MITJA MARATÓ BARCELONA - CAROL MIG MARATONIANA!

Pau.

Objectiu assolit! La Mitja Marató ja no és una barrera per la Carol! Aquest diumenge va creuar la línia de meta 97 metres després de passar de llarg el punt kilomètric 21 situat just al mig de l'Arc de Triomf.

A les 8:15h del matí arribem la Carol i jo al Poliesportiu de l'Estació del Nord on ja ens espera el Txabi. Fa un fred de cal Déu i de sobte comença a nevar!!! De fet a la foto de l'esquerra es pot veure un petit floc de neu sobre l'orella esquerra del Txabi. Poc després arriben el Mraco i l'Alberto i també ens trobem el Roy. Deixem passar una estona per desabrigar-nos just abans de l'escalfament, deixem la motxilla al guarda-roba i anem a escalfar a la recta de sortida. Quin fred! A poc a poc va deixant de nevar i s'acosta el moment de la sortida. Just abans de sortir el Txabi marxa cap al punt de retrobament, cap al km 16 al final de Diagonal Mar. La Carol està força nerviosa fins que passem per l'astora i sona el "pip" del xip.

Els primers km són tranquils i ens permeten gaudir de l'ambient de la cursa. Abans del km 2 ja tenim calor i ens traiem la samarreta i el paravents que duiem pel fred. El pas per la Rambla és molt xulo i el Paral·lel passa ràpid, així com la Gran Via fins a Pl. Tetuan. Fins i tot durant el trajecte ens permetem el luxe de fer broma amb alguns dels corredors que ens acompanyen. Passem pel km 10 i ens creuem amb els primers classificats, que ja encaren la recta d'arribada. Els guanyadors: Erick Kibet amb 1h03'10'', per part masculina, i Joyce Chepkirui amb 1h12'31''.

La primera part de la cursa ha passat força ràpid. Al km 11 la Carol comença a sentir-se una mica cansadota però aguanta el ritme ja que s'hi troba força cómoda. Passem pel carrer Marina i posterorment superem la part més lletja de la cursa, la que transcorre pel Poblenou i el 22@. Arribem a la Diagonal i ens espera una llaaaaaaaaarga recta fins a Diagonal Mar (Fòrum). Comença a fer vent de cara de manera que em situo durant 1,5 km davant la Carol per tallar-li el vent. Comença a fer cara de cansada, el quàdricerps dret comença a fer-li força la punyeta... Per fi arribem al centre comerceialo on ens espera el Txabi, que ens acompanyarà fins la meta. Com sempre el Txabi fa del seu sentit de l'humor el seu i el nostre millor aliat de manera que la Carol segueix la seva lluita sense treva contra els km i la seva cama dreta però amb un somriure constant. Jo no deixo d'animar-la, ni a ella ni a la resta de corredors que ja només tenen entre cella i cella la pancarta situada 97 metres més enllà de l'Arc de Triomf on diu ARRIBADA. Passen els km lentament... Es comencen a fer llargs tant per la Carol com per mi ja que pateixo pel seu cansament i patiment... però ja ho té!

Arribem al km 20, ja està, la batucada dels voluntaris ens acaba d'engrescar per encarar l'últim km. Pugem pel Passeig de St. Joan i girem per encarar l'Arc de Triomf. Veiem els pares de la Carol a la dreta La Carol xoca la mà amb ells i agafats de la mà recorrem els darrers 97 metres. Arribada! Missió complerta, objectiu assolit i la Carol plorant emocionada. De cop sentim les veus dels nostres amics Mònica i Sergi, que també han vingut a veure la Carol mig maratoniana! Enhorabona Tri Bandera! Sabia que series capaç d'aconseguir-ho i ho has aconseguit! Petons i a gaudir-ho!

La Carol ha fet un comentari sobre la seva Mitja de Barcelona a l'anterior article sobre la Mitja de Granollers però us el transmeto a continuació:

" Hola a tots!!!!! Us saluda la nova mig-maratoniana! uuuuuf, encara estic emocionada!

Primer i crec que es el mes important, us vull agrair de tot cor els ànims que m'heu donat! Sou uns cracks! Sense aquest suport segur que hauria estat mes difícil assolir aquest repte...

Ahir per fi va arribar el dia tant esperat la 1/2 de Barcelona, la meva primera mitja! Us haig de dir que ha estat una experiència impressionant, quins nervis, quin esforç i que maco és veure tota la ciutat plena de gent unida per un mateix motiu, superar-se a un mateix i arribar allà on t'has proposat! Al meu acompanyant què li puc dir... de nou MIL GRÀCIES pel dia d'ahir i per tot l'entrenament anterior, perquè sense aquests ànims i tal com tenia les cames al final no sé jo què hauria passat (ah! popeye-gel power!)... i al Txabi, merci campió! Seguir el teu cul també va ser de gran ajuda, jajajaja! Guapu! A la resta que la vareu fer felicitats!!!!

De nou gràcies a tots pels mails, els sms, les trucades les paraules i la confiança que heu demostrat tenir en mi. Belen, espero que estiguis millor, un petonet guapa. A tot els que vareu fer la 1/2 de Granollers.. felicitats màquines i als que fareu moltes altres coses dignes d'admirar: ÀNIMS!

UNA ABRAÇADA I MOLTS PETONS! "

Enhorabona campiona!

Aquest diumenge Duatló d'Igualada! Això no para Tri Banda!