IRONMAN 70.3 RAPPI'S HELL

Albert

Confirmat: El “señor del mazo” també treballa a Suïssa.
Malgrat el “mazazo” , gran experiència la viscuda el passat diumenge. La veritat és que em trec el barret amb la franquícia Ironman, una molt bona organització, i la ubicació del Triatló és simplement espectacular.
El nostre Ironman particular comença el dijous a les 6h. Carreguem el cotxe i “ carretera i manta”, en total 13 hores de viatge!!! Necessitem una bona habitació però ens trobem amb un “tugurio” regentat per un hippie. Apa a dormir ben juntets.

El divendres toca reconeixement del circuit de ciclisme, la veritat és que el lloc és increïble. Ja veiem que diumenge tocarà patir, sobre el km 10 una rampa de 1,5 km al 15%. A més a més fa una calor terrible. A la tarda de compres i recollida del dorsal a la zona de la fira.

Dissabte ens llevem d’hora i anem a palpar l’aigua. Només arribar dos alemanys ens diuen que està molt freda, neden amb casquet de neoprè. Nosaltres som més valents, 2 gorros i a l’aigua. La veritat és que no estava tan freda. A la tarda reunió explicativa de la prova de l’endemà i després pasta party !!! A la nit costa una mica més del normal dormir però al final ho aconsegueixo.
Ja som a minuts de començar!!! Preparem els box, posem els bidons a la bici, les barretes energètiques, fotos de rigor i a l’aigua...
Sortim a les 9h40’, 370 triatletes del nostre grup d’edat 30-35 anys.
Ens desitgem sort amb en Xavi i ens preparem per sortir!!!
La natació en un llac no es fa tant pesada com al mar. Fins a la primera boia vaig prou bé, al girar algun que altra cop però poca cosa. Em despisto una mica, m’he obert massa a la dreta i això em fa perdre temps. Al final surto de l’aigua amb 35 minuts. Només sortir de l’aigua em donen un vas de sopa calenta que llenço inmediatament, quin fàstic...

Primera transició sense pressa però tampoc lenta.

Surto amb la bicicleta amb ganes de fer un bon parcial. Al costat del llac vaig acoplat, a un bon ritme però tot i això no em deixen de passar “avions”. Arriba la primera rampa, 1’5 km al 15% de desnivell, la supero bé... Després d’un tram sinuós, sorpresa !!! “The Best”, rampa de 900 metres amb un desnivell del 16%, aquesta no me l’esperava... Alguns posen el peu a terra, jo no, faig el que puc. Encara hem de pujar a Goldingen, són 4-5 km amb un desnivell del 6-7% però amb alguna rampa del 9%. Un cop a dalt descens molt ràpid, al comptaquilòmetres 67 km/h. Estic sol, com disfruto...Definitivament els entrenaments amb la bici m’han servit per millorar i gaudir, al final de la primera volta 1h25’. La segona volta vaig un pèl més lent, només pateixo a la pujada llarga però crec que m’he guardat força. Faig 1h30’. Molt bé els avituallaments, en 90 km em menjo 2 barretes + 3 trossos de plàtan + aigua + isotònica...
El total de la bici són 2h55’. Penso que estic fort i que faré una bona mitja...

La segona transició és com la primera, ni ràpida ni lenta.

Em poso les bambes, la gorra, els gels, el garmin i a córrer. Albert, avui és el teu gran dia, primer km a 4’33’’, segon a 4’36’’...Fa molta calor !!!

Al km 3, amagat entre els arbres, hi era i no el vaig veure. El “señor del mazo” anava colpejant sense pietat, a patir... ja no miris el rellotge i pensa en anar passant quilòmetres... Al següent avituallament camina, ara no paris fins a les escales... Així són els meus pensaments quan vaig amb la pàjara a sobre. Arribo a les escales i ni se’m passa pel cap de fer ni un sol pas de carrera. La segona volta al circuit no se’m fa ni pitjor ni millor que la primera, simplement haig d’acabar. Penses en els teus, en no fer tonteries... Només em falta un gir i acabo, em trec les ulleres per la foto de l’arribada. Ja s’ha acabat, he fet 1h58’ a la mitja. Algun dia aconseguiré gaudir en una mitja d’aquestes característiques, la veritat és que no sé apreciar el que he fet fins que no passen les hores.
En total van ser 5h35’ de patiments però també de molts bons moments. La conclusió és molt positiva i realment poder compartir una cursa així amb algú és molt gratificant. Vull felicitar efusivament al Xavi pel seu debut en la distància i per haver, per fi, conegut a “Messie Massó”, però això ja us ho explicarà ell...

També vull donar les gràcies als que no em posen problemes per entrenar, ho sigui a la Èlia!!! Segur que l’any vinent podré entrar amb el Marcel als braços perquè nous reptes ens esperen...