UN TRIBANDA A LA TITAN DESERT 2014

Titan Desert 2014

Tota aquesta bogeria va començar quan ens van presentar l´ oportunitat de participar en aquesta prova a treballadors a l'empresa on treballo, i que està molt relacionada amb el ciclisme, Cofidis. Deien que farien una selecció entre el personal que es presentés i per això van contractar un entrenador que ens faria un planning d'entrenaments i seguiment bastant important, començant a principis de gener. Una mica just de  temps perquè la prova començava a finals d´Abril.

Jo, sincerament, tenia molts dubtes al principi bàsicament per la meva inexperiencia amb les dues rodes, i consultant, parlant amb amics i familiars, vaig decidir provar-ho i intentar ser seleccionat perquè oportunitats en aquesta vida no passen dues vegades…A més portava uns mesos fent bastant més bici; llavors vaig pensar així “mato 2 pajaros de un tiro”, aprofito l'oportunitat dels entrenaments i també així millorar amb la bicicleta de cara a la temporada de Triatló.

Van ser mesos durs previs d´entrenament, moltes hores els caps de setmana amb entrenaments de llarga durada, on a vegades coincidia el dissabte amb la gent que volíem participar a la Titan Desert ( que a vegades van durar més de 6 hores), i diumenges entrenaments o competicions amb l'equip del Tribanda (alguna mitja marató, duatlons, o sortides “juguetones” tribanderas). En poques paraules, tots els diumenges tardes d'aquells mesos estava mort al sofà.

També entre setmana combinava sessions dobles o triples d´spining, sortida amb la bici després de la feina pujant el Tibidado o rodant per el poligon, sessions de fisio on vèia les estrelles. Natació pels matins per descarregar cames, etc... I per sort, vaig estar entre els 3 seleccionats!! Al final l'esforç va donar el seu premi! No m´ho crèia i la sensació va ser genial, encara que també una mica d'acolloniment!

Durant aquells mesos vaig notar una gran millora física, mental i tècnica; a part d'una pèrdua de pes. El punt culminant per agafar confiança va ser al Stage amb l'equip Tribanda, on em vaig veure molt bé fisicament i aguantant el cap de setmana prou bé; cosa que 1 any abans segurament no hagués aguantat ni el ritme ni les hores. Després ja vaig fer un parell de proves en BTT per agafar competició i llestos….

26 d'Abril.

Arribem a l'aeroport i començo a veure la gent que participarà i penso: “què collons estic fent aquí”. Vaig veure molt “pro” però bé, ja era això! Em vaig intentar aïllar una mica i així em vaig treure els nervis de sobre per poder dormir durant el trajecte.

Quant arribem al lloc de la primera sortida passem acreditacions i la tarda abans la vam acabar amb un massatge previ, sopar i a dormir d´horeta.

27 d'Abril.

Primera etapa.

Ens aixequem a les 6 amb una música genial que possava l'organització i amb un dia preciós; amb moltes ganes, forces, il.lusions i nervis. Ens preparem amb la rutina que ens va marcar l'entrenador però anem molt justos de temps, sobretot jo! que vaig haver de fer un sprint per agafar el llibre de ruta que em vaig deixar a la haima just abans de donar-se el tret de sortida… 

Ja vaig pensar: " bé! ja començo amb les pulsacions altes!".

La primera etapa va ser dura; 2 ports, sobretot el primer, i un pas estret de pedra d úns 10 kms. Recorreguts molt macos i espectaculars, però lents i amb molta calor. Al segon port, que era més constant, començo a tenir sensacions de “pajareo”. Per sort amb un xute d'electròlits em vaig poder recuperar. Al final 7:30 per 130 kms.

Segona Etapa

Comença l'etapa Marató que dura 2 dies. Combina 135 kms de muntanya i 150 kms més ja anant direcció al desert, però sense fisio ni mecànic i portant tots els estris per reparar, netejar la bici i dormir; sent així més pesat del normal quan només portem la pròpia motxilla i els bidons d'aigua.

El principi anem bé, però el ritme amb el que he d'anar per seguir als meus 2 companys em fa tenir moments durs abans d´arribar a l'últim avituallament, on començo a notar sensacions de pajareo i mareig. A l'arribar a l´ultim avituallament em recupero i encaro els últims 26 kms, però a falta de 3 el meu cos i cap ja no podia més. Per sort em va ajudar l´organització i vaig poder arribar i no arribar fora de control. 

Resum: una petita deshidratació, encara tenia que beure més i més aigua de la que ja bebia ( uns 10-11 litres per etapa més o menys).  Total 11h 40…per els 135 kms.

Tercera etapa.

L'etapa més llarga de la història de la Titan amb 2 parts; una de muntanya i una altra ja més planera i anant cap el sud. En aquesta etapa, després d´arribar 20 minuts més tard que els meus 2 companys d'equip el dia anterior, decidim anar cadascú al seu ritme cosa que per mi em va anar molt bé.

Vaig sortir amb precaució, sobretot després del dia anterior, però cada vegada em trobava millor i em vaig animar. La sorpresa final va ser els últims 40 kms; camí llarg sense final i ja sense cap avituallament.

Crec que han sigut les 2 hores i mitja mes llargues de la meva vida!! i el meu cap pensava en moltes coses per intentar distreurem i continuar. Pensant en minireptes o en minipremis per intentar tenir el cap distret i amb ambició. 

En resum; molt dur mentalment i al final vaig poder arribar!

Cuarta etapa.

Etapa planera i ja amb troços amb molta sorra. Els primers kms son planers, de pista i molt ràpids, dels que m´agraden a mi. Em trobo bastant bé, els ultims kms es fan més lents i ens hem d´acostumar a la sorra. Trams que sí es podien fer amb la bici i altres que tocava baixar i anar caminant.

Aquella nit tornem a tenir wifi. Llegeixo els whatsapp i els missatges d´ànims al facebook i són com un xute directe en vena. Al cap ja pensa que he fet 4 etapes i nomes en queden 2. Aquella mateixa nit el meu estat d´ànim va cambiar; em vaig animar i l´experiència ja no la vivia al 100% sinó al 200%. Ja no volia tornar a casa...

També vull agraïr tots els whatsapps i missatges dels companys de l'equip Tribanda. Veure que t'anaven seguint, animant desde la distància és una sensació única quant la pots sentir i això és el que em va passar aquella nit.

Cinquena etapa.

En aquesta etapa ja em noto cada vegada millor. Descansava millor les cames, em recuperava millor i suposo que ja  notava que pesava menys. Aquesta etapa és la més espectacular per el paissatge ja que era tota desèrtica i vam passar per unes dunes espectaculars, la gran majoria desert. Etapa memorable visualment!

Sisena Etapa.

La més curta, només “67km” però que van ser com a glòria. Etapa similar a l'anterior però amb menys calor, amb el que s'acabava l'experiencia i l´aventura.

Com a resum, ha sigut una experiència que recordaré tota la meva vida. Recordaré la prèvia amb els entrenaments, dubtes, ánims de la gent. Recordaré tot el que vaig passar a la competició; els moments durs, la gent que vaig conèixer, els paisatges i terrenys que vam passar i sobretot el premi que obtens al acabar. Que és una gran alegria personal, un reforç en la teva confiança i en el meu cas, doncs millorar molt amb la bici, que m´ha anat de moment molt bé per la temporada de triatló!

Vull agrair sobretot als companys del Tribanda, que a part de bons esportistes, son millors persones i sense ells tampoc hagués pogut finalitzar aquesta aventura!

RAÚL