LES DUES CARES DE LA MUNTANYA!!

No tot són Triatlons i Duatlons a Tribanda!!

Fa poc més de tres setmanes en Jordi Riera i l'Albert Plans van participar a la vuitena edició de la Cursa de Muntanya Saldes-Pedraforca amb 300 participants. Una cursa molt técnica i explosiva que en només 13 km surt desde Saldes, puja el Pollegó Superior després d'un tam de grimpada i d'una vertiginosa baixada per la tartera.

En Jordi li va sortir una cursa espectacular quedant el 12è de la classificació general, just davant de la Campiona del Món d'Ultratrails Núria Picas, amb un temps de 1h56'. Mentre que l'Albert va acabar el 68è de la general amb un temps de 2h17'07".

L'altre cara de la moneda la va patir el Xavi juntament amb dos amics seus, la Cristina i el David, que van participar fa dues setmanes a la mítica Trail La Volta a l'Aneto de 62km.

La cursa va començar el dissabte a les 08:00 hores del matí desde Benasque; la Ultra per això de 121km ja va començar la matinada del divendres a dissabte a les 00:00 hores. Els primers kms es van poder fer trotant; cadascú al seu ritme i guardant forces; entre carretera, pista i algún caminet amb fort desnivell. A partir del primer avituallament, km 13 a 1900m, la cosa ja va canviar...començava l'ascens al primer Coll important situat a 2732m; el Coll de Ballibierna.

Un cop a dalt, al km 20, tocava fer el descens amb el problema afegit que la tartera de baixada estava coberta de neu dura i naturalment el perill d'anar caient i lliscant avall. Passada la tartera el descens es va fer ràpid fins a arribar a la Presa de Llauset situada a 2200m i on es trobava el segon avituallament al km 24.

Menjar, beure i reomplir bidons amb isotònics i aigua. Venien els trams més durs i ningú s'ho esperava!! Només iniciar de nou, pujada d'1km amb 200 m de desnivell al Coll de Llauset i baixada estratosfèrica fins al km 31,5 a 1450m; quasi 1000m de desnivell en 7km entre rierols, pedres humides i fang arribant al Pont de Salenques.

Allà es van trobar un dels punts de control; eren les 14:00 hores i anaven per la meitat. Es van trobar gent que abandonava i l'organització els va avisar que l'ascens que anaven a fer era el més dur de tots; el Coll de Salenques situat a 2800m. Èren 10km amb 1400m de desnivell.

Impossible còrrer; tocava mans als genolls i caminar sinó grimpar perquè de camí no n'hi havia. S'havia d'anar seguint les marques de l'organització. I allà va començar el particular calvari dels tres. S'anava pujant molt lentament ja que l'ascens era molt tècnic i a partir de 2500m ja es van començar a trobar trams de neu a les tarteres. El cel es va anar tapant i el temps anava passant; va haver-hi un moment on es van perdre de vista les marques a seguir i un grup de 19 es va separar de la ruta planificada...en aquests 19 la Cris, el David i el Xavi. Va començar a ploure i perduts q estaven no sabien si continuar pujant sense saber on anar o baixar. La pluja anava en augment i el pitjor era que el fred anava cal.lant dins el cos.

Va començar a granizar, cada vegada més, i els va obligar a amagar-se sota lloses o dins de petites coves en grups per protegir-se de la pedra. La llum anava marxant i la deseperació en alguns es fèia present.

Cap a les 20h va parar de granizar i ploure i van decidir de baixar...molt fred i patiment. Estaven a quasi 2800m i no es podien quedar allà ja que els símptomes d'hipotèrmia podien aparèixer. Va ser llavors quan van veure dos persones de l'organització; el control del km 41. Ningú sabia que aquest grup estava allà perdut, ni els de l'organització. Van quedar sorpresos en veure'ls allà i ja era massa tard per fer pujar l'helicòpter de rescat. Es va fer fosc i amb l'ajuda dels frontals que portaven van haver d'anar baixant lentament lluitant contra el fred, la pluja i el riu. Fins a 4 vegades van haver de creuar el riu amb el perill que degut a les tempestes de tarda baixaven amb molta més força que quan ho van pujar. La Cristina ho va comprovar quan el riu va estar a punt d'emportarse-la avall!! Per sort la van agafar a temps. A les 21h es començava el descens cap al Pont de Salenques amb els 2 guies de l'organització i es va arribar a les 03:15h de la nit.

Salvats!!! L'organització va enviar 4 furgonetes per recollir-los i portar-los de nou a Benasque. Estaven tocant Viella i encara els quedava 1h de cotxe.

A les 4:30h arribaven a Benasque.. Brou calent, fruits secs, plàtan, barretes... Moments per analitzar què havia passat i per què ningú sabia que hi havien 19 persones perdudes ja que abans de començar l'ascens hi havia un control i a dalt de tot un altre.

Tot va acabar bé per sort i es va convertir en una anècdota en forma d'aventura que segurament la Cristina, el David i el Xavi recordaràn durant molt, molt de temps!

Esgarrinxades per tot arreu, mans cremades de la neu, peus morats i dolor musculars van ser el resultat de La Volta a l'Aneto... Això sí!! uns paisatges espectaculars!!!