No tot són triatlons, també sabem fer el senglar

Triatló. Un esport molt bonic, entretingut, dinàmic, que et posa com un bou, en ple auge, cada vegada més popular... Probablement un dels esports que més adicció crea. Realment això d'haver d'entrenar tres disciplines diferents fa que sigui molt amè pels que els costa entrenar i que sigui el novamás pels malalts d'entrenar matí i tarda.
Només té una pega: que es comença passant per aigua.
És per això que just quan comença la temporada de triatlons, quan s'hauria d'estar afinant per les primeres competicions i grans cites de la temporada.... n'hi ha que són més de secà, per dir-ho d'alguna manera, i es llancen a la muntanya!
I és que igual que comença la temporada de tris, també ho fa la de curses de muntanya.
Fa un parell de setmanes Tribanda ja va dur en Riera a córrer la marató de muntanya de la Fageda, a la Sènia. Una cursa amb un recorregut espectacular pel massís dels Ports. 42 quilòmetres i 2200m de desnivell positiu per senders, corriols i pistes d'aquest impressionant parc natural del sud de Catalunya. Corrent de menys a més, gaudint molt i anant recollint cadàvers, acabà molt satisfet després de 4h35' corrent per aquells móns de Déu, tot creuant la meta en 15a posició.
Aquest cap de setmana hi havia la tradicional Cursa de l'Alba a Collbató. 25a edició d'aquesta prova de 24 quilòmetres i 1000m de desnivell positiu. Com a novetat, dissabte a la tarda es va fer una crono vertical per la drecera de Fra Garí. Una cursa curta, dreta i explosiva. Se salvaven 300m de desnivell en1600m de recorregut. Destacat paper de Tribanda Triatló amb uns destacats 2n i 4t lloc, d'en Riera i l'Alberto respectivament.
Diumenge es corria la Cursa de l'Alba pròpiament dita, aquest any només amb la participació d'en Riera, però amb els ànims del Plans i en Barrachina. Després d'un inici amb mal de cames i sense poder agafar ritme, van anar millorant les sensacions i a partir de Sant Miquel la cosa ja va començar a anar més fina. Tot i arribar a Sant Jeroni un pèl endarrerit, una baixada d'infart va permetre recuperar posicions i fer un bon registre, tot i que van faltar forces per acabar de rematar la feina. 2h11'44" i 18a posició. Un resultat motivador per encarar les properes cites.




El mateix diumenge, l'Alberto participava a la Cronoescalada al Puigventós. Un recorregut de 6'2 quilòmetres, que sortint des del Daina d'Olesa enfilava fins a la masia del Puigventós, al peu de la Creu de Saba. Allà hi teníem l'Alberto i la seva btt, a punt per fer molt de mal. I així va ser. Amb un magnífic temps de 21'55" acabava en 9a posició general,  a només 1'26"del guanyador. També aconseguia enfilar-se al capdamunt del podi sub23.