Marató BCN + Esparreguera + Dolències!

Pau.

Ja torno a ser aquí! Amb Booooooomba inclosa! jajajaja. Feia massa que no escrivia (unes 3 setmanes) i ja tocava.

En primer lloc vull parlar de la Marató de BCN. Com m'ho vaig passar! I això que només anava d'acompanyant! Vaig ser el primer en arribar a les Fonts de Montjuic, on havíem quedat tots, i estava nerviós! Crec que tenia tantes ganes com els propis maratonians (Marco, José i Jordi) que tot anés bé i que al final tots poguéssim celebrar un final de cursa exitós. Un cop ens vam trobar tots ens vam situar juntament amb l'Albert, el David, el Riera i, per sorpresa, el Carlos a la Pl. Espanya per veure passar tota la "marabunta" i animar els nostres.

A continuació va començar la nostra tasca, per tant vam anar al cotxe a canviar-nos i després d'un important pas pel lavabo (ho veieu com estava nerviós! jejeje) vam anar al principi de la Gran Via amb Pl. Espanya per veure passar un altre cop els corredors, ja al km 12. Al passar el José ens va donar el seu cinturó buit i jo n'hi vaig donar un altre ple de gels i beguda. Després va arribar el Marco amb el qual vam córrer tots tot el tros de la Gran Via fins el Pg. de Gràcia on el va seguir acompanyant el seu nebot Alberto i el David.

A partir d'aquí ja no ens tornaríem a trobar fins el km 27,5 així que els vam desitjar sort i l'Albert, el Riera i jo vam emprendre el nostre camí cap a la Torre Agbar corrent sota el xiri-miri que queia tan suau.

Un cop al punt quilomètric 27,5 vam menjar alguna barreta i beure una mica i ja vam començar a veure passar els primers classificats i també a veure abandonaments, això és una Marató senyors! Entre ells va estar a punt de deixar-ho el Joya, que al final va acabar la prova amb prou penes! Llavors va començar la meva autèntica tasca! Va arribar el José i vaig entrar a la cursa per acompanyar-lo fins la meta. Destacar que ell em va veure a mi i no el revés jajaja ja té c... la cosa... A partir d'aquí, i a diferència del crack José, vaig començar a gaudir d'una manera espectacular! La gent animava, els corredors corrien alguns caminaven, d'altres abandonaven... i jo no parava d'animar i atendre el José i la veritat és que en algun moment em feia la impressió que m'estava fent pesat i tot (si así fue confiésamelo José! jejeje).

El pas pel Fòrum va ser molt important ja que era el km 30, una barrera quilomètrica psicològicament molt forta i que ja superàvem. Posteriorment la zona marítima es va fer molt amena ja que el paisatge era recomfortant i el José no ho estava passant exsessivament malament, anava molt sencer. L'Arc de Triomf va ser la òstia! Quantíssima gent hi havia animant! El pas per la Catedral i la Rambla també varen ser molt emocionants, plens de gent i d'animació per tot arreu. Al principi del Paral·lel ens vam trobar el Txabi, que esperava el Marco per córrer amb ell i l'Albert els últims 3 km i que va fer un reportatge excel·lent del final de carrera del Marco.

Finalment... la meta! Com pujava el carrer Sepúlveda! El José es cagava en tot! jajaja. Un cop a Pl. Espanya el José em va agrair le meva ajuda, ens vam donar la mà i li vaig dir: "Todo tuyo crack!". Així doncs em vaig apartar i el José va arribar a la meta com el que és, un autèntic maratonià!

Al cap de 4 minuts va arribar el Marco i companyia també amb èxit (sinó veieu la crònica del mateix Marco al blog Me Odio Cuando Corro als blogs amics del Tri-Banda) i vam fer la instantània que ocupa la Foto de la setmana del nostre blog: els cracks maratonians! Jo estava que no hi cabia d'alegria i a més se'm posaven unes dents més llargues que les cues de la B-23 un dilluns el matí! L'any que ve serà la meva! A París? Pot ser...

Enhorabona cracks! Ah! i des d'aquí animar el Jordi, que va acabar la prova però amb males sensacions i lluny del temps que desitjava, la pròxima serà la òstia nano!

Pel que fa Esparreguera... quin desastre de cursa! Tard o d'hora un ha de punxar... i em va arribar l'hora diumenge passat! Va ser una suma de circumstàncies. El dimarts anterior a la cursa em vaig torçar el turmell al pàrking del club de la manera més absurda possible i arrossegava encara algunes molèsties i a més em vaig passar de ritme durant els primers 5 km de la cursa. Ara... sort que la cursa era per fer marca Albert! Osssssssti com pujava allò! Al km 4,5 vaig haver de parar per culpa del turmell, que em bullia com una mala cosa, i de les punxades i el flato que tenia! Al cap d'un minut vaig poder seguir tot i que el turmell em seguia donant pel sac...

La segona part de la cursa ja se'm va fer molt més amena ja que tot el que puja, baixa! Això si, l'últim km va ser una sorpresa ja que esperava una pujadeta final on la Èlia, com podeu comprovar, feia fotos de les cares de patiment! Molt simpàtica ella... jejeje gràcies per les fotos i molta força per la teva càrrega! L'arribada no cal comentar-la (Vídeo de la Setmana) jajajaja!!

El dinar de després amb tota la colla Runner i altres amics i companys va ser un final de festa molt xulo, vam passar tots un gran dia, la veritat!

Finalment dir que aquesta setmana que ve tornaré a l'activitat normal d'entrenaments per terra, rodes i aigua! Entre el turmell i una inoportuna infecció a les fosses nasals m'han deixat KO durant quasi dues setmanes però els antibiòtics i el descans sembla que van fent efecte de manera que el meu objetiu en forma de triatló (debut a Salou?) seguirà el seu curs d'aquí a 48 hores. Toco fusta!!!

Per cert, el dia 5 d'abril em treuré l'espina del 10.000 d'Esparreguera! N'estic convençut ja que penso seguir al peu de la lletra el consell que dónen els organitzadors de la Cursa dels Bombers: Corre tio, corre!!!

Res més família! Seguim endavant... i entrenant!

Al loro!!