Triatló Olímpica de Gavà

Pau.

Per fi! Ja puc dir que sóc triatleta en distància olímpica! Aquest diumenge dia 23 vaig completar, juntament amb l’Albert i el Gabri, la triatló olímpica de Gavà (1500m al mar – 40 km de bici – 10 km corrent).
A les 7:15h del matí la Carol i jo ens vam plantar a Gavà (quina son!) i després d’anar a buscar el dorsal i de trobar-nos amb l’Albert, el Gabri i la Jessi, deixem les coses a boxes, ens posem el neoprè i a tastar el mar! D’entrada ja vam veure que la transició entre el mar i els boxes la podrien comptar al parcial de cursa a peu... era llarguíssima! L’aigua estava perfecta de manera que ens col•loquem a la sortida, ens donen les últimes indicacions i botzina!

Quina quantitat de tonyines em vaig emportar durant els primers 100 m! I no eren de les que es mengen! En cap altra triatló havia rebut tant! Al final vaig optar per parar uns segons, recol•locar-me les ulleres, deixar passar alguns triatletes i trobar així, un espai per poder nedar bé i al meu ritme. Un cop vaig aconseguir-ho ja vaig anar fent, gaudint de la natació al mar (estava calmadíssim) i aixecant el cap de tant en tant buscant les boies de referència. Primers 750 m en 16’, millorable però tenint en compte les patacades... Surto de l’aigua, sento els ànims de la Carol i cap dins de nou! Segona volta de natació un pèl més llarga que la primera ja que fins la primera boia aquest cop havíem de fer una diagonal que es feia més llarga que la primera recta des de la sortida. Nedo bé, amb unes condicions molt agradables ja que fa un dia genial. Els últims 300 m se’m fan un pèl llargs ja que començo a notar-me la boca molt salada... surto de l’aigua, li faig un petó a la Carol en plena cursa cap a boxes (espero que no li fes mal!) i passo per sobre l’astora fent un parcial de 35’ tenint en compte la llaaaarga transició i que amb l’Albert creiem que vam nedar més de 1500 m.

Agafo la bici, creuo de nou tota l’àrea de boxes i a pedalejar, que vaig sol i he d’enganxar un grup de 5 o 6 que tinc a uns 50 m! Destacar que alguns tramposos, que no faltin, intentaven colar-se per sota les barres de boxes per entrar a buscar la bici sense haver de creuar tota l’àrea de boxes paral•lelament abans d’entrar-hi per on tocava i per on tots havíem de passar, lamentable... Vaig sentir una jutgessa que li cridava l’atenció a un paio que ho feia... com diu l’Albert desqualifica’l i acabarem abans!
Els primers 2 o 3 km amb la bici són de patiment ja que entra molt d’aire de cara i vull enganxar els de davant així que apreto les dents, el cul i tota la resta i aconsegueixo ficar-m’hi i no deixar-lo ja fins el final. Anem fent relleus tot i que de manera no massa organitzada però tot i això m’ajuda per anar fent. Em creuo amb l’Albert, que em treu força minuts, i amb el Gabri un parell de cops. Les pujadetes em deixen tocadet però recupero de seguida tot i que els últims 5-7 km me’ls passo darrere del grup intentant recuperar forces. Parcial d’1h18’, també es pot millorar, però resulta que em faltaven 10 km corrent!

Després de sentir i “patir” els ànims del Joya (no en té cap culpa però sortint corrent de boxes em vaig distreure buscant-lo i vaig esquivar un arbre de miracle tot i que em vaig rascar l’esquena) començo el parcial de cursa a peu de nou amb l’etern suport de la Carol i corrent força lleuger. Al principi avanço força gent tot i que a partir del km 4 em mantinc corrent a 4’15’’ i començo a patir una miqueta. Em vaig creuant tant amb l’Albert com amb el Gabri, que va darrere ja que va sortir 15’ més tard. Els últims 2 km apreto, avançant a força triatletes fins la meta. Temps final: 2h37’32’’ i primera olímpica al sac!

Vull felicitar el Gabri, que va debutar en triatló en una olímpica i fent un meritori 2h32’ (animal!) i a l’Albert, que està en un moment dolcíssim i que es va marcar un 2h22’, posició 70 (casi ná!).
Donar les gràcies a les nostres animadores: la tribandera Carol (petons i gràcies per matinar i cridar com una condemnada!) i la Jessi (gràcies també i ànims amb tota la part que et va tocar!). Gràcies també al Joya!

Finalment comentar la part més negativa de la triatló. Durant el segment de natació un dels companys va patir una aturada cardíaca. La Jessi va participar en les tasques de reanimació i va aconseguir fer-ho. Lamentablement el company triatleta Joaquim Raich ens va deixar poques hores després a l’hospital de Bellvitge. Des d’aquí vull expressar de part de tot l’equip tot el nostre suport a la família, amics i coneguts del Joaquim així com a tota la família triatleta. Dir que aquestes coses ens deixen a tots molt tocats però que no ens han de fer aturar-nos sinó tot el contrari. Ens ha de servir per preparar-nos més, tenir més força i ganes de fer triatlons i donar-nos un toc d’atenció a l’hora d’organitzar i prevenir coses com aquesta (sense menysprear la triatló de Gavà, només faltaria). A partir d’ara també competirem pel Joaquim!

Ànims a tots i aquest diumenge a volar a Mataró!