FINISHER A L'IRONMAN 70.3 MALLORCA!!!

Pau.Aconseguit. Superat. Viscut. Patit. Gaudit. Ja està!!!! Després de sis llargs mesos d'entrenament, que en el fons han passat volant, he assolit el gran repte de la temporada: finalitzar, amb els temps previstos, el Thomas Cook Ironman 70.3 de Mallorca. La conclusió del cap de setmana és ràpida i fàcil d'escriure però tot comença el dijous a la nit al moll de Barcelona i acaba el dilluns el matí al mateix punt de la Ciutat així que faré una síntesi dels 5 dies tan ben feta com pugui!

El dijous a la nit l'Albert, l'Alberto i jo ens embarquem cap a Mallorca, amb el cotxe i les bicis a la bodega del vaixell i amb els triatletes clapant als camarots! Divendres a primera hora arribem a Mallorca i marxem cap a Alcúdia. A mig camí decidim fer amb el cotxe una part de la carretera que ens espera l'endemà amb la bici. Com que enganxem el circuit al km 40-50 i nosaltres anem cap a Alcúdia la fem en sentit contrari al del circuit de l'endemà i veiem que, d'una banda, la baixada del port del Lluc serà un pèl perillosa i que, d'altra banda, la pujada ho és tot menys fàcil!

Un cop a Alcúdia ens instal·lem i anem a donar un cop d'ull a la fira de l'Ironman, que deixa bastant que desitjar... Després ens trobem amb la Carol i el meu pare, que van viatjar amb avió, i anem a dinar. Després els triatletes anem al brieffing, la reunió informativa sobre la prova, i posteriorment a fer l'entrada de la bici i el material a la zona de Boxes. La tarda la passem força relaxats, sopem i a dormir, que l'endemà toca matinar... i competir!

5:25h. Dempeus! Nervis, nervis i alguns nervis també! A les 5:40h hem quedat al hall de l'hotel amb l'Albert i l'Alberto per anar a boxes per deixar la resta del material per la prova, però al veure que ja han obert el menjador decidim esmorzar per tenir-ho tot pait a l'hora de nedar! Per cert, durant l'esmorzar l'Albert em va deixar anar la frase "fas veu d'acollonit..." doncs si, què passa!?! Jajaja! Després anem a boxes a inflar les rodes de la bici, deixar els gels i barretes, etc i tornem a l'hotel a buscar el neoprè i la resta de material per la natació. A les 7:40h ens plantem a la platja i començo a adonar-me que l'aigua ja és a prop, que ja sóc a punt de començar un dels reptes més grans que he tingut com a esportista i, en aquest cas, com a triatleta. Ens posem els neoprens. A les 8h comença la prova pels professionals i a les 8:10h per totes les dones.

El meu pare i la Carol em desitgen sort (com d'importants vau ser, ni us ho imagineu!), l'Alberto i jo tastem l'aigua, és salada (jejeje) i la temperatura és genial però el millor és que és una bassa d'oli! Ni una onada! Perfecte! Les sensacions són bones. A les 8:20h ens toca a nosaltres dos (grup d'edat M18-24 i M25-29) i 10' més tard sortiran el David i l'Albert (M30-34).

Ens col·loquem al calaix de sortida i a mi, com sempre, se m'asseca la boca i els nervis em surten de l'estómac i se m'instal·len a flor de pell. Ja ens toca, sona la botzina, xoquem la mà amb l'Alberto i ens desitgem sort. Comença l'Ironman 70.3 de Mallorca.

La natació la puc resumir ràpidament: gaudir. Es neda de conya, sense pèrdua durant el circuit, entre les boies hi ha 150 m que em passen volant tota l'estona, em col·loco bé i no em molesto amb la resta de competidors i, a més, tinc unes sensacions immillorables! Arribo a la primera boia groga, on començo a avançar dones de la sortida anterior, i només en aquest tram fins l'altra boia groga tinc algun problema amb un altre triatleta que no para de tirar-se sobre meu. A l'arribar a la següent boia groga l'avanço definitivament i començo el retorn cap a la platja. Em desvio un pelet del circuit i m'avancen alguns "gorros verds" de la sortida posterior però sense problemes arribo a la platja i completo els 1900 m amb 36' i escaig, un temps de conya. Sortint de l'aigua veig a la Carol i el meu pare, que criden i em dónen molta moral de cara a la transició a la bici. Fins arribar a boxes passa poc més d'un minut (la transició és llarga) de manera que acabo el parcial de natació amb 38'07''. Agafo la Bike Bag i m'assec a la carpa de transició, un voluntari m'ajuda a treure'm el neoprè mentre jo em vaig posant crema pel sol. Em col·loco la resta de material, corro cap a la bici i, amb ella, cap a final de boxes (quasi 500 m!!!). Mentrestant torno a veure i a sentir a la Carol i al pare, que han corregut cap a boxes per veure'm sortir, cosa que em dóna encara més força per afrontar els 90 km sobre rodes.

