dimarts, 9 d’octubre del 2012

CHALLENGE BARCELONA-MARESME 2012



Agafeu cadira i alguna cosa per beure que això serà llarg...
Quan comences amb això del Triatló algun cop se’t passa pel cap això de ser Finisher, però quan et mires les distàncies t’acollones viu...
Desprès de vàries temporades competint, arriba el moment de provar-ho. Penses: ‘’ entrenes més i ja està’’. Però el camí no és gens fàcil: família, feina, motivació, masses dies entrenant sol... Tot se’t fa una muntanya!!! Els dies previs a la cursa tot són nervis, tot el pu.. dia mirant la previsió del temps, controlant el que menges...
Arriba el dissabte i ... temporal de mar, vendaval i molta pluja!!! Amb tot això em quedo a l’hotel de Calella i a passar la tarda. Degut al mal temps hem d’entrar la bici al box el Diumenge al matí. En fi tot fa que se’m passin els nervis.
Diumenge al matí, la rutina és fàcil, mecànica: baixar a menjar a primera hora encara que no tinguis ganes, buidar i posar-se el “traje de faena”.
Per sort no fa vent i el mar està força calmat! Amb la Èlia anem a deixar la bici i comprovar que tot està al seu lloc. Sense adonar-me i sense gaires nervis estic veient la sortida dels PRO’S. Em lligo el neoprè hi me’n vaig cap al calaix. Quan em separo de la Èlia ja veig que ja no hi ha volta enrere. Potser és el pitjor moment previ a la cursa.
NATACIÓ: 3800 m
Realment no estic nerviós. Quan sona la botzina només busco un lloc on nedar a gust i no rebre massa. No m’accelero i decideixo anar fent, sense preocupar-me massa del temps. La natació és un tràmit per gent com jo, t’has d’assegurar que pots fer la distància sense problemes però no plantejar-te un gran parcial... La primera vegada que vaig mirar el rellotge portava 55’, ja estic a prop de la darrera boia. Al final 1h11’. M’agradaria destacar el nivellorro que tenen els primers dels grups que surten darrera meu. Quan m’avancen semblen “motos d’aigua”, amb mig cos fóra de l’aigua...
T1: Sense pausa però sense pressa!!! M’ajuden a treure’m el neoprè i de camí a la bici em foto una barreta de les grans. Comença la festa!!!
CICLISME: 180 km
Per sort no fa vent, agafo la Katana i a donar pedals.  Ara sí que la distància fa por... Entrenant no he passat de 150 km. Em trobo realment bé, penso que segur que més endavant farà vent i que quan abans acabi la bici menys em tocarà patir el vent. Vaig ràpid, no deixo d’hidratar-me i de menjar en tot el recorregut. Em vaig movent al voltant dels 35-36 km/h. La primera volta se’m passa volant. A la segona volta s’aixeca l’aire però estic encès i no vull deixar-me anar. El principal problema de la bici és el mal de cap que començo a tenir, tanta estona acoplat m’està matant les cervicals... A partir dels 150 km començo a entendre que ja m’he menjat la bici, aprofito els darrers tobogans per relaxar una mica la postura i preparar-me mentalment per la batalla final. “LA MARATÓ”. Us passo les dades:
-          Temps parcial ciclisme: 5h17’
-          Velocitat mitja: 33’9 km/h
-          Menjar: 3 barretes + 2 gels + 8/10 bidons entre sals i aigua
-          Parades: 2 ( 1 per pixar i 1 per collar la roda del davant)

T2: Rapideta però sense stress
CURSA A PEU: 42’195 km
Buff...la marató...Porto a sobre 6h35’ aproximadament. Ja tinc als tribanderus animant per Calella, ara no puc fer-me enrere. Només sortir a córrer toco no sé quin collons de botó que fa que pari el Garmin, tot i això tiro endavant. Al passar pel lloc on m’esperen els tribanderus i escoltar els crits d’ànim tinc un subidón brutal... El millor gel de la cursa és aquest!!! Collons quins crits que fotien...Quan miro el rellotge i veig que no marca les pulsacions decideixo parar i posar-lo bé per preveure possibles ensurts. A la primera volta vaig força bé, rondant els 4’45’’/km, avançant gent i, tot i que no m’hi veig massa bé,  tot funciona. Al avituallament de meta (km 11 aprox) em foto un gel i a seguir. Quina mala estona, me’n vaig cap avall de manera brutal. No veig bé, tinc obsessió per les esponges d’aigua, per rentar-me la cara. Dec fotre mala cara perquè quan passo pel davant dels companys veig alguna mirada de preocupació. Pel cap només em passa pel cap que em prepari perquè la tercera volta serà encara pitjor. No és així, després del gel del km 22 revifo una mica i això juntament amb que en Xavi fa un km amb mi em fa tornar a la cursa. Al km 27 un altre gel, aquest amb Taurina, gran aliada!!! Tornant ja veig a la Èlia i això em fa pujar una mica més. Torno a sentir els crits i ja estic convençut que arribaré segur... La darrera volta és un premi, mai hagués dit que serien, psicològicament, els 10 km més fàcils de la Marató. Vaig encès, llençat cap a l’arribada, al km 39 apreto una mica més... Ja puc veure la catifa vermella. Entro amb ràbia, estic als núvols. Sento els crits dels amics que m’han vingut a veure, els hi dedico a tots ells. Agafo a la Èlia i cap a l’arc d’arribada. Finisher, ara sí, amb totes les lletres. Quan passo la meta estic molt tou, li dono les gràcies a tots, al que em posa la medalla, al qui em treu el xip... a Èlia vint vegades per aguantar-me.
Les dades de la Marató:
-          Temps: 3h45’
-          Menjar: 6 gels + molts litres d’aigua i algun glop de cola
-          Parades: 1 per pixar

Al final el temps total és de 10h20’14’’ entrant en la posició 278 i fent el 44 del meu grup d’edat. Al campionat d’espanya vaig fer el 13è del meu grup d’edat però això són només números...

Des d’aquí vull agrair tot el vostre suport, especialment dels que heu compartit algun entrenament amb mi i dels que vau estar a Calella. Espero que algun dia us decidiu a trepitjar la catifa vermella!!! A mi ara em toca descansar però no us penseu que serà el meu darrer IM, un altra any em tocarà entrar a meta acompanyat del Marcel!!!
M’acomiado donant les gràcies a la Èlia i al Marcel!!! Gràcies pel vostre suport i la vostra paciència!! Us estimo!!!

5 comentaris:

TXABI ha dit...

No puc ni imaginar-me el que vas arribar a sentir, sentint jo el que vaig arribar a sentir i això que jo, ni cap de nosaltres, no corria !.
Crack, que ets un crack !

Pau ha dit...

Molt gran Albert! A tots ens has fet, encara que algú digués que no, certa enveja. Espero poder viure aquestes sensacions algun dia.
Ara a gaudir-ho i a recordar-ho!

Enhorabona i a seguir!

Pau.

buddy ha dit...

Monstre!!se'ns va posar a tots la pell de gallina veien-te creuar l'arc d'arribada i de com ho celebraves.
També dir-te que va ser un plaer estar allà i compartir algun km corrent i molts ànims donats!!
Enhorabona!!

Cristina ha dit...

Ostres nano, moltes i moltes felicitats!! de debó. Quina sort hem tingut el Per i jo d'haver-te conegut.

Ja ens signaràs un autògraf!

David ha dit...

BESTIAL!! Absolutament brutal.
Ja m’ho contaràs amb detalls.

Una abraçada a la família.