dimecres, 29 de maig del 2013

HALF CHALLENGE CALELLA - Repte assolit!!!


Se'm demana si puc escriure unes paraules sobre la meva experiència al debut en llarga distància al Half de Calella del passat 19 de Maig.
La veritat és que les primeres  reaccions davant del repte d'escriure-ho són que no m'agrada molt escriure, tot i ser fill d'escriptor; ademés el Per ha deixat el llistó altíssim i per més "inri" , no m'agrada parlar de mi.
Però porto 5 mesos seguint religiosament el que em diu Enformax, així que ara no vindrà d'un altre.....

Fa un any vaig decidir que volia assumir el repte de fer un Half al Setembre del 2012...... Gran error el meu!!
Els que tenim fills i família sabem que compaginar feina, família i Tribanda requereix d'uns equilibris que ni la fisica quantica pot explicar!

Efectivament! quan vaig informar a la meva dona del  meu repte ràpidament em va posar a "puesto" i el repte ja s'havia esvaït: " com t'apuntes a un Half al Setembre? No veus que afecta a les vacances? ". Tenia, com quasi sempre, tota la raó!!
Llavors amb la cua entre les cames vaig inscriure' m ràpidament al Half de Calella del maig del 2013!!


Molts Tribanderus sabem que una vegada t'inscrius a una competició és com si giressis el rellotge de sorra del compte enrera i les piles comencen a escalfar-se. El que jo no sabia era el nou circuit que havien preparat els de Challenge. Fins aquell any era aboslutament plà, suau i més fàcil, però aquest any era campionat d'Europa i amb tres ports de muntanya; pujada a Montseny inclosa!! El repte començava bé!!

En fi, el repte ja havia començat.
Una vegada decideixo posar-me en mans d'ENFORMAX ( sàvia decisió la meva ) comença una frenètica cursa de quasi 5 mesos d'entrenaments; una força de voluntat com mai havia experimentat per no fallar i no fallar-me i a casa la meva dona dient-me: " això de Tribanda quan s' acabarà ..?? "


Vaig acumular 400km de RUN, 76km de SWIM i 1.400 km de BIKE d'entrenament rigurós  i  metòdic que no està gens malament per un " cuarentón enfilando los cincuenta "!!
A mida que es va a acostant el dia, un lleuger " xiu xiu" en forma d'anaconda es comença a moure a la meva panxa que arriva a la seva màxima  expressió el dia del breafing; un parell abans de la cursa.
La cursa és diumenge . M' aixeco a les 04:00 i enlloc de pensar " què estic fotent ? " tinc una sensació de felicitat que em recorre tot el cos. Sabia que a la prova anava absolutament sol però tenia a la meva família que vindria a animar i que en algun punt del circuit em trobaria el logo de Tribanda.

A les 07:00 del matí , amb el mar encrespat i forta corrent de mar a terra, una organització modèlica, impecable i orientada sempre al Triatleta, surten els PROS; o altrament dit " la Elite ".
La veritat és que en aquell moment vaig pensar que la Elite érem els 1950 altres triatletes com vosaltres i jo que quan la feina i la família ens ho permet, entrenem i els caps de setmana anem a competir.
Anem sortint per edats; i donada la meva no surto amb els jovenets sinó amb els " maduritos  que se creen todavia jóvenes ". El mar està força complicat, onades i la corrent ens arrosega cap a la platja, cosa que ens fa fer uns 200 a 300 metres més dels 1.900 m reglamentaris  segons el Garmin.


Permeteu-me fer un punt i apart: Garmin ! El Garmin és aquell "aparatejo" que costa una pasta; que presos dels nervis en la majoria de les competicions mai apretem correctament el Lap o el Stop quan toca i al final de la prova no tenim ni idea del temps que hem fet.

Bé!! Surto del mar amb 38' i aprox, el 300 dels 1.118 de la categoria OPEN. Crec que és un excel.lent temps per a mi i em disposo a encarar el tram de la bici. Abans d'arrivar al primer portet del Collsacreu, em trobo un grupet de ciclistes a la vorera de la carretera cridant com a bojos i amb un punt en comú: tots van vestits de Tribanda !!!! De " reojo" ( disculpeu si em deixo algú ) crec que  veig al Xavi, la Núria, l'Albert i el Toni ....em doneu un subidón!!!!!

Van caient els km: 20,30,40...... i ja fem cim al poble del Montseny, ara toca baixada ràpida i tècnica i el darrer port. 50,60,70,80 km i ja veig Calella! Ara només em queden 21km de running ( ....La meva especialitat..... Jajaja ).
Començo a còrrer a ritme de dièsel i em torno a trobar a la meva família i als Tribanderus supporters...subidón de nou...però el dièsel aguanta 10km. Els segons 10km, més que un dièsel semblo un scouter o un clàssic que va treint fum pel tub d'escapament.
La darrera volta la família segueix animant incansables i els Tribanderus també però els "catxondos" m'animen i saluden amb una birra a la mà asseguts a una terrassa!!! Anava corrent i em rèia sol. Què cabronnnnns i sana enveja!!!

Ja veig l' arribada!! Hi han grades als costats, l'ambient és brutal...i jo sóc de llàgrima fàcil. Veig a la meva dona a la grada i començo a plorar; faig el darrer esforç i entro a meta aixecant els braços. Tinc 2 segons a on el meu pensament és : " ostia ja està, ho has fet "!! I em poso de genolls al costat d'una planta. Sí sí, d'una punyetera planta...., i sense que ningú em vegi ( o això és el que jo em pensó...) hi començo a plorar desconsoladament.
Recordo els 5 mesos, la crisi brutal que hi ha i els lios a la feina, arribar de Madrid a les 21:00 i anar a còrrer o nedar, la meva dona... Jo no tinc una genètica especial, no tinc 20 anys i tinc molt poc temps lliure: per a mi acabar el  HALF ha estat assolir un gran repte personal! Finalment amb un temps de 6h 14' i 32" finalitzo en la posició 664 de 1118 triatletes en la categoria OPEN.

En fí! Per no agradar-me escriure no està gens malament el rotllo que us he fotut però es que moltes vegades el més maco del repte és el "com" hi arribes, el camí que  has de fer per assolir-lo i no tant la cursa en si mateixa ( que també ) .

Ara escric la típica frase d'algú que li toca la loteria o un apartament a la Manga del Mar Menor...: Vull acabar agraïnt a la meva dona i les meves filles tot el que han fet, el que han sofert durant la meva preparació, especialment la meva dona, que no me la mereixo!


A l' Albert i Enformax que amb els seus consells em donaven seguretat i tot TRIBANDA que som un grup COLLONUT .....stiessss!! algú ho havia de dir !!!!

Gràcies.






 

1 comentari:

Per ha dit...

El listón ha subido muchos escalones de golpe con este relato, Tomás!

Felicidades por los entrenos, la competición y la gran marca!