TRIATLÓ DE LA VILA

Pau.

D’entrada, vull demanar disculpes pel retard a l’hora de fer l’article ja que fa tres setmanes que es va celebrar la Triatló de la Vila i encara no havia fet la crònica de l’esdeveniment!

Quina calor feia el diumenge 18 de juliol a les 6:30h del matí! A aquesta hora sortia de casa amb la bici cap a la Vila Olímpica (aquest cop la Carol es va quedar, merescudament, dormint però la vaig trobar a faltar!). A les 7h entrava a boxes i, després d’un pit stop obligat al lavabo, vaig trobar-me amb el Xavi i la Paula i vam enfilar cap a la sortida de la natació, un parell de platges més enllà de boxes.
Després de l’escalfament (l’aigua estava perfecte) ens col•loquem a la línia de sortida i guardem un respectuós minut de silenci pel company Joaquim Raïch, que ens va deixar durant la primera de les proves del circuit Triathlon Series a Gavà.

Al cap de poc... botzina! La guerra va tenir lloc des del principi ja que jo no feia més que repartir i rebre per tot arreu! Com de costum les ulleres em van anar amunt i avall fins que vaig trobar un espai on poder nedar amb regularitat. Un cop a la primera boia la cosa es va complicar ja que venia tot el sol de cara i no veia res! Vaig nedar força estona a cegues intentant buscar la segona boia groga per tenir una referència fins que ho vaig aconseguir però entre la desorientació, els cops i la corrent, que se’ns emportava cap a la platja, ja havia perdut força temps. Els que deurien ser els últims 200 m els vaig fer quasi “a tope” ja que era conscient del temps que havia perdut entre una cosa i l’altra i vaig avançar força gent.
Sortint de l’aigua vaig sentir la Paula i el Xavi animant-me, cosa que em va reconfortar, però al mirar el rellotge i veure que havia estat més de 18’ a l’aigua em va fer perdre totes les esperances de fer un bon temps. Tot i això vaig sortir disparat cap a boxes per fer una transició el més ràpida possible tenint en compte que els boxes eren immensos.

Vaig agafar la bici i al sortir de boxes sento la meva mare, que va venir a veure la seva primera triatló. Al principi se’m va escapar un grup però de seguida vaig enganxar-me a un grupet de quatre o cinc triatletes i vam acabar formant un gran grup amb el qual ja vaig fer tot el segment de bici. Destacar que el circuit era rapidíssim excepte un gir de 180º que havíem de fer a cada una de les tres voltes de què constava. Dir també que vaig veure la fava que es van clavar dues triatletes en plena recta davant de la Mar Bella però per sort no es van fer mal.
Just a l’última corba abans de boxes vaig veure la meva mare de nou mentre sentia els seus ànims. Deixo la bici després de deixar-me la planta dels teus a la zona de transició (el terra era asfalt granulat) i començo a córrer.

El temps que portava ja em feia desdir completament de fer un temps proper a l’1h10’ però tot i això decideixo apretar corrent per fer un temps digne i perquè és el segment on sempre guanyo posicions. Vaig sortir molt fort avançant força posicions el primer km però de seguida començava a notar la calor i el sol que picava al Passeig Marítim, i això que només eren les 9h del matí! El recorregut era força amè, pla amb algun desnivell fins passat el polisportiu de la Mar Bella i mitja volta! Els últims 1.500 m se’m van fer durs ja que de tornada vaig decidir augmentar el ritme, avançant dues o tres posicions més. Finalment arribo a la línia d’arribada amb el peix daurat, l’Hotel Arts i la Torre Mapfre de fons. De seguida veig la Paula i el Xavi, a qui agraeixo que matinessin de tal manera per venir a animar-me i aprofito per animar la Paula perquè segueixi entrenant per debutar com a triatleta a finals d’aquesta temporada! Més endavant, just al costat de l’arribada, veig la meva mare i xoco la mà amb ella abans de creuar l’arc de meta, donar-li també mil gràcies per matinar tant un diumenge i perquè era la primera vegada que venia a veure’m i em va fer molta il•lusió.
Temps final: 1h16’07’’, sense pena ni glòria en definitiva. Tot i el temps final i els problemes durant la natació vull dir que vaig gaudir força aquesta prova ja que era la primera triatló que disputava a Barcelona i em feia una especial il•lusió a part que l’escenari per on competíem era idoni!

D’aquesta triatló vull remarcar que seria interessant poder dissociar la zona de boxes perquè els triatletes que vagin acabant la prova puguin entrar a buscar la bici a boxes i puguin marxar ja que hi ha un total de cinc sortides (2.000 triatletes en total) i l’últim que deixa la bici no ho fa fins ben bé 2h30’ després de la primera sortida. Penso que es podria separar la zona de federats i dones per un costat i la de no federats per un altre de manera que es respecta l’ordre de sortida.
D’altra banda la zona de boxes no té el terra protegit amb astores suposo que pel fet que és d’unes dimensions més grans del que és normal. Això fa que durant les transicions, on la majoria va descalç, els peus pateixin molt i no es pugui anar tan ràpid com es voldria a part que és fàcil provocar alguna ferida a la planta del peu just abans de posar-se les voladores per sortir a córrer. Penso que les astores són imprescindibles i que eren més necessàries a boxes que a la recta de meta.

Res més, m’acomiado de les triatlons fins el 26 de setembre on participaré a l’última prova de les Triathlon Series a Salou. Bon estiu a tothom i bones vacances a qui en tingui!
Swim-Bike-Run Tribanderus!