Ja en tenim una al sac! Comença la part més llarga de la prova. M'ho prenc amb calma però amb ganes de gaudir del circuit i de competir al màxim que pugui. Només començar, però, em cau un dels bidons de beguda, que un voluntari córrer a agafar i donar-me de nou, començo bé... (jejeje). De seguida m'avança el David, que va com una bala. Els primers 20 km em passen volant, igual que l'Albert (jeje), i just al km 20 m'agafa l'Alberto i comença la pujada.

Torno a deixar-lo enrere i tothom comença a centrar-se en les seves cames, ja que el tema puja de valent... Per sort jo m'havia quedat amb el circuit el dia anterior i tenia força clar fins on pujava i com pujava... Sort d'això perquè pujava més del que em pensava! Vaig fent i de tant en tant em trobo algú que parla català o castellà (la majoria éren estrangers) i comentem una mica la jugada. Fins i tot un noi de Madrid em felicita per la Lliga del Barça i jo a ell per la Copa, amb una mica d'ironia, tot sigui dit... Constantment em van avançant avions... i això que estem pujant... Fa un sol de justícia i pujant es nota la calor... Per sort de tant en tant l'ombra ajuda una mica. Finalment arribem a dalt del port del Lluc i comença la baixada. És força perillosa! Hi ha corbes de 180º una rere l'altra i ens hi agrupem força triatletes de manera que és hora de treballar fort amb els frens i pedalar poc! Arribo a baix havent-me recuperat bé de la pujada i amb ganes de tornar a pedalar fort! Arribem a Inca (km 50) després de superar alguna pujadeta que no recordava encarem la carretera cap a Sa Pobla enganxats a l'autopista, una carretera rapidíssima on començo a recuperar temps i on els avions m'avancen sense parar!

Al km 70 hi ha un gir de 180º just després d'una pujada inesperada i allà de cop sento la veu de l'Albert. L'Albert? Si ja hauria d'estar arribant a Alcúdia! El veig sota l'ombra d'un arbre amb la bici desmontada... "Què t'ha passat?" La coberta de la roda de darrere es va trencar i va haver de plegar. Em baixa la moral de cop... Li pregunto si puc fer alguna cosa i em diu que no, que està esperant un mecànic que l'ajudi. Li dóno ànims, ell a mi i segueixo ja que no hi ha més remei. No sé si per això o perquè ja porto 70 km a les cames els últims 20 km se'm fan eterns és poc! Em costa molt anar ràpid (fregava els 30 km/h però no hi arribava) i l'esquena comença a fer força mal. A més comença a girar-se aire en contra... Finalment arribo a Alcúdia i just abans d'arribar a la línia de peu a terra veig a la Carol i al pare. Com ho necessitava! Després dels últims 20 km de patiment i de 3h12'03'' (28,1 km/h) sobre la bici va ser una injecció d'energia i moral importantíssima! Peu a terra, a deixar la bici i cap a la carpa! Abans passo el lavabo i agafo la Run Bag. Em canvio amb calma però sense pausa i em torno a posar crema pel sol, de nou ajudat per un voluntari. Ara toca acabar la feina... 21,1 km.

Surto de boxes xocant la mà amb un voluntari que ens va solucionar tants dubtes des del divendres que s'enrecordava de mi... jejeje. Veig el Fermín, el pare de l'Alberto, que anima sense parar i de nou als meus, que feien el mateix. Començo a córrer amb un ritme controlat, procurant no passar-me de rosca i amb l'intenció de conèixer el circuit per on hauré de fer quatre voltes de 5 km abans d'encarar la Finish Line. Se'm fa força amè i els avituallaments estan ben situats. A la meitat de cada volta em prenc un gel, estratègia que em va sortir perfecte. Les cares de la gent són com poemes... n'hi ha que paren per estirar, n'hi ha que tenen rampes, n'hi ha que caminen, un vomita, n'hi ha que pleguen. Acabo la primera volta i penso que després de la segona ja va cap a caiguda així que vaig amb la moral ben alta. Els ànims del Fermín i dels meus no paren i jo vaig fent a 5'15''-5'30''/km. Arribo a la tercera volta i fluixejo una miqueta però sense deixar de córrer en cap moment excepte quan paro 10'' als avituallaments per beure aigua. Els últims 6km es fan durs, amb força mal als genolls i ja vaig a 5'45''-6'15''/km però no em preocupa el més mínim! Al final de la quarta volta em dónen l'última polsera, la blava, la que et permet encarar la Finish Line.

