FINISHER'S IRONMAN 70.3 RAPPERSWIL-JONA

Qui havia de dir-me l'any passat quan vaig començar al món del triatló, amb una sprint a sitges, que un any després ja hauria fet un Ironman 70.3!!!

La veritat és que és una experiència impressionant i realment dura on es barregen pensaments i emocions. On es gaudeix de la prova i on es pateix d'alló més fins arribar a un punt de pensar en abandonar...MAI DE LA VIDA!!!es pensa per-ho no es fa!!

Rapperswil-Jona va ser l'escollida per començar la nostra aventura ( l'Albert i jo ) en això de l'Ironman 70.3. Per qui no ho conegui, jo era un d'ells, són dos poblets de Suïssa realment maquíssims;dóna gust veure com ho tenen tot de net.

Després de tretze hores de cotxe hi vàm arribar; la Casa d'en "Garfunkel", així vàm batejar al hippy, ens esperava. La situació es va païr ràpid, la sorpresa va ser al primer moment però de seguida ens vàm concentrar en el que havíem vingut a fer.

Al arribar amb uns dies d'antel.lació vàm tenir temps de fer reconeixement de la zona en bici. Com vaig disfrutar observant-ho tot, quins paisatges, i quines rampes; 15% i 16% les més fortes. El "lorenzo" també va ser un gran factor, picava com un animal. Ens va sorprendre a tots!!quina caloreta...Alguns van quedar bastant marcats ja, eh Albert?

Va haver-hi temps també de "catar" la temperatura de l'aigua del llac on fèiem la prova de natació. ¿Des de quan "uns fornits alemanys" surten de l'aigua amb la cara glaçada i repetint-nos que està molt freda? L'Albert i jo, de sobte, vam notar dos boles al mig del coll...els alemanys ho havien aconseguit; se'ns van fotre per corbata!! Però mira, valents de mena ens vam posar els neoprens amb doble casc i cap dins. La veritat és que no n'hi havia per tant!!coi d'alemanys!! Quina passada poder nedar enmig de muntanyes i verd.

S'apropava el dia de la veritat i havíem de començar a deixar el material a boxes. Allò semblava l'aeroport del Prat; quines bicicletes!feia l'efecte que anessis a volar. En acabat, la Pasta-Party que organitzaven per tots els participants de benvinguda ens va servir de mig sopar. Els nervis encara no afloraven a la pell però faltava poc.

Per distreure'ns una mica de l'ambient res millor que una volta pel poble. El Gilbert i la Laia arribaven aquella mateixa nit per seguir-nos a la prova l'endemà. Abans de fer retirada a descansar vam poder quedar amb ells.

Diumenge, el gran dia!ara sí els nervis ja estàn a flor de pell! A les 09:40h ens donen la sortida. Res a veure amb les altres triatlons que havia fet; hi havia molt espai per poder nedar. 41' tardo en arribar a la bici, amb dues rampes inesperades als bessons dins l'aigua que em fan pensar: "no anem bé"!

Falsa alarma, en agafar la bici passen totes les molèsties. La primera volta millor que la segona, disfrutes molt a les baixades i en els moments que vas "acoplat" i pateixes bastant a les rampes; un dels objectius era no posar el peu a terra en cap moment i així ho vaig fer, ni una vegada. Merci Gilbert i Laia pels ànims donats a una de les pujades; va servir per apretar dents i amunt!! La bici la finalitzo en 3h18' i sí; com diu l'Albert "Messie Massó" m'estava esperant ja al primer km de còrrer. Vaig intentar esquivar-lo però se'm va enganxar com una paparra. Era la primera vegada que em passava una cosa així i amb 21km per endavant. Les cames pesaven i corries com podies. No estic acostumat a còrrer amb aquests temps de 5' km però baixar a la primera volta costava i molt. Al ritme que anava, que no era gens bo, anava avançant a gent; això em feia seguir tirar endavant. La segona va ser molt millor, va haver-hi parcials de 4'30''- 4'45''; anava més animat. Això sí, sort dels avituallaments! Estava molt ben organitzat, la veritat. Final de carrera amb 1h56' i el total de 6h02'. Emocionant al creuar l'arc d'arribada sentint com pronuncien el teu nom cridant per megafonia...

Felicitar a l'Albert pel seu temps, estàs fort nen!sobretot nedant i amb bici. La veritat és que ha estat una experiència molt gratificant i amb ganes de repetir-la. Molts direu: "quins massoques" però quan creues l'arribada notes una sensació impensable!

P.D. Ja estem pensant en l'any vinent i el nou repte Ironman 70.3. Aquí no s'acava!!

Moltes gràcies a tots pels vostres ànims desde Barcelona.


Ens veiem a l'asfalt Tribanda!!