MARATÓ DONOSTIA 2010

Està clar que una Marató ja és dura de per sí, però si a sobre les condicions metereològiques són adverses encara se'n fa molt més. Això és el que ens va passar als sis membres de Tribanda: Txabi, José, Per, Alberto, Jordi i jo, que hi vam participar.
Uns divendres i els altres dissabte vam anar arribant a Sant Sebastià, una ciutat petita però molt acollidora i amb molt d'encant; s'havia d'aprofitar per visitar-la i " catar " els espectaculars montaditos de la zona. El mateix divendres ja es respirava l'ambient Maratonià, gent calçada amb les seves bambes i corrent pels carrers de la ciutat; la veritat és que la gent estava força volcada amb la cursa.

Dissabte ens vam trobar tots per dinar al centre, menys en Riera que encara no havia arribat. Menú de pasta per anar agafant forces i després caminant cap a buscar els respectius dorsals a La Fira; que estava al mateix Estadi d'Anoeta, on juga la Real Societat i on era el final de La Marató. No podia ser en millor lloc ja que alguns de nosaltres teniem l'hotel just a costat...i quan vas fent " El Chiquito " l'últim que vols és fer la gran caminada. Pocs estands a la Fira i de regal una botelleta de vi i un formatget; si volies la samarreta havies de pagar 12€. " Ni hablar ". Decepcionant.

Sortint de la Fira, volteta pel centre a comprar quatre records i cap a sopar que s'havia d'anar a dormir d'horeta per descansar.

Arribava el gran dia; diumenge va sonar el despertador a les 6:15h i vaig baixar a esmorzar amb el Txabi. No erem els únics, al menjador n'hi havien uns quants i tothom parlant del mateix tema: quin fred, de moment no plou, espero que no bufi aire, a quin ritme aniràs... A les 08:15h vam quedar tots al vestíbul de l'hotel, calentets per fer la foto d'equip i després tots corrents cap a la sortida. L'objectiu del José i meu, que vam anar quasi tota la cursa junts, era anar a 4'30''-37'' per finalitzar amb més o menys 3h15'. El del Riera era completament diferent i ja va sortir disparat des del principi; i sort que no el vam seguir.." quina bèstia " finalitzant amb 2h55' i baixant en 15' la seva anterior marca de Marató. Abans de donar la sortida ja havíem perdut la pista de la resta del grup; " MOLTA SORT A TOTS!! i ens veiem per sopar ".

Al principi de la Marató era impossible portar el ritme que ens havíem marcat, hi havia molts obstacles pel mig i molta aglomeració de gent; havíem de posar-nos les piles després per recuperar. La primera volta de 5Km es va fer curta i les sensacions eren bones, anàvem dins els parcials marcats. Començava la primera volta llarga i al Km 9 aprox. les primeres gotes; intermitentment fins al 12 amb l'aire dels nassos a la Concha. Mentalment bé, la zona del 14 al 17 era de polígon; lletja i amb gens de gent animant; avorridíssima. La tornada cap a l'estadi per finalitzar la primera volta llarga va ser força satisfactòria; vam travessar la 1/2 en 1h38', uns segons per sobre del marcat. Quina gentada hi havia als voltants de l'estadi; quina motivació!!

Iniciàvem la segona volta i altre cop a la mateixa zona, del Km 27 al 31, gotellada però amb molta més intensitat i fort vent. La musculatura començava a resentir-se d'aquests canvis de temperatura tan bruscos..ni gels ni punyetes. Les cames començaven a no tirar; del Km 32-37 va ser quan va començar a actuar el famós " hombre del MAZO "; conegut per mi en anteriors proves llargues. Els parcials es van disparar i van pujar a 5' el Km, el José semblava que anava

millor que jo i va marxar uns metres. Però no va ser així, cap al Km 38 el vaig agafar; el del MAZO el visitava a ell en aquell moment, no el vaig tornar a veure fins a l'arribada. Els últims 2Km van ser bastant durs muscularment parlant, els ànims de la gent feien que les cames es moguessin. I finalment, l'entrada per tercera vegada a l'Estadi d'Anoeta; ara sí! per finalitzar La Marató. Temps final 3h24'51'', baixant 4' la meva anterior marca. Per darrera va entrar l'Alberto amb 3h25'18'' i el José amb 3h28'22''.

Destacar les 3h37'09'' del Per, que feia uns 20 anys que no corria una Marató. I sí senyors!! aquest sí que és el valent en potència, més de 50 anys i la seva segona Marató en 2 mesos; "un crack", en Txabi baixant en 10' la seva marca a Berlín: 4h03'09''. ENHORABONA A TOTS!!

No podia faltar el sopar després de La Marató per la zona vella i uns montaditos de rigor.

El més sencer de tots semblava el José, la resta semblàvem "patos" caminant, aguantant el dolor.
Per últim, donar les gràcies tant a l'Esther, a la Belèn, al Pare de l'Alberto i a la parella del Riera que ens van animar en tot moment ( aguantant el fred ) i van fer unes fotos genials.
Fins la propera cita Tribanderus i no deixeu de seguir el blog i el nou Facebook del Club Tribanda Triatló.
Ens veiem a l'asfalt!!

P.D. Que bona estava la truita de patates i xoriç de dissabte nit.Bon estímul de cara a La Marató.