Duatló de St. Joan de les Abadesses - "M... l'últim!"

Pau.

Aquest diumenge passat el Club Tribanda Triatló va debutar oficialment com a equip a la duatló corresponent al Campionat Nacional de Catalunya Absolut (5 km corrent – 20 km de bici – 2,5 km corrent). A més també va suposar el debut en duatló tant del Xavi com meu (el Jordi ja sabia de què va) de manera que desconeixíem una mica les sensacions que produeix una prova com aquesta. Doncs com haureu deduït a la frase “tapada” del títol, que em va dir el Jordi abans de començar, les sensacions i l'objectiu dels duatletes són clars...

Com hi van! Com corren! Com li foten! Després de la sortida tenia la sensació d'anar dels últims... i ben enrere a més! No era així però és que els primers 2,5 km pujaven que donava gust i es van fer molt agònics. Jo tenia clar que havia d'aguantar un ritme on anés justet però que a la baixada apretaria les dents de manera que sense voler preocupar-me massa del que feien els demés, tot i que sempre te'n preocupes una mica, vaig seguir pujant fins el con dels 2,5 on vaig pensar “s'ha acabat el bròquil”. De tornada només avançava a la gent, ningú em va fer perdre cap posició i això ajuda molt! Per sort vaig fer un bon parcial als primers 5 km (20'18'' - 4'03''/km) ja que a la transició vaig perdre 15'' buscant la bici i a la primera pujada se'm va sortir la cadena tot i que amb un momentet ho vaig solventar.

Com es gaudeix amb la bici quan es té un cert nivell! Sé que encara ho puc fer molt millor (37'51'' – 31,7 km/h) però quan enganxes un grup de gent que en sap no té preu! Els primers 10 km els vaig fer a cavall entre un grup que de tant en tant se m'escapava i en solitari. De tornada, a part de veure la gran patacada d'un triatleta del Prat (espero que estigui millor!) vaig aconseguir ajuntar-me a un grup amb dues noies i dois nois i ja no em vaig desenganxar d'ells fins a boxes. Em sentia molt còmode tant “menjant” roda com encapçalant el grup ja que ho estava gaudint molt. Dir que vaig fer les transicions amb els botins calats als pedals i que em va anar molt bé tot i que he de fixar els botins a la bici amb unes gomes de pollastre ja que sinó al pujar a la bici els botins es posen del revés i és complicat començar a pedalar! Per cert, la rampa del Xavi al bessó al baixar de la bici (foto), monumental!

Els últims 2,5 km són duríssims... Quan baixes de la bici sembla que corris per córrer ja que les cames no hi són del tot però no tens més remei que fer-les servir! El primer 1,25 km, de nou pujant, es feia etern però aquest cop va ser diferent al principi de la duatló ja que també avançava a la gent de pujada. De baixada ja no tenia res més al cap que l'arribada de manera que vaig seguir avançant posicions fins l'arribada fent el meu millor parcial de la duatló (11'29'') i amb 1h09'38'' final (posició 164).

Vull destacar el gran nivell que hi ha en aquestes proves. Ningú es guarda les energies per res, tota la prova es fa “a tope” i si et canses als primers 5 km ja et recuperaràs a la bici i si surts de la bici “fomut” només són 2,5 km “a mort” i ja està... i així funciona el tema!

Donar l'enhorabona al Jordi, que va fer 1h00'01'' acabant el 6è sub23 i el 64 de la general i deixant el nom de Tribanda ben amunt (ets un animal!) i al Xavi, que va fer 1h06'11'' al lloc 133. Agrair de part de tot l'equip a la Carol, a la Maria i al meu pare els ànims i les fotos! No falleu mai! Moltes gràcies pel recolzament que ens doneu i ens donareu! Ànims!

Res més família! Pròxima estació: Duatló de Vic (7 km corrent – 33,5 km amb bici – 3,5 km corrent). La cosa s'allarga! Ho afrontarem!
Per cert, si tot va bé aquest cap de setmana estrenaré el meu nou neoprè a les costes de Sitges!
Bona setmana santa a tots!