DUATLÓ PER EQUIPS DEL PRAT

Xavi

Si el cap de setmana passat Tribanda va estar present a la Duatló de Calafell i a la Mitja Marató de Granollers, aquest cap de setmana ens donàvem cita a la Duatló per equips del Prat de Llobregat.

Pels sis participants que vàm anar-hi, Albert-David Gallego-Riera-Alberto-Gabri-Xavi, era la primera vegada que participàvem en una prova per equips; res a veure amb una d'individual. Aquí havíes d'equiparar forces i com a mínim entrar 4 dels 6 participants de cada equip junts a les transicions i a l'arribada.

Dels 80 equips que hi van participar erem els 65è en sortir. Saber que estàvem entre els millors 15 equips encara ens va motivar més. Vam iniciar la prova tots corrents els 5 primers kms a 3'50'' com havíem pautat; eren quatre voltes a un parc tancat. Arribava el moment de la primera transició on vam arribar tots junts, va ser ràpida. De seguida vam veure que l'Alberto tenia algun problema per mantenir el ritme de pedalada. El Gabri també es va despenjar una mica i recuperar distàncies en una contrarellotge per equips no és gens fàcil i menys bufant aire com bufava. Es va decidir continuar els 4 que quedàvem que eren els mínims que demanaven per tancar el crono. La primera volta es va fer força ràpida, 35 km/h segons la meva opinió, sempre millorable tot i no ser precisament el meu fort.

Havent continuat a a quest ritme haguèssim fet un bon temps però a l'inici de la segona volta...PAM!!!PUJADA DE BESSONS...vaig intentar estirar tot pedalejant però era impossible que se'm baixessin. El dolor era constant i la velocitat va disminuïr considerablement. A l'Albert, al Riera i al David no els quedava cap altre solució que esperar-me. Quins 10kms més llargs; intentava tirar i no podia, al mínim esforç se'm tornaven a pujar els bessons. S'havia d'anar amb compte perquè encara quedaven 2.5km corrent. La mitja de velocitat es va reduïr considerablement a 28km/h. S'havien perdut totes les expectatives de fer un bon temps; ara l'important era acabar.

Segona transició correcta però en començar a còrrer..PAM!!bessó dret altre cop. Vam perdre uns segons per estirar-lo bé i sembla ser que va funcionar. Les molèsties fortes van desaparèixer; el ritme de la primera volta no era l'esperat, anava tocat muscularment i els altres em portaven el ritme. La segona volta molt millor per això fent-la tots junts a 3'44'' i acabant amb 1h08'01''.
Què hagués passat si no haguessin aparegut aquestes rampes? quin temps haguèssim fet? l'any que ve si tot va millor ho sabrem!

Això sí! l'experiència boníssima i diferent a la vegada.
Ens veiem a l'asfalt Tribanderus!