull felicitar des d'aquí els altres mig maratonians de Granollers. Per, quina bèstia! 1h43' i apretant al final. Juan Carlos, 1h49', gran cursa i a per la propera on segur que millores temps! Txabi, 1h51', què et vas prendre? Digues la veritat... pensa que el doping és només per a “covardes”! Enhorabona crack!
D'altra banda felicitar també el Babot pels seus 1h29'49'' fent de llebre d'una corredora i animar el Riera, que segur que aconseguirà el que es proposi, o sigui baixar d'1h18' en una mitja.
Acabaré animant a tots els runners que no heu fet mai La Mitja a fer-la ja que és una cursa diferent (estic amb tu Albert). Gaudireu! També vull desitjar sort a la Carol, que diumenge que ve debuta en la distància de Mitja Marató a Barcelona. Jo faré la cursa al seu costat per recolzar-la i ajudar-la a aconseguir arribar a la meta als voltants de les 2h. Anirà bé! Segur!
Els reptes no paren a Tri Banda! Després de la Mitja de Barcelona les duatlons seran a l'orde del dia i després... we are triathlon!
Som-hi Tri Banda! Swim, Bike, Run!
Resultat: últim km en 3'58'' i un temps final d'1h33'44'', marca personal.
Vull felicitar des d'aquí els altres mig maratonians de Granollers. Per, quina bèstia! 1h43' i apretant al final. Juan Carlos, 1h49', gran cursa i a per la propera on segur que millores temps! Txabi, 1h51', què et vas prendre? Digues la veritat... pensa que el doping és només per a “covardes”! Enhorabona crack!
D'altra banda felicitar també el Babot pels seus 1h29'49'' fent de llebre d'una corredora i animar el Riera, que segur que aconseguirà el que es proposi, o sigui baixar d'1h18' en una mitja.
Acabaré animant a tots els runners que no heu fet mai La Mitja a fer-la ja que és una cursa diferent (estic amb tu Albert). Gaudireu! També vull desitjar sort a la Carol, que diumenge que ve debuta en la distància de Mitja Marató a Barcelona. Jo faré la cursa al seu costat per recolzar-la i ajudar-la a aconseguir arribar a la meta als voltants de les 2h. Anirà bé! Segur!
Els reptes no paren a Tri Banda! Després de la Mitja de Barcelona les duatlons seran a l'orde del dia i després... we are triathlon!
Som-hi Tri Banda! Swim, Bike, Run!
9 comentaris:
Enhorabona a tots els que vau anar-hi. I molta sort a tots els que feu la mitja de barcelona aquest diumenge. Ànims Tribanda
Pau, la meva doble felicitació, per una cursa impecable i per una entrada al bloc molt emotiva. Dedica't a la literatura, nano!
Encantada de poder-vos acompanyar i amb una gran enveja de veure la gent corrent i no ser-hi allà al mig. Jo no faré una mitja, però l'any que ve m'apunto al quart de mitja.
Gràcies a l'Albert per la companyia i per portar-me a un lloc on vaig poder veure molt bé i molt tranqui·lament als grans corredors i per descomptat a vosaltres.
I a la Carol, moltíssima sort! (més que la que estic tenint jo darrerament)
Pau, que cursa hiciste, impresionante, felicidades!. Gracias por el soporte moral antes de la cursa (entre las visitas al lavabo).
Tambien querría dar las gracias a Albert por dejarme su dorsal y convencerme de correr esta gran Mitja. Me lo pasé pipa y estoy contentíssimo del tiempo que pude hacer. La presión de llevar un dorsal bajísimo por el 1.20 de Albert en su última participación me hice apretar todavía más de lo que hubiera hecho .
Esta experiencia me ha dado ganas de hacer más Medias - y quizás un maratón entero - el último lo hice en el '89 así que ya toca, no?.
Claro que sí Per!!anímate..
Pau molt bona cursa!! moltes felicitats!!!
Ens veiem a la du de Igualada ;-) que per tu serà bufar i fer ampolles tal i com estàs!!
Pau, nosaltres no vem poder venir a veure't, però després de llegir la teva narració és com si hi haguessim anat, felicitats, vas fer una gran cursa.
Aprofite'm per desitjar sort a la Carol per diumenge.... tú tranquila i corre que tindràs bona companyia.
Petons,
Com diuen el Ricard i la Maria (em sonen d'alguna cosa...), llegint el text quasi pots imaginar-te fent tu la cursa. Vols dir que no ho escrius mentre corres? Bromes apart, et felicito per la passió amb què ho expliques.
Enhorabona pel resultat i molta sort per a la mitja, a tu i a la Carol!
Per cert, ja que lo meu és el cinema, si algun dia voleu riure-us una mica del vostre mundillo, us recomano la peli "Corredor de fondo", és una comèdia força normaleta, però ambientada a la marató de Londres, segur que us sentiu identificats! ;)
Martí
http://maconfidential.com
(publicitat bloguera consentida per l'autor del post)
Gràcies a totsssss!!!
La veritat és que una cursa com la de diumenge requeria un post com aquest (una mica tostón i tot... jeje). Per, ara és el moment de plantejar-te coses, de debò! A més segur que la teva gran mitja de diumenge és el principi d'una bona ratxa en tots els sentits per a la família!
Xavi, l'any que ve pulveritzes el crono!
David, pot ser que tingui algun problema de calendari per fer la du d'igualada però en tot cas vés amb compte que vaig entrenant eh... jajaja.
Família! Gràcies pel vostre suport! Sé que vindreu a més curses i triatlons per recolzar-me i us ho agraeixo! Germanet m'has enganxat... portava una grabadora i anava xerrant per tenir ja l'article fet... imagina't si no parlés... tremolarien els negres... jajaja!
Per cert, he vist el tràiler de la pel·lícula en qüestió i promet... per pixar-se de riure!
Abraçades a tots!
Hola a tots!!!!! us saluda la nova mig-maratoniana! uuuuuf, encara estic emocionada!
Primer i crec que es el mes important, us vull agrair de tot cor els ànims que m'heu donat! sou uns cracks! sense aquest suport segur que hauria estat mes difícil assolir aquest repte...
Ahir per fi va arribar el dia tant esperat la 1/2 de Barcelona, la meva primera mitja! i us haig de dir que ha estat una experiència impressionant, quins nervis, quin esforç i que maco es veure tota la ciutat plena de gent unida per un mateix motiu, superar-se a un mateix i arribar allà on t'has proposat!
Al meu acompanyant que li puc dir... de nou MIL GRÀCIES pel dia d'ahir i per tot l'entrenament anterior, perquè sense aquest ànims i tal com tenia les cames al final no se jo que hauria passat (ah! popeye-gel power!)... i al Txabi, merci campió! seguir el teu cul també va ser de gran ajuda, jajajaja! guapu! a la resta que la vareu fer felicitats!!!!
De nou gràcies a tots pels mails, els sms, les trucades les paraules i la confiança que heu demostrat tenir en mi.
Belen, espero que estiguis millor, un petonet guapa
A tot els que vareu fer la 1/2 de Granollers..felicitats màquines i als que fareu moltes altres coses dignes d'admirar: ÀNIMS!
UNA ABRAÇADA I MOLTS PETONS!
Publica un comentari a l'entrada