Que gran és la Marató!!!
- Et poden dir que un corredor s’ha retirat lesionat... jo de tu no en faria massa cas.
- Et poden dir al km 25 que van de collons... jo de tu no me’n fiaria massa.
- Et poden dir que llançaran el cinturó, ja buit de
beguda i gels energètics, al km 25 perquè tu facis els últims 17 km amb ell... prepara’t per córrer 17,5 km “a muerte” 2,5 dels quals a 3’45’’.
- Pots creure que córrer 42,195 km pot ser avorrit... res més lluny de la realitat, passar pel Duomo al km 40 no té preu.
- Pots creure que acompanyar un maratonià durant els últims 17 km de la marató serà un passeig... collons com corren!
La Marató és una lluita constant on cada petit detall, pensament o circumstància es multiplica per 42.
Nosaltres hem tingut la sort de viure una altra marató des de dins i us assegurem que ens venen ganes de viure-la del km 0 al 42,195, MOLTES GANES.
Els maratonians :
1- Alberto: Tot i caure al km 2 i no poder seguir el ritme pautat degut a la gran quantitat de gent i als estrets carrers de la ciutat va demostrar un coratge impressionant al poder recuperar el temps perdut i fer uns dos darrers km al·lucinants corrent molt per sobre del ritme pautat en aquelles alçades de la cursa per acabar fent un excepcional temps de 3h14’59’’ en la seva primera Marató, brutal!
2- Jose: Primers 25 km amb molt bones sensacions i dins el temps previst, sembla que
s’hagi de menjar la marató! Quan entra el Xavi comencen els problemes... va haver de parar a vomitar quatre vegades!!!. Tot i això es marca un temps de 3h20’ molt meritori tenint en compte les circumstàncies que el van acompanyar durant els darrers 17 km.
3- Marco: Els problemes del Marco comencen 12 dies abans de la Marató. Contactura a la zona alta de l’isquiotibial dret, molt incòmoda i dolorosa. El tractament comença de seguida i dóna efecte just a temps de viatjar a Florència. 24 hores abans de la Marató roda durant 20’ sense cap tipus de molèstia però el dia de la Marató la sort fa un gir de 180º. Al km 3 torna la punxada limitant l’esforç i el moviment. Ens diuen al km 12,5 que s’ha retirat i el deixem literalment penjat, sense gels energètics ni beguda isotònica. El Marco decideix... em retiro o acabo amb un parell... mala decisió. Sens dubte la Marató és un tema de “coco” i el Marco el vaexprimir al màxim amb el següent resultat: 4h03’ corrent els darrers 40 km amb una contractrura, si si, 40 km.
El proper repte Tri Banda és fer una bona marca a la Cursa dels Nassos (31/12/2009). Pròximament publicarem el nostre calendari particular de reptes pel 2010. Podem avançar que no ens quedarem curts... Us hi esperem!
- Et poden dir al km 25 que van de collons... jo de tu no me’n fiaria massa.
- Et poden dir que llançaran el cinturó, ja buit de
beguda i gels energètics, al km 25 perquè tu facis els últims 17 km amb ell... prepara’t per córrer 17,5 km “a muerte” 2,5 dels quals a 3’45’’.
- Pots creure que córrer 42,195 km pot ser avorrit... res més lluny de la realitat, passar pel Duomo al km 40 no té preu.- Pots creure que acompanyar un maratonià durant els últims 17 km de la marató serà un passeig... collons com corren!
La Marató és una lluita constant on cada petit detall, pensament o circumstància es multiplica per 42.
Nosaltres hem tingut la sort de viure una altra marató des de dins i us assegurem que ens venen ganes de viure-la del km 0 al 42,195, MOLTES GANES.
Els maratonians :
1- Alberto: Tot i caure al km 2 i no poder seguir el ritme pautat degut a la gran quantitat de gent i als estrets carrers de la ciutat va demostrar un coratge impressionant al poder recuperar el temps perdut i fer uns dos darrers km al·lucinants corrent molt per sobre del ritme pautat en aquelles alçades de la cursa per acabar fent un excepcional temps de 3h14’59’’ en la seva primera Marató, brutal!
2- Jose: Primers 25 km amb molt bones sensacions i dins el temps previst, sembla que
s’hagi de menjar la marató! Quan entra el Xavi comencen els problemes... va haver de parar a vomitar quatre vegades!!!. Tot i això es marca un temps de 3h20’ molt meritori tenint en compte les circumstàncies que el van acompanyar durant els darrers 17 km.
3- Marco: Els problemes del Marco comencen 12 dies abans de la Marató. Contactura a la zona alta de l’isquiotibial dret, molt incòmoda i dolorosa. El tractament comença de seguida i dóna efecte just a temps de viatjar a Florència. 24 hores abans de la Marató roda durant 20’ sense cap tipus de molèstia però el dia de la Marató la sort fa un gir de 180º. Al km 3 torna la punxada limitant l’esforç i el moviment. Ens diuen al km 12,5 que s’ha retirat i el deixem literalment penjat, sense gels energètics ni beguda isotònica. El Marco decideix... em retiro o acabo amb un parell... mala decisió. Sens dubte la Marató és un tema de “coco” i el Marco el vaexprimir al màxim amb el següent resultat: 4h03’ corrent els darrers 40 km amb una contractrura, si si, 40 km.
El proper repte Tri Banda és fer una bona marca a la Cursa dels Nassos (31/12/2009). Pròximament publicarem el nostre calendari particular de reptes pel 2010. Podem avançar que no ens quedarem curts... Us hi esperem! 
3 comentaris:
En dono fe!!pell de gallina al passar pel Duomo!!cursa plena d'emocions i sensacions. I amb moltes ganes de començar el 2010!! GRANS REPTES PELS TRIBANDA!!!!
genial experiència i dentetes durant els 17 kn de marató que vàrem córrer! reptes a la vista!
No puc estar m,és d'acord amb l'escrit d'aquest missatge. La Marató és multifactorial i imprevisible, per això és immensa !!!
Fins ara.
Publica un comentari a l'entrada