Començo a somriure, ja ho tinc, la gent del públic és conscient que t'acostes al final i et felicita al llarg de l'últim km. Arribo al pont que s'ha de pujar abans de la Finish Line... amb ganes de baixar-lo!!! A baix veig al David, amb qui xoco la mà i comença la catifa blava que condueix a la meta. Just abans de la meta veig al pare i a la Carol esperant-me. Ens abracem emocionats i jo encaro els últims metres... passo per sota l'arc d'arribada 1h57'18'' després d'haver començat a córrer i, amb 6h02'06' totals, ja puc dir que sóc FINISHER!

Em pengen la medalla al coll, m'ofereixen fer-me una foto de Finisher. Primer rebutjo la oferta perquè només vull aigua!!! Després, però, penso que no hi perdo res i accedeixo a fer-me-la. Em trobo el Fermín, que busca l'Alberto (5h50', ets un animal! Enhorabona crack!) però no el troba, més tard es va trobar tota la família. Vaig a beure beguda isotònica i aigua a la zona de post-cursa i a buscar la meva samarreta de Finisher. Veig a la gent estirada per terra, amb les cames a l'aigua del mar, amb gel als genolls, i d'altres com si res... A mi, des que entro a meta em deixa de fer mal tot! No m'hi veig de felicitat! Em trobo amb la Carol i el pare i les emocions ja es deixen anar... Els agraeixo tot el que han fet per mi, tot el recolzament i la calorada que han passat per fer-me costat en un dia tan important per mi. A tu Carol, agrair-te tot el que has hagut d'aguantar des del desembre, ja que deus haver acabat de l'Ironman fins els nassos... i tu pare espero que hagis passat uns dies diferents i feliços perquè t'ho mereixes i estàs lluitant amb molta valentia.

Penso en la Maria, que de ben segur hagués vingut a Mallorca i hagués cridat com la que més, però el que puc assegurar és que durant tota la prova la vaig tenir ben present, em va donar moltíssima força per superar els moments de fluixera i li dedico aquesta proesa a ella. Et trobem molt a faltar!

Els tres ens emocionem molt però de seguida comencem a gaudir del moment! Immortalitzem el moment amb algunes fotos i decidim anar cap a l'hotel per descansar, dutxar-nos i saber alguna cosa de l'Albert. Al cap d'una estona l'Albert arriba a l'hotel força indignat amb l'organització, que l'ha deixat més de dues hores al km 70 de la bici fins que no l'han recollit. Ens dutxem, anem a dinar tots quatre, recollim les coses de boxes i fem una migdiada merescuda per tots! Sopem a l'hotel i donem una volta per la zona lúdica del mateix amb actuació inclosa d'Espanya al Festival d'Eurovisió, sense comentaris... Anem a dormir (molt necessari) tot i les ganes de festa de la Carol (ho sento! jo estava per agafar amb pinces!!).

L'endemà l'Albert surt amb la bici (la tarda abans li van reparar), l'Alberto i família marxen cap a Palma i nosaltres fem una passejada i un aperitiu per la zona marítima d'Alcúdia. Dinem de nou tots quatre i fem una migdiada. Cap a les 18:30h la Carol i el pare marxen cap a l'aeroport i l'Albert i jo fem un cafè abans de marxar cap al port de Palma. Abans recollim la bici del David per dur-la cap a BCN també. Ens retrobem amb dos triatletes que vam conèixer a l'anada al Port, els hi va anar bé i ens retrobarem als triatlons de la Lliga Catalana. La nit al vaixell es fa dura ja que no tenim camarot. Arribem a Barcelona a les 8:30h. L'Albert se'n va cap a Esparreguera i a mi em ve a buscar la Carol.

Fins aquí hem arribat, i sort que havia de ser una síntesi! En definitiva, gran experiència, gran satisfacció i gran injecció de moral i autoestima! Gràcies a tots i molt ànims a l'Albert. Tu m'has donat molta moral per afrontar aquesta prova i tu et treuràs l'espina amb un paperàs a la següent prova d'aquesta índole. No en tinguis cap dubte, jo no en tinc cap ni un!

Això no s'atura! Pròxima estació Manresa!

Swim, Bike Run Tribanda!!!